?s m¨¦s f¨¤cil la independ¨¨ncia de Catalunya o la reforma d¡¯Espanya?

Continuar com estem ja no ¨¦s possible. No fer res ha deixat de ser una opci¨®. Tenim bona part dels catalans i dels bascos demanant marxar d'Espanya, un model territorial d'autonomia ¡°insolid¨¤ria, no integrada i poc efica?¡±, en paraules del constitucionalista Eliseo Aja, i un sistema pol¨ªtic que est¨¤ demanant a crits la seva regeneraci¨®. El Govern central pot esperar que el president de la Generalitat, Artur Mas, es pengi amb la seva pr¨°pia corbata sobiranista o confiar que els processos independentistes es podreixin per si sols, per¨° si la ferida continua eixamplant-se, la ruptura arribar¨¤ i ser¨¤ traum¨¤tica i dolorosa per a tothom. Salvar la situaci¨® catalana pot donar a Espanya l'oportunitat d'escometre les reformes pendents i reagrupar les voluntats ciutadanes entorn d'un projecte compartit renovat. Aquests s¨®n els plantejaments d'una vintena de catalans distingits en les ¨¤rees del pensament, l'empresa i els moviments socials.

¡°Hi ha gent que es molesta en sentir el catal¨¤, com si parl¨¦ssim la nostra llengua per ganes de fer empipar¡±

En m¨¦s grau o menys, i des de posicions pol¨ªtiques diferents, tots comparteixen la idea que el problema catal¨¤ no est¨¤ sent ben llegit i tractat. Una q¨¹esti¨® clau que cal considerar ¨¦s si els nous catalans independentistes, que superen en nombre els tradicionals, volen marxar d'Espanya o d'aquesta Espanya.

"On ets, Espanya? ¨CNo et veig enlloc.

No sents la meva veu eixordadora?

No entens aquesta llengua ¨Cque et parla entre perills?

Has desapr¨¨s d¡¯entendre an els teus fills?"

?s com si bona part dels catalans recit¨¦s avui aquesta estrofa del poema ¡°Oda a Espanya¡±, amb la qual, Joan Maragall, avi dels pol¨ªtics Pasqual i Ernest Maragall, va repudiar l'Espanya oficial centralista, dictatorial, olig¨¤rquica i subdesenvolupada del 1898. ¡°Hi ha una desconnexi¨® psicol¨°gica. Aquest no ¨¦s el nostre Estat i ens en volem anar. Quan Madrid diu que Catalunya independent ser¨¤ m¨¦s pobra, la gent es posa a riure. Podrem ser socis, per¨° no res m¨¦s. Molts fem z¨¤ping quan Rajoy o el PSOE surten a la televisi¨®, com si ens parlessin d'un altre pa¨ªs¡±, recalca Lluis Ferran Requejo, catedr¨¤tic de Pol¨ªtiques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i un dels ide¨°legs de pes en l'independentisme catal¨¤.

Espanya com a problema de Catalunya i Catalunya com a problema d'Espanya: l'eterna q¨¹esti¨® del vell solar hisp¨¤. Nom¨¦s que ara la minoria independentista exerceix una hegemonia pol¨ªtica i social aclaparant, ha tret al carrer un mili¨® de persones i pot convertir-se en majoria. Com s'explica que el suport a la secessi¨® s'hagi duplicat els ¨²ltims dos anys fins a arribar al 45%? Qu¨¨ ha passat perqu¨¨ el partit de les elits econ¨°miques, Converg¨¨ncia i Uni¨®, aposti per l'independentisme? ¡°Els nacionalismes han cobert les seves reivindicacions i ja nom¨¦s els queda la independ¨¨ncia. Ara, aquesta ¨¦s una aposta molt menys arriscada que quan l'Estat sobir¨¤ necessitava ex¨¨rcit, moneda pr¨°pia, etc., perqu¨¨ n'hi hauria prou amb posar-se sota el paraigua de la UE¡±, explica Eliseo Aja.

El mur d'incomunicaci¨®-incomprensi¨® es refor?a dia a dia a banda i banda de l'Ebre, mentre en la societat catalana s'aixequen les t¨¤pies de l'encasellament i el gran taller institucional de fabricaci¨® de greuges reals o inventats treballa a ple rendiment conreant el victimisme col¡¤lectiu i engrossint les difer¨¨ncies amb aquesta Madrid-Espanya vesteixi com una unitat simbi¨°tica, distant i aliena. Es podria dir que l'asserci¨® d'Ortega y Gasset, ¡°el que ens va passar i ens passa als espanyols ¨¦s que no sabem el que ens passa¡±, segueix vigent. ¡°Hi ha incomprensi¨® i desconeixement de les dues bandes, per¨° crec que m¨¦s per part de Espanya respecte a Catalunya que a l'inrev¨¦s. Hi ha gent que es molesta en sentir el catal¨¤, com si parl¨¦ssim la nostra llengua perqu¨¨ tenim ganes de fer empipar. El que era soluci¨® fa uns anys ja no ho ¨¦s. Ara es vol disposar dels instruments propis d'un Estat per defensar la identitat i el futur. Tamb¨¦ els estats neixen, creixen, es desenvolupen i moren¡±, indica Enoch Albert¨ª, deg¨¤ de Dret de la Universitat de Barcelona.

Abans de col¡¤locar el RIP lapidari a l'Estat espanyol i de donar per enterrats segles de conviv¨¨ncia ¡ªde ¡°cogesti¨®¡±, que deia Ortega¡ª, conv¨¦ tenir en compte que la fortalesa m¨¦s gran de la societat catalana ¨¦s precisament la seva pluralitat interna. Sense tenir organitzaci¨®, lideratge i discurs que canalitzi i defensi argumentalment les seves posicions ¡ªno hi ha un "Better together" catal¨¤, nom¨¦s s¨®n petites associacions c¨ªviques¡ª, aquesta ha estat l'aut¨¨ntica escullera de la poblaci¨® no nacionalista al llarg d'aquests dos anys d'intensa mobilitzaci¨® i agitaci¨® institucional i de carrer. ¡°Despr¨¦s del succedani de consulta del 9-N, en qu¨¨ el sobiranisme ha descobert que no t¨¦ majoria suficient, hem passat de la fase de l'engany i l'autoengany a la del desengany. Els pol¨ªtics van fer creure a la gent que al cap de dos anys hi hauria refer¨¨ndum, guanyaria l'independentisme i negociarien amb Espanya i la UE¡±, resumeix Enric Fossas, catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

Ara que la marea sobiranista entra en reflux ¡ª¨¦s impossible mantenir mobilitzada tant temps tanta gent¡ª i es d¨®na un respir pensat en les eleccions ¡°plebiscit¨¤ries¡± del 27 de setembre, moltes mirades es dirigeixen cap al Govern central reclamant un gest, una iniciativa, un punt de suport que retorni la confian?a i permeti esquivar la topada. Avui, com ahir, l'Executiu del PP segueix sense donar senyals i ¨¦s com si Espanya i Catalunya emetessin en una longitud d'ona diferent, com si visquessin en plans separats. En contrast amb aquest silenci, el camp de les elits professionals, acad¨¨miques i empresarials catalanes no independentistes, des de Guanyem fins a Uni¨® i des de La Caixa fins a les multinacionals, bull d'inquietuds i propostes: federalisme, cooperativisme asim¨¨tric, autodeterminaci¨®, confederaci¨®¡­, a la recerca d'un seient m¨¦s bo per al cor, la cartera i el cap de Catalunya a l'Estat.

La majoria dels entrevistats per a aquest reportatge pensa que, amb una reforma constitucional i una d'estatut¨¤ria pel mig o sense, la soluci¨® passa ja, a hores d'ara, per un refer¨¨ndum, pactat, decisiu i d'¨¤mbit catal¨¤, malgrat l'element empobridor de l'opci¨® bin¨¤ria del s¨ª o no i el perill d'aprofundir en la divisi¨® social. No hi ha fractura, per¨° s¨ª, una esquerda que altera actituds i comportaments: ¡°Ha sorgit un factor de divisi¨® entre nosaltres¡±, ¡°hem deixat de sortir a sopar amb certs amics per no amargar-nos la nit¡± o ¡°a casa i a la feina, hem optat per no parlar del tema¡±.

Amb aquesta situaci¨®, pot ser que la ¡°cogesti¨®¡± orteguiana exigeixi avui la ruptura d'esquemes mentals, la substituci¨® de la visi¨® radial de l'Estat per una reticular, en qu¨¨ les seves institucions no calgui que estiguin necess¨¤riament concentrades a la capital d'Espanya. Seria escandal¨®s que, per exemple, el Senat es trob¨¦s a Barcelona, el Tribunal Constitucional a Sevilla i la pol¨ªtica industrial es dirig¨ªs des de Bilbao? ¡°La Constituci¨® es va elaborar sense saber quantes autonomies hi hauria. D'aqu¨ª, que h¨¤gim desenvolupat aquest sistema pervers, en qu¨¨ la relaci¨® i l'enfrontament es produeix de forma bilateral, amb el Govern central. La possible sortida de Catalunya ¨¦s una q¨¹esti¨® d'Estat que afectaria a tothom, perjudicaria unes autonomies i en beneficiaria unes altres i, no obstant aix¨°, no parlen de res d'aix¨°¡±, destaca Eliseo Aja.

La crisi econ¨°mica ha obert a la secessi¨®

La situaci¨® catalana ha arribat a aquest punt cr¨ªtic pel cam¨ª de l'aventurisme i la irresponsabilitat pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ gr¨¤cies al fet que la crisi econ¨°mica ha obert a la secessi¨® una finestra d'oportunitat. ¡°La crisi fa que molts s'aferrin a la il¡¤lusi¨® d'un pa¨ªs nou. Hi ha una pressi¨® institucional tan intensa que els que no hi estan d'acord es posen de perfil. Els independentistes venen fum, per¨° ¨¦s que els altres no venen res¡±, comenta Xavier Pons, catedr¨¤tic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona. I ¨¦s que el sobiranisme s'ha convertit per a molts damnificats de la crisi en la utopia de substituci¨® del moment. El resultat ¨¦s que una proposta tan extrema i transcendental com la fractura, externa i interna, d'un pa¨ªs, una societat, ha passat a ser moneda corrent.

¡°Des de la concepci¨® tradicional de la pol¨ªtica ¨¦s dif¨ªcil entendre aquest esclat independentista, perqu¨¨, efectivament, optar per la secessi¨® no ¨¦s com fer-se la targeta d'El Corte Ingl¨¦s, per¨° vivim en el temps de l'espectacularitat, la volatilitat, la banalitzaci¨® i, segons sembla, un pot fer-se independentista en quatre dies. Esclar que, de la mateixa manera, tamb¨¦ pot deixar de ser-ho en quatre m¨¦s¡±, explica el fil¨°sof Manuel Cruz. Segons aix¨°, els independentistes sobrevinguts podrien desfer els seus passos si trobessin una alternativa m¨¦s atractiva. Els nacionalistes fa temps que prediquen que els problemes econ¨°mics i socials desapareixeran amb la independ¨¨ncia. Pengen de les finestres de les ciutats pancartes que insisteixen en la idea que amb la separaci¨® els catalans seran, no nom¨¦s m¨¦s lliures i rics, sin¨® tamb¨¦ m¨¦s solidaris, feministes, ecologistes, innovadors, justs, dem¨°crates¡­ caldria afegir ¡°pitjors espanyols¡± i, per tant, ¡°millors ciutadans¡±?

La fortalesa de la societat catalana ¨¦s precisament la seva pluralitat interna

¡°Les persones tendeixen a viure els errors i defectes propis com a circumstancials mentre que els aliens es perceben com a errors del car¨¤cter i inherents als altres. Aquest ¨¦s un biaix universal. Com en qualsevol grup hum¨¤ amb un sentiment clar de pertinen?a, la ciutadania catalana de forta consci¨¨ncia identit¨¤ria viu els errors propis (mala gesti¨®, corrupci¨®) com si fossin circumstancials i els aliens equivalent, intr¨ªnsecs i propis de l'Estat espanyol¡±, indica Sara Berbel, doctora en Psicologia Social. Fins al punt que la corrupci¨® destapada a Catalunya amb el cas Pujol i d'altres ha estat atribu?da p¨²blicament a ¡°tants segles de colonitzaci¨® espanyola¡±.

Finan?ada per les institucions catalanes i les aportacions volunt¨¤ries de milers de ciutadans, la pel¡¤l¨ªcula L¡¯endem¨¤ d'Isona Passola, emesa a la televisi¨® auton¨°mica TV3 en horari de m¨¤xima audi¨¨ncia, se cenyeix a la estampa interessada i equ¨ªvoca de la parella malavinguda per explicar la necessitat de la ruptura. Espanya ¨¦s representada per un n¨°vio masclista, autoritari i irresponsable que es nega a concedir la separaci¨® a una Catalunya moderna, racional i amb visi¨® de futur. El film, una mostra de xenof¨°bia tova amanida amb bona consci¨¨ncia, recull part dels falsos t¨°pics-prejudicis sobre Espanya i els espanyols, com que Catalunya treballa perqu¨¨ els andalusos passin la vida en el bar, que els altres nens espanyols tenen un ordinador per a cada un a les aules, i que els catalans s¨®n els ¨²nics for?ats a pagar els peatges de les autopistes. ¡°S'est¨¤ construint un enemic¡±, adverteix Astrid Barrio, doctora en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i autora d'una tesi doctoral, en qu¨¨ s'explica el gir independentista de CiU per l'arribada a la c¨²pula d'aquest partit de les antigues joventuts nacionalistes m¨¦s radicalitzades.

¡°La societat catalana no ¨¦s xen¨°foba, particularment a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona, on abunden parelles catalano-andaluses. El d¨¨ficit d'infraestructures ha creat un sentiment d'injust¨ªcia que va agafant i alimentant la causa independentista¡±, subratlla Miquel Valls, president de la Cambra de Comer? de Barcelona. Els peatges, pr¨¤cticament inesquivables, entorn d'aquesta ciutat aporten carb¨® a la caldera del greuge fins al punt que hi ha qui comen?a la llista de raons que justificarien la independ¨¨ncia amb aquesta q¨¹esti¨®.

Tot i que el nacionalisme sembla que tingui guanyada la batalla del presumpte maltractament financer a Catalunya, diguin el que diguin els t¨¨cnics de l'Administraci¨® i els experts de la contrapart, flota en l'ambient la sensaci¨® de desproporcionalitat i falta de correspond¨¨ncia entre el fonament i pes dels greuges i injust¨ªcies que s'addueixen i l'opci¨® rupturista, fins i tot quan des de la frivolitat o la ingenu?tat s'exposa la independ¨¨ncia com una cosa perfectament a l'abast, subjecte nom¨¦s a la bona voluntat de les parts. El nacionalisme argumenta que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que Catalunya s'independitzi d'Espanya que Espanya es reformi. ?s una interpel¡¤laci¨®, un envit impl¨ªcit, un dilema que cal considerar.

La corrupci¨® s'atribueix a segles de colonitzaci¨® espanyola, diu Berbel

Nou anys despr¨¦s del seu ¡°ad¨¦u¡± a Espanya, el poeta Joan Maragall va publicar un article titulat ¡°Visca Espanya!¡±, en qu¨¨ defensava que el veritable patriotisme espanyol passava per la descentralitzaci¨®. Deia que Espanya no havia de viure ¡°arrossegant-se pels camins provincians del caciquisme¡± ni ¡°estreta en les lligadures d'un uniformisme que ¨¦s contrari a la seva naturalesa¡± (¡­) que havia de ¡°viure en la llibertat dels seus pobles¡± (¡­) ¡°per refer tots junts una Espanya viva¡±.?

¡°Els independentistes venen fum, per¨° els altres no venen res¡±, segons Pons