Louis Jourdan, un rostre cl¨¤ssic del cinema

Tenia un d'aquests rostres que semblaven cisellats: ple d'angles rectes, pentinat de la mateixa manera, l'aspecte de Louis Jourdan tant servia per encarnar un galant com un malvat bondi¨¤: el seu somriure sorneguer tamb¨¦ el va ajudar espl¨¨ndidament en la seva llarga carrera. Divendres Jourdan va morir a casa seva a Beverly Hills amb 93 anys, segons va anunciar el seu bi¨°graf oficial, Oliver Minne. Ha mort despr¨¦s de tots els seus familiars: casat el 1946 amb Berthe Frederique, el seu matrimoni va durar fins a la mort d'ella l'any passat; el seu ¨²nic fill va morir d'una sobredosi de drogues amb 29 anys el 1981, i un dels dos germans de Jourdan, Pierre Jourdan, tamb¨¦ actor i director teatral a Fran?a, va morir el 2007.

Louis Jourdan va n¨¦ixer a Marsella el 1921 amb el nom de Louis Robert Gendre ¨CJourdan era el cognom de soltera de la seva mare. El seu pare era director d'hotels, i Jourdan va estudiar entre Fran?a, el Regne Unit i Turquia. Aviat el va atreure la interpretaci¨® i va comen?ar a l'Escola Dram¨¤tica amb Ren¨¦ Simon com a professor. I aix¨ª va comen?ar a rodar Le corsarie, dirigida per Marc All¨¦gret, amb qui ja havia treballat tamb¨¦ com a ajudant d'operador de c¨¤mera a Entr¨¦e des artistes. No obstant aix¨°, l'inici de la II Guerra Mundial engegar en orris la pel¡¤l¨ªcula i la carrera de Jourdan. Pierre i Louis es van traslladar a actuar a Roma a Untel p¨¨re et fils, per¨° el conflicte b¨¨l¡¤lic va arribar fins all¨¤. Van tornar a casa, va treballar un temps en una brigada d'obrers i finalment es va reunir amb els seus pares i germans a la Fran?a de Vichy, on va filmar diverses pel¡¤l¨ªcules com a actor i assistent d'All¨¦gret. Quan el seu progenitor va ser detingut per la Gestapo, primer, i es va escapar, mesos despr¨¦s, tota la fam¨ªlia es va unir a la Resist¨¨ncia, una ¨¨poca de la qual Jourdan, humil, noi va donar mai gaires explicacions.

Acabada la guerra, un cercatalents de David O. Selznick el va fitxar i Jourdan va viatjar a Hollywood a actuar a El proceso Paradine, d'Alfred Hitchcock. Va ser una gran carta de presentaci¨®, i tot i que en aquell rodatge Hitchcock i ell van discutir molt sobre el seu personatge, el d'un criat sospit¨®s principal d'assassinat, Jourdan va ser un dels amics que va fer un discurs en el funeral del cineasta brit¨¤nic el 1980. Per sort per a ell, era un gran jugador de croquet, cosa que li va obrir moltes portes de Hollywood, tenia classe i talent per a la interpretaci¨® i la seva pel¡¤l¨ªcula seg¨¹ent va ser una obra mestra: Carta d'una desconeguda, de Max Ophuls, en qu¨¨ va encarnar un pianista que sedueix i abandona el personatge de Joan Fontaine. El 1949 va augmentar la seva filmografia amb una altra pel¡¤l¨ªcula, en qu¨¨ va fer ¨²s de tot el seu encant: Madame Bovary, en versi¨® de Vincente Minnelli. La seva carrera va anar, aix¨ª, avan?ant, malgrat els seus innombrables xocs amb Selznick, que li proposava pel¡¤l¨ªcules que Jourdan directament refusava.

En la d¨¨cada dels cinquanta va mostrar els seus millors treballs: va compaginar Hollywood i Europa, va debutar a Broadway ¨Camb l'obra The Immoralist, on va coincidir amb alg¨² que li va robar els elogis en les cr¨ªtiques, James Dean¨C i va comen?ar a actuar a la televisi¨® nord-americana. D'aquests anys s¨®n La dona pirata, Tres historias de amor, Creemos en l'amor, El diab¨®lico se?or Benton, La peque?a B. B. (con Brigitte Bardot), El cigne, Mujeres frente al amor, Can-can, i, sobretot, Gig¨ª, el musical de Minnelli que va tenir un impressionant ¨¨xit de taquilla el 1958, amb Leslie Carron i Maurice Chevalier. Chevalier ja havia fet els 70 anys quan va rodar Gig¨ª; quan Jourdan va encarnar el seu personatge al teatre, nom¨¦s tenia 63 anys.

Aix¨ª, el seu personatge, encantador, com a Hotel Internacional (1963) va anar derivant cap al de malvat fosc: va arribar a encarnar el Comte Dr¨¤cula en un telefilm el 1977, i va apar¨¨ixer a La cosa del pantano (1982) i la seva seq¨¹ela, El retorno de la cosa del pantano (1989), en la que va ser la seva pen¨²ltima pel¡¤l¨ªcula. Amic d'Albert R. Broccoli, el productor de la s¨¨rie Bond, va interpretar un dels seus grans dolents, Kamal Khan, aOctopussy (1983). La seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, L'any del cometa (1992), de Peter Yates, ¨Cen la qual va donar vida al dolent de torn¨C no li va deixar bones sensacions, i va decidir retirar-se.

El 2010 va ser nomenat Oficial de la Legi¨® d'Honor. Candidat als Globus d'Or per Gig¨ª, en record a Jourdan hi ha dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood.