El fiscal reclama fiances per als imputats per les targetes opaques

La Fiscalia Anticorrupci¨® i el FROB, el fons destinat a la reforma de la banca, han sol¡¤licitat al jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Fernando Andreu que imposi fiances de responsabilitat civil als consellers de Caja Madrid imputats pel cas de les targetes fantasma i que declaren avui davant del magistrat. El total sol¡¤licitat ¨¦s de 15,5 milions, que ¨¦s el que es van gastar amb les targetes black. En l'interrogatori, alguns dels imputats han al¡¤legat que en la llista que va presentar Bankia hi ha errors, ja que hi ha despeses que no han estat realitzades per ells. Segons fonts jur¨ªdiques, el jutge no ha fet un interrogatori gaire exhaustiu sobre cadascuna de les partides de despeses, per¨° s¨ª que ha insistit a preguntar-los com ¨¦s possible que sent membres del consell de Bankia utilitzessin les targetes per a finalitats que no havien estat aprovades pel mateix consell.

La Fiscalia, segons les mateixes fonts, considera que els consellers van cometre un suposat delicte d'administraci¨® deslleial en permetre, des del seu c¨¤rrec al consell d'administraci¨® de l'entitat, que s'instaur¨¦s el sistema de targetes opaques al fisc amb les quals 82 consellers i directius de Caja Madrid van carregar 15,2 milions d'euros?en despeses personals entre el 2003 i el 2012.

Andreu interroga des d'aquest dilluns i fins dimecres que ve 27 exconsellers de Caja Madrid, integrada a Bankia el 2011. El primer exconseller que ha declarat avui dilluns ha estat l'exdirigent d'Esquerra Unida (IU) i antic vicepresident de la caixa Jos¨¦ Antonio Moral Sant¨ªn, que es va gastar 456.500 euros amb la seva visa opaca. D'aquesta quantitat, 366.350 euros s¨®n extraccions de diners en efectiu en caixers autom¨¤tics. Moral Sant¨ªn ha estat amb el magistrat durant una hora, malgrat que la durada de la sessi¨® estava prevista per Andreu per 20 minuts. Despr¨¦s d'ell ha estat el torn de l'exalcalde socialista de M¨®stoles (Madrid) Jos¨¦ Mar¨ªa Arteta, que es va gastar 139.000 euros. Per part del PSOE tamb¨¦ ser¨¤ interrogat aquest dilluns l'exdiputat regional Ram¨®n Espinar, que va carregar 178.400 euros.

El magistrat ha fixat les primeres deu declaracions d'exconsellers, imputats per administraci¨® deslleial i apropiaci¨® indeguda, en intervals de 20 minuts. Tamb¨¦ interrogar¨¤ els sindicalistes de Comissions Obreres Juan Jos¨¦ Azcona, Pedro Bedia?i?Rodolfo Benito (que es van gastar 99.300, 78.200 i 140.600 euros, respectivament), l'integrant d'UGT Gonzalo Mart¨ªn Pascual (129.700) i el membre de la Confederaci¨® de Quadres?Ignacio de Navasq¨¹es (195.000). Completen la llista d'interrogats dos representants de la patronal: l'expresident de la patronal CEOE Gerardo D¨ªaz Ferr¨¢n (94.000 euros) i Guillermo Marcos, d'Unipyme (133.600).

Andreu va imputar 79 beneficiaris m¨¦s d'aquestes vises a finals de gener,?que se sumaven aix¨ª als expresidents de la caixa Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a qui va imposar una fian?a civil de 16 i 3 milions d'euros, respectivament, per aquest assumpte, aix¨ª com l'exdirector financer Ildefonso S¨¢nchez Barcoj.

No obstant aix¨°, va optar per convocar nom¨¦s aquells que van formar part del consell d'administraci¨®,?que sumen despeses de 3,8 milions d'euros dels 15,5 milions que els 82 imputats van arribar a desemborsar amb les seves targetes opaques.

A m¨¦s, Andreu ha citat com a testimonis divendres l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, sota el mandat del qual va situar Blesa l'origen de les targetes; els quatre exdirectius que mai les van fer servir, que van ser Francisco Verd¨², F¨¦liz Manuel S¨¢nchez, ??igo Mar¨ªa Aldaz i Esteban Tejera, aix¨ª com el director corporatiu d'auditoria interna de Bankia que va destapar l'esc¨¤ndol, I?aki Azaola.

Diversos dels exconsellers i exdirectius s'han estat oposant des de llavors a la seva imputaci¨®, encara que alguns han anat m¨¦s enll¨¤ i han demanat que s'arxivi el cas per considerar que els fets dels quals se'ls acusa ja han prescrit, com ha estat el cas d'Elena Gil Garc¨ªa.

L'instructor considera necessari "dilucidar el concepte" pel qual es van emetre les targetes. Si eren targetes d'empresa per afrontar les despeses de representaci¨®, el jutge recorda que estaven "fora del circuit ordinari d'atorgament" de vises de l'entitat, no tenien cap "suport contractual" i no estaven basades en decisions dels "¨°rgans de govern".

Despr¨¦s de recordar que Bankia ha informat que els exdirectius disposaven d'una altra targeta d'empresa, el magistrat assenyala que les finalitats per a les quals van ser lliurades les vises opaques eren "completament diferents de les previstes en les despeses de representaci¨®", la qual cosa convertiria aquestes despeses en una "remuneraci¨® irregular". De la mateixa manera, assenyala que aquest mitj¨¤ de pagament va ser utilitzat per carregar "compres d'alimentaci¨®, d'electrodom¨¨stics, en grans superf¨ªcies, en roba o retirades d'efectiu".

En el cas que es tract¨¦s d'un complement de retribuci¨®, el jutge no ent¨¦n "el motiu pel qual alguns dels beneficiaris no van arribar a utilitzar-les o per qu¨¨ la majoria dels usuaris no arribaven a esgotar el saldo de les targetes de les quals eren beneficiaris".

En no esgotar el l¨ªmit de despesa, segons assenyala la interlocut¨°ria, s'hauria produ?t "un desistiment incomprensible d'una retribuci¨® a la qual, almenys els directius, tindrien dret, tot i que pel que fa a la seva forma, es dugu¨¦s a terme de manera totalment irregular, fora dels canals ordinaris destinats al pagament de les retribucions i amagant-les del fisc".