Toni Bola?o, el destraler del barri

Nom¨¦s dos entrevistats, en 18 anys de periodisme, m¡¯han volgut indicar quin havia de ser el titular de la not¨ªcia que havia d¡¯escriure; un va ser Toni Bola?o. Jos¨¦ Montilla era ministre d¡¯Ind¨²stria i visitava la Xina. Vaig trucar al seu cap de premsa per fer-li unes preguntes sobre certs acords bilaterals i Bola?o va fer all¨° que no has de dir mai a un periodista: ¡°Jo s¨¦ quin ¨¦s el titular que has d¡¯escriure; apunta¡±. No recordo com ho vaig titular per¨° segurament va ser expressament diferent del que em va indicar.

L¡¯altre personatge que em va muntar un n¨²mero d¡¯aquesta mena va ser l¡¯empresari Josep Maria Xercavins. Bola?o i Xercavins tenen or¨ªgens socials oposats per¨° tenen trets en com¨²: la fatxenderia sobretot, la sensaci¨® quan parles amb ells que pretenen ser el mascle alfa de la seva tribu encara que no ho siguin. La difer¨¨ncia rau que si a Xercavins l¡¯imagines prodigant-se en simpaties amb la colla dels sem¨¤fors verds a Il Giardinetto, a Bola?o el suposes fent el mateix per¨° amb la colla del barri i a la marisqueria Botafumeiro.

?s una mena de quota televisiva d¡¯aquell poder socialista en declivi al cintur¨® roig de Barcelona

Bola?o va ser cap de comunicaci¨® de Montilla com a ministre i despr¨¦s com a president de la Generalitat. Actualment ¨¦s una mena de quota televisiva d¡¯aquell poder socialista en declivi al cintur¨® roig de Barcelona. Escriu a La Raz¨®n i apareix en els debats pol¨ªtics de BTV, el 3/24, La Sexta i Antena 3. Va ser un dels tertulians estrella de Rac1 entre el 2008 i el 2013. En aquell moment el fitxatge va suposar una sorpresa perqu¨¨ arribava un any despr¨¦s que Bola?o protagonitz¨¦s una de les enganxades m¨¦s sonades del periodisme catal¨¤. El cap de premsa del president de la Generalitat va encarar-se amb Jordi Barbeta ¨Cun periodista que, en terminologia d¡¯Oriol Amor¨®s, no ¨¦s gens sospit¨®s de ser bel¡¤ligerant amb Converg¨¨ncia¨C advertint-lo que no pararia fins a enfonsar-lo.

M¨¢s informaci¨®n

Pilar Rahola, la mare carbassera

Xavier Sard¨¤, el federalista que cau simp¨¤tic

Paco Marhuenda, l¡¯aneguet lleig

Enric Juliana, el punyalet de Lampedusa

Xavier Sala i Mart¨ªn, un patriota a TV-3 i a Guinea Equatorial

Toni Soler, l¡¯apuntador de l¡¯imaginari col¡¤lectiu

Arcadi Espada, el patriotisme petulant

Jos¨¦ Antich, l¡¯home que va revolucionar ¡®La Vanguardia¡¯

Cristina Fallar¨¢s, la tert¨²lia amb un Tranxilium

Rafel Nadal, mariner entre dues ?taques

La seva manera de parlar com a tertuli¨¤ ¨¦s vehement, i ¨¦s especialista en interrompre els altres, caracter¨ªstica que ¨¦s ideal per a l¡¯espectacle. Vesteix com un empleat d¡¯oficina banc¨¤ria tot i que a vegades mostra la seva personalitat amb camises i corbates llampants, amb una tend¨¨ncia pels colors cremosos. Se sent allunyat de les posicions catalanistes del seu partit, el PSC, fins al punt d¡¯admetre que a les eleccions europees va votar Ciutadans. De fet, Bola?o ¨¦s membre del consell editorial de Cr¨®nica Global, un mitj¨¤ digital que, com tamb¨¦ diria Amor¨®s, no ¨¦s gens sospit¨®s de ser bel¡¤ligerant amb Ciutadans.

?s un dels personatges p¨²blics m¨¦s detestats per l¡¯independentisme hiperactiu perqu¨¨ insisteix que el proc¨¦s ¨¦s una cortina de fum del nacionalisme catal¨¤ i que tot plegat acabar¨¤ amb m¨¦s fum. En una tert¨²lia del 3/24, l¡¯abril del 2014, Bola?o va aturar el debat que mantenien al plat¨® perqu¨¨ va acabar fart dels tuits que la cadena publicava, la majoria en contra seu: ¡°Se m¡¯han inflat els collons¡±, va dir Bola?o. El presentador va assegurar-li que filtraven molt els missatges que emetien per¨° el cert ¨¦s que fins i tot apareixia un tuitaire titllant Bola?o de feixista.

L¡¯afer Maragall

A les tert¨²lies espanyoles Bola?o actua com a gu¨¤rdia de corps del socialisme militant, una mena de Rodr¨ªguez Ibarra que la mateixa Susanna Griso, moderadora d¡¯Espejo p¨²blico, ha adm¨¨s que m¨¦s d¡¯una vegada l¡¯ha fet perdre els papers. Possiblement Bola?o t¨¦ prou arguments per expressar segons quines valoracions; el seu problema, el que fa que mig pa¨ªs l¡¯odi?, s¨®n les formes.

El seu problema, el que fa que mig pa¨ªs l¡¯odi?, s¨®n les formes

Entre el mar? i l¡¯abril del 2014 es va fotre de peus a la galleda per un parell de valoracions p¨²bliques sobre la capacitat mental de Pasqual Maragall, malalt d¡¯Alzheimer, de decidir a quins actes pol¨ªtics vol assistir i a qui vol votar. En especial va rebre de valent per part de l¡¯independentisme il¡¤lusionat quan, a BTV, arran de la not¨ªcia d¡¯uns grups de pakistanesos que van votar per Jaume Collboni a les prim¨¤ries del PSC, admetent que no sabien qu¨¨ votaven, va dir: ¡°Hi va haver gent que no sabia qu¨¨ votava? Bueno, ara dir¨¦ una cosa molt cruel: el president Maragall sabia qu¨¨ votava? Bueno, em sembla una vergonya indecent el que va fer el senyor Jordi Mart¨ª [rival de Collboni]¡±. Bola?o va afegir que Maragall, si vol sortir al carrer, el que havia de fer la seva dona era ¡°portar-lo al parque¡±. Segurament sense aquestes formes un punt, o dos, destraleres, Bola?o no seria Bola?o.