Privacitat i ocultaci¨®

Durant els propers anys, i de manera acceleradament creixent, anirem vivint episodis en els quals observarem la difusi¨® d'informacions relacionades amb la ¡°vida privada¡± de moltes persones. Les llistes de l'HSBC o els intents del PP de permetre que la policia intervingui els tel¨¨fons en s¨®n s¨ªmptomes recents. Aquests fets generen i generaran pol¨¨miques perqu¨¨ gaireb¨¦ sempre suposen una contradicci¨® entre drets individuals i drets col¡¤lectius, obligacions personals i compet¨¨ncies p¨²bliques. La contradicci¨® sol situar-se en un d'aquests dos eixos: privadesa i seguretat p¨²blica, o privadesa i compliment d'obligacions fiscals. No ¨¦s f¨¤cil trobar equilibris en cap dels dos casos. Malgrat aix¨°, voldria fer alguns comentaris.

1. Informaci¨®.Tota aquesta situaci¨® t¨¦ origen en un avan? tecnol¨°gic: l'incre?ble augment de la capacitat de registrar, emmagatzemar, recuperar i difondre la informaci¨®, una vegada codificada digitalment. Les societats prehist¨°riques no tenien aquests problemes: la informaci¨® nom¨¦s s'emmagatzemava en els cervells de les persones, i es transmetia oralment. Ning¨² podia accedir-hi sense perm¨ªs. En societats m¨¦s modernes s'emmagatzemava tamb¨¦ de forma escrita, per¨° els documents es podien ocultar o destruir f¨¤cilment.

Actualment generem informaci¨® privada, personal o econ¨°mica que, en usar-la o transmetre-la, queda emmagatzemada en discos durs i passa per servidors. Accedir-hi ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil del que creiem, si es tenen els coneixements i els mitjans adequats. Podr¨ªem dir que els avantatges de la ¡°societat connectada¡± comporten tamb¨¦ la ¡°societat transparent¡±. Hem d'acostumar-nos a viure en aquesta societat, sense confiar en el secret, ni en la impunitat. Les dificultats de resoldre aquests conflictes neixen del fet que la privadesa personal vol protegir la informaci¨®, mentre que alguns dels interessos col¡¤lectius que l'Estat ha d'assegurar l'obliguen a disposar d'informaci¨® personal, informaci¨® que ara t¨¦ m¨¦s mitjans t¨¨cnics per ser obtinguda (c¨¤meres de seguretat, intervenci¨® de tel¨¨fons, entrada en bases de dades, rastreig en servidors...).

2. Privacitat i transpar¨¨ncia. Aquesta situaci¨® pot resultar inc¨°moda perqu¨¨ hem proclamat en les nostres constitucions el dret a la privadesa com una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica del reconeixement de la dignitat individual. Per¨°, potser per un exc¨¦s d'individualisme, no hem afegit l'obligaci¨® de contribuir al benestar col¡¤lectiu, permetent con¨¨ixer la informaci¨® que hi pugui contribuir. Seria bo discutir on acaba el dret a la privadesa i on comen?a l'obligaci¨® de transpar¨¨ncia, no nom¨¦s en els assumptes p¨²blics, sin¨® tamb¨¦ en els que afecten a interessos col¡¤lectius.

Estem, amb ra¨®, exigint transpar¨¨ncia a les Administracions i a les empreses, per¨° no haur¨ªem de refusar que se'ns exigeixi tamb¨¦ als individus (no nom¨¦s als pol¨ªtics) en aquells temes en qu¨¨ l'ocultaci¨® provoca o pot provocar un perjudici social. Amb tot aix¨° vull dir que un concepte excessivament radical de la privadesa no tindr¨¤ gaire futur, ni per raons tecnol¨°giques, ni ¨¨tiques o pol¨ªtiques.

3. Ocultaci¨® i regulaci¨®. Tots tenim dret a exercitar la nostra llibertat, amb l'¨²nic l¨ªmit que aquest exercici no atempti contra la llibertat dels altres, o no faci mal a altres persones o a b¨¦ns col¡¤lectius. De la mateixa manera, tots tenim dret a no revelar el que fem, el que sabem o el que tenim, sempre que aquesta ocultaci¨® no perjudiqui a d'altres o no posi en perill interessos generals. Per aix¨° ¨¦s urgent regular, d'acord amb els nous temps, aquest dret a la no-intromissi¨® en la vida privada per evitar que es faci de forma no autoritzada o amb finalitats que no s¨®n socialment acceptables.

4. Publicitat. Una cosa ¨¦s la transpar¨¨ncia i una altra la difusi¨® massiva, sobretot en els casos en qu¨¨ els continguts no han estat subjectes a cap verificaci¨®. L'exist¨¨ncia de la xarxa digital ha canviat les regles del joc. Fins fa uns anys, la difusi¨® massiva d'informaci¨® estava reservada als mitjans de comunicaci¨®: premsa, r¨¤dio i televisi¨®, i l'adequada regulaci¨® d'aquests mitjans permetia identificar responsabilitats en els casos d'ab¨²s, falta de rigor o falsedat. Internet no ¨¦s un nou mitj¨¤; ¨¦s un espai de comunicaci¨® en el qual tota persona connectada pot convertir-se en difusor. Aix¨° implica una enorme ampliaci¨® de la llibertat, i obliga a noves regles que permetin i potenci?n aquesta llibertat, per¨° que estableixin sistemes d'identificaci¨® i d'adjudicaci¨® de responsabilitats en els casos d'actuacions delictives.

5. Societat oberta. S¨®c partidari de la privadesa. Per¨° vull prevenir que els canvis tecnol¨°gics i els nous desafiaments globals suposaran una creixent limitaci¨® d'aquesta privacitat, i un augment, desitjat o no, de la transpar¨¨ncia social. Ser¨¤ bo perqu¨¨ disminuir¨¤ la impunitat, una de les raons d'alguns delictes, i augmentar¨¤ la seguretat. Per¨° ser¨¤ incomoda per a aquells que tinguin un concepte excessivament ¡°individualista¡± de les persones, i no hagin assimilat suficientment que l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s abans que res un ¨¦sser social.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre