El fiscal demana la repetici¨® del judici pel setge al Parlament

El ministeri p¨²blic ha demanat aquest dimecres al Tribunal Suprem que ordeni repetir el judici que va acabar amb?l'absoluci¨® de 19 dels 20 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al Parlamento el 2011, una conducta que l'acusador p¨²blic ha qualificat de molt greu.

Mentre que les defenses han sol¡¤licitat que es confirmin les absolucions dictades per l'Audi¨¨ncia Nacional, els advocats del Parlament i de la Generalitat de Catalunya han demanat que, sense necessitat de repetir el judici, s'anul¡¤li la sent¨¨ncia i es canvi? el veredicte.

El Suprem ha celebrat aquest mat¨ª la vista p¨²blica sobre els recursos que la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament de Catalunya van presentar contra aquestes absolucions.

El fiscal Salvador Viada ha sostingut que els magistrats van abocar en la sent¨¨ncia "la seva ideologia" i van convertir el dret de manifestaci¨® en un absolut. Prop d'un miler de persones van ocupar els accessos al Parlament?el 15 de juny del 2011 per intentar evitar que se celebr¨¦s la votaci¨® dels Pressupostos auton¨°mics, que inclo?en dures retallades socials. La manifestaci¨®, enmig d'una gran tensi¨®, va obligar el president de la Generalitat, Artur Mas, a accedir al recinte de la Cambra en helic¨°pter.

Segons la Fiscalia, all¨° no va ser una manifestaci¨®, sin¨® una agressi¨® al poble catal¨¤ i als seus representants planejada per evitar l'entrada dels diputats al Parlament, un fet que ha qualificat de molt greu. La sent¨¨ncia, ha insistit, peca d'una "polititzaci¨® extrema". En el judici celebrat l'any passat a l'Audi¨¨ncia Nacional es van demanar cinc anys de pres¨® per als processats.

En la seva resoluci¨®, el tribunal va exculpar tots els processats per delictes contra les institucions de l'Estat, atemptat i associaci¨® il¡¤l¨ªcita. Nom¨¦s va atribuir una falta a un manifestant que va pintar una creu a l'esquena de la diputada del PSC Montserrat Tura. ¡°La democr¨¤cia es basa en un debat p¨²blic aut¨¨ntic, en la cr¨ªtica als qui tenen el poder¡±, argumentava la sent¨¨ncia. ¡°Les conductes estaven destinades a reivindicar els drets socials i els serveis p¨²blics davant de les retallades pressupost¨¤ries i a expressar el divorci entre representants i representats¡±, afegia.

A l'observaci¨® que la sent¨¨ncia t¨¦ una naturalesa ideol¨°gica, segons el ministeri p¨²blic, les defenses han respost que nom¨¦s els diputats de CiU i PP van considerar que hi havia hagut delictes. En aquest sentit, han insistit que la clau de la resoluci¨® ¨¦s que no s'ha provat que hi hagu¨¦s agressions a cap diputat durant la protesta, per la qual cosa nom¨¦s s'havia d'absoldre els processats.

Els magistrats que van signar la sent¨¨ncia absolut¨°ria, feta p¨²blica el juliol de l'any passat, van ser Manuela Fern¨¢ndez de Prado i Ram¨®n S¨¢ez Valc¨¢rcel, mentre que el president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, va emetre un vot particular.

Grande Marlaska, en el seu vot particular, va sol¡¤licitar la condemna per a deu dels acusats per ¡°alterar el funcionament i la dignitat del Parlament¡±, at¨¨s que haurien evitat que els diputats acudissin a la Cambra ¡°o ho fessin amb la tranquil¡¤litat necess¨¤ria¡±.

Amb les tesis de Marlaska s'hi han mostrat d'acord els advocats del Parlament i de la Generalitat, que han considerat que, a difer¨¨ncia del que pret¨¦n el fiscal, el judici no ha de repetir-se, sin¨® que l'Audi¨¨ncia Nacional ha de dictar una sent¨¨ncia diferent sense que calgui fer una nova vista.

El fiscal ha demanat un altre judici perqu¨¨ defensa que l'Audi¨¨ncia Nacional hauria d'haver portat a la vista els diputats que van ser v¨ªctimes de l'assetjament i no decidir que prestessin testimoni a trav¨¦s d'una videoconfer¨¨ncia. Per a les defenses, aquesta decisi¨® s¨ª que hagu¨¦s suposat alterar indegudament el funcionament del Parlament.