Epstein i De Filippo, a la Filmoteca

L¡¯obra del cineasta Jean Epstein ha quedat amagada durant molts anys, gaireb¨¦ sepultada en els arxius de la Cin¨¦math¨¨que Fran?aise i exhibida espor¨¤dicament al gran p¨²blic. ?s simptom¨¤tic d¡¯aquest oblit el fet que la primera retrospectiva dedicada al seu treball s¡¯organitz¨¦s l¡¯any passat nom¨¦s a Fran?a, poc despr¨¦s dels 60 anys de la seva mort el 1953. La Filmoteca de Catalunya exhibir¨¤ fins al proper 17 de mar? Jean Epstein: El cinema o embalsamar el moviment, homenatge a un artista polifac¨¨tic, emblema del moviment cinematogr¨¤fic impressionista dels anys vint del segle passat, que va ser secretari d¡¯un dels germans Lumi¨¨re i que ¨¦s considerat un dels pares fundadors del cinema contemporani.

¡°La hist¨°ria sempre tendeix a buscar etiquetes, i a Epstein el van definir com un s¨ªmbol de l¡¯impressionisme. ?s una f¨®rmula singular per a un cineasta que va ser molt m¨¦s que aix¨°. Entre d¡¯altres, va ser un te¨°ric, inspirador de Bu?uel i precursor d¡¯una nova forma de fer documentals¡±, explica Esteve Riambau, director de la Filmoteca. El cicle projectar¨¤ una trentena de pel¡¤l¨ªcules, que Epstein va rodar entre 1923 i 1948, amb l¡¯objectiu de recuperar un dels primers fil¨°sofs del cinema, que, despr¨¦s de matricular-se a la facultat de medicina de Li¨®, va abandonar la carrera per dedicar-se a redactar els seus primers assajos de literatura i filosofia. Fa uns mesos la Cin¨¦math¨¨que va decidir restaurar tota la seva filmografia, la mateixa que s¡¯exposar¨¤ aquest mes a la Filmoteca, on es podran veure, entre d¡¯altres, L¡¯alberg vermell i Cor fidel. Dues cintes del 1923 en qu¨¨ es poden observar els trets caracter¨ªstics del treball d¡¯un artista que amb poc m¨¦s de 20 anys va codificar molt n¨ªtidament la seva idea de cinema, mitjan?ant el concepte de fotog¨¨nia, la capacitat que el cinema t¨¦ per revelar l¡¯ess¨¨ncia de les coses a trav¨¦s de la c¨¤mera.

Paral¡¤lelament a la retrospectiva dedicada a Epstein, la Filmoteca inaugurar¨¤ dem¨¤ Eduardo De Filippo i l¡¯art de la com¨¨dia. Quatre cintes que pretenen reivindicar la producci¨® d¡¯un dels m¨¦s grans actors i dramaturgs italians en un moment particularment propici. ¡°En l¡¯¨¤mbit del teatre aquest any De Filippo t¨¦ un gran pes¡±, assenyala Riambau, i de fet just dijous passat al Teatre Nacional de Catalunya va estrenar L¡¯art de la com¨¨dia, en la seva adaptaci¨® dirigida i protagonitzada per Llu¨ªs Homar. Fins al proper dia 27, el cicle donar¨¤ a con¨¨ixer les diferents facetes art¨ªstiques del geni napolit¨¤. Com a director i actor a N¨¤pols milion¨¤ria, com a guionista a Pa, amor i gelosia, dirigida per Luigi Comencini el 1954, i tamb¨¦ com a autor objecte de diverses adaptacions. ?s el cas de Dissabte, diumenge i dilluns de l¡¯oscaritzat Paolo Sorrentino, que el 2004, amb el seu actor fetitxe Toni Servillo, va rodar una versi¨® televisiva de la com¨¨dia hom¨°nima d¡¯Eduardo De Filippo.