Un Tirant lo Blanc molt impetu¨®s

"Ai, ai, ai!", exclama in crescendo la princesa Carmesina sota l'empenta del cavaller Tirant, ja no blanc sin¨® m¨¦s aviat vermell i que no trigar¨¤ gaire a v¨¨ncer aquesta "deliciosa?batalla". Per¨° la cosa s'interromp quan Pere Planella s'aixeca de la cadira i diu: ¡°M¨°nica, aquests tres crits finals han de ser m¨¦s forts, ho feies molt b¨¦ l'altre dia, a veure si ho repeteixes¡±, cosa que provoca una allau de riures al voltant. Som a la Sala Tallers del?Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en un dels assajos finals de Tirant lo Blanc,?l'espectacle basat en la famosa novel¡¤la de cavalleries (la millor segons el parer de Cervantes a?El Quijote) de l'autor Joanot Martorell,?que dirigeix el veter¨¤ Planella i que comen?a les seves representacions aquesta setmana. Planella tamb¨¦ ¨¦s el responsable d'aquesta versi¨®, juntament amb Roger C¨°nsul.

M¨°nica Portillo (Carmesina) i Enric Cambray (Tirant) s'aixequen recol¡¤locant-se la roba. Tots dos s¨®n molt joves, com la resta del repartiment. De fet, es tracta de l'ITNC Jove Companyia, creada la temporada passada sumant els esfor?os de l'Institut del Teatre i el TNC. L'escena que estan assajant els joves postgraduats ¨¦s una de les ¨²ltimes, la trobada amorosa (per fi!) del protagonista i la seva estimada princesa, que fins al moment nom¨¦s ha pogut magrejar (suposadament) adormida. Ella, donzella, intenta retenir l'¨ªmpetu del cavaller: ¡°Aneu amb compte, que no han de tallar les armes de l'amor, ni ha de colpejar l'enamorada llan?a¡± (!). Per¨° acaba abandonant-se, i queda com morta en bra?os del seu ¨¨mul de Lancelot, v¨ªctima del ¡°benaventurat esport dels enamorats¡±.

Un ¡®leitmotiv¡¯ del text ¨¦s les ganes d¡¯anar-se¡¯n al llit¡±, diu el director

Planella s'ajusta les ulleres. ¡°Tirant lo Blanc ¨¦s una novel¡¤la amb molta c¨¤rrega er¨°tica; de fet, es llegia a l'¨¨poca com avui es llegeix Cinquanta ombres de Grey, sembla que fins i tot es trobaven dones per llegir-la juntes com ara van en grup al cinema, encara que, per descomptat,?Tirant ha passat a la hist¨°ria i les Ombres?de Grey molt probablement no ho faran. Perqu¨¨ Tirant ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°, una novel¡¤la total, com la va batejar Mario Vargas Llosa en la seva Carta de batalla, novel¡¤la militar, de costums, psicol¨°gica¡±. Mentre parlem de Blanc i Grey, els actors passen altres escenes. Ara estan lluitant a espasa. Tirant remata el rei d'?frica d'una manera expeditiva que sens dubte aplaudiria Mart¨ª de Riquer.

¡°Que com ¨¦s el meu Tirant lo Blanc? ?s molt simple: vitalitat, energia, erotisme, joventut. I a la segona part el que ¨¦s la vida, que es va tornant drama fins a arribar a la trag¨¨dia, encara que una trag¨¨dia que no ¨¦s la shakespeariana, la de Romeu i Julieta, sin¨® oberta a la vida. Seguim molt les indicacions i la ironia de Martorell. En realitat, la filosofia del?Tirant lo Blanc ¨¦s el carpe diem,?cal viure la vida. Un dels leitmotiv principals s¨®n les ganes de Tirant d'anar-se'n al llit amb Carmesina davant de la convenci¨® que cal preservar la virginitat. Assistim, esclar, en molts aspectes, a una lluita entre l'edat mitjana, en qu¨¨ est¨¤ ambientada la novel¡¤la, i el renaixement, quan es va escriure, amb elements de tots dos, que crea una dial¨¨ctica molt rica¡±. Planella subratlla que l'obra de Martorell s'allunya fonamentalment de les novel¡¤les de cavalleria habituals sobretot pel seu realisme. ¡°Aquesta no ¨¦s la hist¨°ria d'una princesa a la qual un cavaller salva d'un drac, aqu¨ª li toca els pits i intenta fotre-li m¨¤ per baix, 'per buscar-li les puces'¡±. Realment aix¨° no ho fa Perceval. ¡°Tirant ¨¦s un cavaller hum¨¤ que sua, plora, ¨¦s ferit, menja i dorm, un personatge de carn i ossos, aquesta ¨¦s la seva grandesa, i la de Martorell¡±.

El meu ¡®Tirant¡¯ ¨¦s vitalitat, energia, erotisme i joventut¡±

La versi¨® de Tirant de Planella i C¨°nsul l'adapta a un catal¨¤ modern encara que conservant ¡°un regust¡± d'¨¨poca, i redueix considerablement la monumental novel¡¤la deixant-la en un muntatge de poc m¨¦s d'una hora i mitja. ¡°Donem el pr¨°leg, l'ep¨ªleg i ens centrem especialment en els episodis amorosos a la cort de Constantinoble. Volem dirigir-nos sobretot a un p¨²blic juvenil, llan?ar un esquer perqu¨¨ llegeixin l'obra¡±.

Planella no va veure la fallera adaptaci¨® de Carles Santos i Calixto Bieito del 2007, aquella art¨²rica masclet¨¤, ni la de Pawel Rouba del 1988 que emfatitzava ¨Cdoncs b¨¦, era Pawel¨C els aspectes militars. ¡°Per¨° s¨ª que vaig veure el de Josep Anton Codina del 1976, al Grec, en el qual sortia Muntsa Alca?iz com a Carmesina. Est¨¤ b¨¦ que cada generaci¨® faci propostes de les grans obres¡±.

Al Tirant de l'ITNC Jove Companyia, que es representar¨¤ a la Sala Tallers fins al 29 de mar? i despr¨¦s sortir¨¤ de gira per Catalunya, la hist¨°ria ¨¦s explicada per una s¨¨rie de narradors m¨²ltiples, els mateixos personatges excepte Carmesina i Tirant. Malgrat que el muntatge ¨¦s auster, el Tirant de Planella no deixa de mostrar un naufragi, una gran batalla, i algunes de les grans estrat¨¨gies del de Roca Salada, apreses, recorda el director, en el llibre que li va regalar l'Ermit¨¤ (l'Arbre de les batalles).

Planella repr¨¨n l'assaig. Entren en escena els personatges, Plaerdemavida (Laura Fit¨¦), el graci¨®s emperador (J¨¨ssica P¨¦rez), la Viuda Reposada (Magda Puig)... amb vestits estampats a m¨¤ que semblen sortits d'un llibre de llegendes medievals. Me'n vaig pel lateral de l'escenari sense fer soroll per¨° no puc evitar agafar l'espasa de Tirant, que veig al costat d'altres en una galleda, i fer un parell de talls a l'aire. ¡°El perill de les armes ¨¦s tan gran i ha rajat tanta sang de la meva persona que a qualsevol lloc on em giri tot em dol¡±.