Obama: ¡°Els Estats Units no estan en guerra contra l¡¯islam¡±
La Casa Blanca exhibeix el seu model d'integraci¨® en contrast amb Europa i apunta a la uni¨® de cultures com a sistema m¨¦s incloent
La recepta per evitar l'extremisme violent ¨¦s, en opini¨® de la Casa Blanca, la integraci¨® i la inclusi¨® de les comunitats d'immigrants, una cosa que es troba en l'ADN dels Estats Units, ja que ¨¦s una naci¨® formada per gent arribada de fora. Planificada mesos enrere, per¨° de vig¨¨ncia absoluta despr¨¦s dels atacs terroristes de Par¨ªs i Copenhaguen, la Cimera contra l'Extremisme Violent, que des de dimarts es du a terme a Washington, pret¨¦n exposar els esfor?os de l'Administraci¨® de Barack Obama per prevenir que grups com l'Estat Isl¨¤mic reclutin per a les seves files joves que se senten marginats i llancin atacs dins dels EUA.
Obama es va dirigir aquest dimecres a la Casa Blanca a representants de la societat civil i del sector privat per assegurar que els Estats Units no estan en guerra amb l'islam, sin¨® contra ¡°aquells que han pervertit l'islam¡±. ¡°No hem d'acceptar mai la premissa que Am¨¨rica i Occident estan en guerra contra l'islam perqu¨¨ ¨¦s una mentida¡±, ha declarat el president gaireb¨¦ com un ress¨° d'un discurs ja lluny¨¤, com el que va pronunciar al Caire en estrenar presid¨¨ncia el 2009.
Els terroristes no representen mil milions de musulmans¡± Barack Obama
En opini¨® del mandatari, grups com Al-Qaida i l'Estat Isl¨¤mic busquen desesperadament legitimitat, s'autoanomenen lluitadors d'una guerra santa en defensa de l'islam. ¡°Per¨° no s¨®n l¨ªders religiosos, s¨®n terroristes¡±, ha dit Obama, que ha provocat una gran ovaci¨® a la sala. ¡°I no representen mil milions de musulmans¡±.
Fent un recorregut per la hist¨°ria dels Estats Units des de la seva fundaci¨® fa m¨¦s de dos segles, el president va repassar tots els desafiaments i derrotes que ha viscut i sofert el pa¨ªs, des de la guerra civil fins a l'atemptat d'Oklahoma i l'11-S. Tamb¨¦, les vict¨°ries, com l'alliberament d'Europa del feixisme o la derrotar del comunisme. ¡°Sempre hem ven?ut¡±, ha dit el mandatari. ¡°Ens aixequem; reconstru?m i continuem endavant¡±, ha prosseguit. ¡°Aix¨ª som¡±.
Per v¨¨ncer aquestes ideologies extremistes, Obama va dir que una de les eines m¨¦s importants ¨¦s no perdre de vista els valors que fan dels EUA i Occident unes societats lliures. ¡°Els terroristes esperen que tra?m els nostres valors, i no ho farem¡±, va puntualitzar Obama, assegurant que els EUA no s¨®n un pa¨ªs hostil, sin¨® una naci¨® que rep i treballa amb totes les creences.
L¡¯Administraci¨® d'Obama intenta prevenir que grups com l¡¯Estat Isl¨¤mic reclutin joves que se senten marginats
La tesi per evitar la radicalitzaci¨® la va avan?ar dimarts el seu n¨²mero dos, el vicepresident Joe Biden, en definir aquesta naci¨® com ¡°una uni¨® de cultures¡±, que, tot i que no t¨¦ totes les respostes per aturar l'extremisme violent, s¨ª que t¨¦ m¨¦s experi¨¨ncia que Europa, diana de diversos atacs de radicals, que s'enfronta a ¡°una quantitat significativa d'immigraci¨® com un fenomen nou¡±.
En el dia dedicat a l'agenda interior, la cimera se centra avui en els programes pilot engegats per l'Administraci¨®, en qu¨¨ l¨ªders religiosos i civils treballen amb les autoritats competents per afrontar la influ¨¨ncia de l'extremisme en llocs com Minneapolis ¨C Saint Paul (Minnesota), Los Angeles i Boston (escenari de l'atemptat contra la marat¨® el 2013). ¡°Hem de treballar des de la base i involucrar les nostres comunitats amb aquells que s¨®n susceptibles de radicalitzar-se perqu¨¨ se senten marginats¡±, va declarar Biden, que va considerar que les respostes han d'anar m¨¦s enll¨¤ d'una acci¨® militar.
A principi d'any ¨Ci despr¨¦s de l'atac contra la revista sat¨ªrica Charlie Hebdo¨C, Obama posava Europa davant del mirall en dir que ¡°el perill m¨¦s gran¡± del Vell Continent eren els problemes de conviv¨¨ncia amb la poblaci¨® musulmana ¨Cque, no obstant aix¨°, als EUA se sentia integrada i nord-americana¨C. Ara, la Casa Blanca pret¨¦n utilitzar el cas de Minesota per veure ¡°qu¨¨ est¨¤ funcionant i qu¨¨ no¡±, i ampliar aquesta classe de programes a altres llocs. A l'¨¤rea de les Twin Cities ¨Ccom es coneix Minneapolis ?¨C Saint Paul¨C, la primavera passada la Fiscalia va rec¨®rrer a prominents membres de la comunitat somali per intentar evitar que joves fossin reclutats per anar a les files de l'extremisme violent. La Casa Blanca est¨¤ sent molt acurada amb els termes i fins ara ha evitat les expressions ¡°extremisme isl¨¤mic¡± o ¡°musulm¨¤ extremista¡±.
Els grups de defensa dels drets civils que temen que el pla serveixi per instal¡¤lar sistemes de vigil¨¤ncia
M¨¦s de la meitat de tots els somalis que viuen als EUA es concentren en aquest Estat de l'Oest Mitj¨¤, fronterer amb el Canad¨¤. Entre el 2006 i el 2008, diversos nord-americans d'origen somali es van unir presumptament al grup terrorista Al-Xabab per lluitar a l'estranger i m¨¦s de 20 persones estan encausades a Minnesota per participar o facilitar aquest reclutament.
L'acostament de les autoritats a les comunitats musulmanes en aquests programes pilot ha despertat recels entre els grups de defensa dels drets civils, que temen que aquest pla serveixi com a porta de darrere per instal¡¤lar sistemes de vigil¨¤ncia que violin els drets dels individus i envaeixin la seva privadesa. En opini¨® del grup Muslim Advocates, el pla de la Casa Blanca sembla centrar-se ¡°nom¨¦s en la comunitat musulmana, que ¨¦s responsable d'una petita fracci¨® de les activitats terroristes que es duen a terme als EUA¡±. Segons dades de l'FBI citades per Muslim Advocates, nom¨¦s un 6% dels incidents terroristes duts a terme al pa¨ªs entre el 1980 i el 2005 van ser ¡°atribu?bles a musulmans¡±.
El grup de defensa dels musulmans indica que s¨®n nombrosos els estudis que situen els grups d'extrema dreta com la principal amena?a de viol¨¨ncia ideol¨°gica al pa¨ªs. Qualsevol altra fe, diu el grup, inclosa la cristiana i la jueva, ¡°estaria horroritzada si sab¨¦s que les forces de l'ordre han demanat als seus l¨ªders religiosos que vigilin els seus fidels i ho transmetin als agents¡±.
L'agenda de la cimera, amb 13 sessions nom¨¦s entre ahir i avui, i que acaba dem¨¤ dijous, no t¨¦ cap grup de treball sobre llibertats civils o privadesa. S¨ª que es dedicar¨¤ temps a dialogar sobre el paper de les xarxes socials en les estrat¨¨gies de reclutament d'organitzacions radicals com l'autoanomenat Estat Isl¨¤mic.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.