La pressi¨® de degans i sindicats de la UB frena la reducci¨® de facultats

La Universitat de Barcelona (UB) reduir¨¤ a la meitat les seves facultats, per¨° no ho far¨¤ tan aviat com volia el rectorat. Despr¨¦s de vuit mesos d'intensos debats i una forta oposici¨® dels degans, sindicats i estudiants, l'equip de govern del campus va presentar dimarts en un claustre extraordinari la quarta i ¨²ltima versi¨® de la proposta de reforma l'estructura de la UB, que preveu relaxar un any la seva implantaci¨® i modifica algunes de les fusions de facultats plantejades.

A finals del curs passat el rectorat de la UB va sorprendre tota la comunitat amb un projecte per dur a terme una reforma de gran abast del campus, que inclo?a reduir a la meitat el nombre de facultats i departaments (de 18 facultats i 106 departaments es passava a 10 i 55, respectivament). Amb el conjunt de mesures, que no preveu acomiadaments, el rectorat espera estalviar nou milions anuals, encara que admet que el cost de la reforma ascendeix a 13 milions, b¨¤sicament el trasllat de facultats.

Les estimacions econ¨°miques no han variat, per¨° s¨ª el calendari

Les estimacions econ¨°miques no han variat, per¨° s¨ª el calendari. En un primer moment, la voluntat del rectorat era tenir implantada la reforma el curs 2015-2016, segons recull el primer esborrany. La proposta final introdueix novetats com la possibilitat que la reestructuraci¨® es faci de forma progressiva, segons cada facultat, i es fixa com a termini m¨¤xim el curs 2016-2017. Tamb¨¦ s'ha introdu?t un per¨ªode durant el curs actual per negociar amb els sindicats tot el que afecti les plantilles, un punt que fins ara no s'havia tractat.

Pel que fa al contingut, finalment es proposa fixar el nombre de facultats en nou, entre les quals en destaquen dues de grans: la d'Humanitats i la de Ci¨¨ncies i Enginyeries. Tamb¨¦ hi haur¨¤ la de Medicina, Dret, Economia, Educaci¨®, Farm¨¤cia i Alimentaci¨®, Psicologia i una exclusiva per a Belles Arts, que tindr¨¤ un r¨¨gim especial. En un primer moment s'havia projectat que Biologia-Geologia i Filologia-Filosofia tinguessin facultat pr¨°pia, per¨° ara s'integraran en les macrofacultats de Ci¨¨ncies i Humanitats, respectivament.

La reestructuraci¨® va causar estupor i empipament en la comunitat universit¨¤ria, no tant pel contingut de la reforma sin¨® per la forma (sense negociaci¨® pr¨¨via i amb un calendari ajustat). La crispaci¨® va aflorar durant tres claustres celebrats al juliol i al desembre. En aquest ¨²ltim, de forma in¨¨dita, va arribar a tombar l'informe de gesti¨® que va presentar el rector.

Ram¨ªrez va demanar a la comunitat universit¨¤ria ¡°no caure en un bucle paralitzant¡±

Durant la sessi¨® de dimarts, molt m¨¦s pl¨¤cida, segons diversos assistents, D¨ªdac Ram¨ªrez va demanar a la comunitat universit¨¤ria ¡°no caure en un bucle paralitzant¡± i donar un cop de m¨¤ per dur a terme la reforma que, segons el projecte, ha d'eliminar els ¡°segments d'inefici¨¨ncia¡±, les ¡°duplicitats¡± i fer les facultats m¨¦s fortes i competitives en un moment de fortes retallades pressupost¨¤ries (47 milions menys, un 11%, des del 2009 fins al 2014).

Amb aquesta ¨²ltima versi¨® del projecte es d¨®na per finalitzat el per¨ªode d'al¡¤legacions i de participaci¨® de la comunitat universit¨¤ria, que ha fet cr¨¦ixer 44 p¨¤gines, fins a les 160, la mem¨°ria del projecte. Ara es crear¨¤ un grup de treball, presidit pel rector, que s'encarregar¨¤ de supervisar la implementaci¨® de la reforma i estar¨¤ format per 30 persones dels diferents col¡¤lectius.