Sinceritat, per fi!

Les ¨²ltimes convulsions en aquest epicentre de la sismologia pol¨ªtica hispana que ¨¦s el Partit Socialista de Madrid (PSM) han donat sobtat relleu i protagonisme a un personatge que ¨Chaig de confessar-ho¨C m'era desconegut un parell de setmanes enrere: el senyor Antonio Miguel Carmona Sancipriano. S¨ª, ja he llegit que ¨¦s un polemista de llengua acerada, adobat en mil aspres tert¨²lies de 13TV, Telecinco, la Sexta, etc¨¨tera. Per¨°, sentint-ho molt, no segueixo aquests f¨°rums, i he hagut d'esperar que aparegu¨¦s en la premsa d'informaci¨® general.

La sortida a escena d'Antonio Miguel Carmona s'ha produ?t, a m¨¦s, en circumst¨¤ncies complicades. Quan amb prou feines havia iniciat el seu llan?ament medi¨¤tic com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid, la fulminant caiguda en desgr¨¤cia del l¨ªder socialista regional, Tom¨¢s G¨®mez, va deixar Carmona en una incomod¨ªssima posici¨®, entre la lleialtat personal al defenestrat G¨®mez i el for?¨®s acatament de l'ukase de Ferraz. Ha sortit de l'atzucac for?a b¨¦, i amb les ambicions intactes: no nom¨¦s a la primera magistratura de la Villa y Corte, sin¨® fins i tot (segons va explicar aqu¨ª mateix dissabte passat) a ser el proper secretari general del PSM.

En qualsevol cas, no ¨¦s la futura carrera org¨¤nica del senyor Carmona el que m'interessa, sin¨® el seu perfil ideol¨°gic. Ho va exposar el 10 de febrer durant un concorregut esmorzar-col¡¤loqui en pres¨¨ncia i amb l'aplaudiment de Pedro S¨¢nchez, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i Carme Chac¨®n, entre altres il¡¤lustres coreligionaris. I qu¨¨ va ser el que va dir? Doncs que, ¡°per tenir un projecte per a Madrid, cal tenir un projecte per a Espanya¡±. Que, ¡°en aquests moments, el nostre pa¨ªs ¨¦s una naci¨® que volen dissoldre i la dissoluci¨® de la qual alguns provarem d'evitar¡±. ¡°Si, pels antiespanyols, Espanya ¨¦s una naci¨® en proc¨¦s de dissoluci¨® ¨Cva reblar¨C, us prometo que la meva tasca pol¨ªtica provar¨¤ d'impedir-ho¡±.

L'alcaldable socialista madrileny va carregar contra ¡°els nacionalismes perif¨¨rics¡± que ¡°han convertit el debat pol¨ªtic en una esp¨¨cie de bacanal de compet¨¨ncies impr¨°pies¡±, abans d'advertir que, ¡°durant els propers vuit anys es parlar¨¤ tant de Madrid com s'ha parlat de Catalunya durant els ¨²ltims vuit anys¡±. L'economista Carmona es va permetre fins i tot la ironia ¨Co el menyspreu¨C cap a la suposada mesura estrella del seu partit per a la propera legislatura, la reforma federal de la Constituci¨®: ¡°A mi ning¨² em para pel carrer demanant-me de reformar la Constituci¨®. Jo, perdoneu-me, nom¨¦s reformaria la Carta Magna en l'article 1.2, on diu que ¡®la sobirania nacional resideix en el poble espanyol¡¯; la reformaria per posar-ho en negreta i subratllat¡±. En fi, i per si no havia quedat prou clar: ¡°Vull un pa¨ªs en el qual l'¨²nica naci¨® sigui Espanya. (...) Madrid retornar¨¤ a Espanya la unitat que necessita. Naci¨® que sobresurt en la hist¨°ria com la m¨¦s capa? d'emprendre les m¨¦s grans gestes de la humanitat...¡±.

Tant de bo que, una vegada trencat aquest tab¨² verbal, caigui pel seu pes la fal¡¤l¨¤cia que, de nacionalistes, nom¨¦s n'hi ha a Catalunya i Euskadi

Per descomptat, no es tracta ¨Carravataments l¨ªrics inclosos¨C d'un discurs nou en les ¨²ltimes d¨¨cades de la hist¨°ria del PSOE. ?s m¨¦s aviat un pas endavant en la l¨ªnia tra?ada des de temps enrere pels Joaqu¨ªn Leguina o Jos¨¦ Bono, que tamb¨¦ van assistir a l'esmorzar com a mestres orgullosos d'un deixeble avantatjat. Per¨° Antonio Miguel Carmona va afegir un plus de sinceritat i autoreconeixement que em sembla de just¨ªcia subratllar: es va definir a si mateix com ¡°un nacionalista espanyol¡±.

Magn¨ªfic! Per fi, un representant qualificat de l'establishment bipartidista admet l'evid¨¨ncia que els seus cong¨¨neres han estat negant o camuflant durant quatre d¨¨cades: ni patriotisme constitucional, ni solidaritat interterritorial, ni cosmopolitisme de la Meseta ni altres. Nacionalisme espanyol com D¨¦u mana, expl¨ªcit i desinhibit. Tant de bo que, una vegada trencat aquest tab¨² verbal, caigui pel seu pes la fal¡¤l¨¤cia que, de nacionalistes, nom¨¦s n'hi ha a Catalunya, Euskadi, etc¨¨tera. Tant de bo, encara que no hi confio massa.

Arribats a aquest punt, ¨¦s possible que hi hagi qui es faci el raonament seg¨¹ent: tenint en compte que, el proper 24 de maig, el PSOE madrileny haur¨¤ de disputar l'alcaldia de la capital presumiblement a Esperanza Aguirre pel PP i a candidatures d'UPyD i de Ciutadans ben situades en les enquestes, no ¨¦s l¨°gic que els socialistes proposin un cap de llista capa? de competir amb aquests rivals en el terreny on ells es faran forts, el de l'espanyolisme i l'abominaci¨® de les aspiracions sobiranistes catalanes?

S¨ª, ¨¦s l¨°gic. Fins i tot estic disposat a admetre que, en la batalla preelectoral madrilenya dels propers tres mesos, al candidat Carmona l'afavoreixi aquella frase que va deixar anar en el curs d'una tert¨²lia: ¡°Cal ser imb¨¨cil per q¨¹estionar la naci¨® espanyola¡±. Per¨°, llavors, per qu¨¨ el PSOE no li permet al PSC aplicar la mateixa l¨°gica, insults al marge? Per qu¨¨, per competir el 27-S amb Artur Mas, Oriol Junqueras, etc¨¨tera, el PSC no postula alg¨² tant o m¨¦s sobiranista que ells? ?s el que faran a Madrid. Per¨°, ¨¦s clar, a Madrid els socialistes encara confien a ser rellevants.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.