El vell explorador rescatat per Viggo Mortensen

Qu¨¨ tenen en com¨² Aragorn, fill d'Arathorn, i Diego Alatriste amb l'escarransit, pocatra?a i desgraciat antrop¨°leg alemany Max Schmidt, mort en l'oblit a Asunci¨®n (Paraguai) el 1950, envoltat dels nyand¨²s que criava i malalt de lepra? La resposta ¨¦s: Viggo Mortensen. El fam¨®s actor que va interpretar a la gran pantalla els dos valents literaris ha estat decisiu en el rescat de Schmidt, ¡°un veritable antiheroi¡±, diu, en publicar a la seva editorial (Perceval Press) Hijos de la selva, un llibre de gran format que recupera la mem¨°ria de l'etn¨°leg i explorador i alhora ofereix una selecci¨® de les seves sensacionals fotografies etnogr¨¤fiques, realitzades especialment durant el seu treball de camp entre les poblacions ind¨ªgenes del Mato Grosso brasiler i el Chaco paraguai¨¤.

Mortensen (Nova York, 1958) va presentar ahir a Barcelona el llibre del qual ¨¦s editor juntament amb els dos autors, els antrop¨°legs Federico Bossert i Diego Villar, que han investigat a consci¨¨ncia la feina de Schmidt per oferir una panor¨¤mica de la vida i l'obra d'un personatge sensacional immerescudament desconegut. L'acte va tenir lloc, amb la previsible expectaci¨® que desperta la pres¨¨ncia de l'actor, al Museu Blau, la seu del Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona. Va actuar de mestre de cerim¨°nies l'arque¨°leg, naturalista i tamb¨¦ explorador Jordi Serrallonga, que va col¡¤locar la figura de Schmidt a l'altura de grans investigadors com Alexander von Humboldt, Darwin i Alfred Wallace, ni m¨¦s ni menys, o moderns colossos de l'antropologia com Malinowski i Margared Mead.

Viggo Mortensen, sabates gastades, camisa texana i americana, molt atractiu, es va mostrar condescendent amb l'inter¨¨s que va despertar i es va deixar retratar amb paci¨¨ncia encara que va recalcar que ell no era ni molt menys el protagonista real de la cita: ¡°Jo no he escrit el llibre, nom¨¦s l'edito¡±. Va explicar que Bossert i Villar li havien proposat editar el volum i que en projecten fer dos en com¨², tamb¨¦ de tema antropol¨°gic. ¡°El Museu Etnogr¨¤fic Andr¨¦s Barbero d'Asunci¨®n guarda el llegat de Schmidt i vam anar-hi a veure qu¨¨ hi havia. Ell va morir de lepra i la gent, per ignor¨¤ncia i aprensi¨®, per evitar el contagi, va cremar bona part de les seves pertinences, quaderns de camp, mapes, objectes etnogr¨¤fics, t¨¨xtils, per¨° encara quedaven coses i va ser molt emocionant tocar les plaques de vidre fotogr¨¤fiques, extraient-les de les velles caixes de fusta¡±. De fet, em van explicar despr¨¦s Bossert i Villar, en l'¨²ltima ¨¨poca, molt pat¨¨tica, de Schmidt, li donaven el menjar empenyent-lo amb un pal. Mortensen va continuar: ¡°Jo no s¨®c un cient¨ªfic, publico llibres d'art, de fotografia, de poesia. Mirava aquestes extraordin¨¤ries i magn¨ªfiques fotos de Schmidt i entenia que tenen un inter¨¨s cient¨ªfic, per¨° tamb¨¦ que s¨®n art. La idea ha estat fer un llibre amb valor art¨ªstic i tamb¨¦ acad¨¨mic¡±.

L'actor destaca sobretot els ¡°bonics retrats¡±, que li recorden el treball amb els ind¨ªgenes nord-americans d'Edward Curtis. Entre les fotos n'hi ha diverses on apareix el mateix Schmidt, una figura escanyolida i fr¨¤gil.

Es podria fer una pel¡¤l¨ªcula molt conradiana amb les seves aventures

L'int¨¨rpret de Promesas del Este?destaca que en Schmidt hi ha, a m¨¦s de la part cient¨ªfica, ¡°una aventura vital amb un punt novel¡¤lesc i conradi¨¤¡±, que queda recollida tamb¨¦ al llibre. ¡°Va ser un pioner d'anar als llocs, de tractar amb la gent, i a aquesta gent no la mirava amb superioritat ni prejudicis¡±. Sobre aquest tema, va llegir un text de l'etn¨°graf: ¡°Quantes vegades vaig sentir enveja dels indis en comprovar la seva superioritat f¨ªsica respecte als europeus¡±.

Mortensen sent un gran respecte i admiraci¨® per Schmidt, i fins i tot tendresa: ¡°Aquest senyor humil i solitari, amb els seus quaderns, les seves col¡¤leccions, en un ambient de pau i acceptaci¨®, que sembla haver estat en certa manera feli?, em fa una mica d'enveja, per la senzillesa de la seva vida¡±. A la l¨¤pida de Schmidt en un cementiri d'Asunci¨®n hi diu: ¡°Per silvas pro homines et scientia¡±, ¡°va anar a les selves pels homes i la ci¨¨ncia¡±, un epitafi bell i envejable.

Villar, per la seva banda, va subratllar el paper pioner de Max Schmidt (Altona, 1864-Asunci¨®n, 1950) en la hist¨°ria de l'antropologia, en el passatge de la ci¨¨ncia de gabinet a la disciplina moderna. ¡°Per¨° va quedar relegat. Potser perqu¨¨ es va arrelar al Paraguai, perqu¨¨ no sabia vendre's a si mateix, i era desmanegat, esprimatxat, l'ant¨ªtesi de l'heroi explorador¡±. La carrera de Schmidt s'essencialitza en els seus tres viatges al Xing¨² brasiler a principis del segle XX i el seu treball despr¨¦s al Chaco. Segons sembla l'home estava realment de pega, la qual cosa tamb¨¦ ens l'aproxima m¨¦s. ¡°Patia mal¨¤ria cr¨°nica, a part de la lepra, anava amb expedicions min¨²scules, gaireb¨¦ sol, se li enfonsava la canoa, li picaven tots els mosquits, el mossegaven les piranyes i els escur?ons, la gent de la selva sovint li robava les poques coses que tenia¡­¡±. Mai va accedir als cercles acad¨¨mics de prestigi. ¡°I no obstant aix¨° el seu ¨¦s un llegat que era vital recuperar¡±.

Bossert va apuntar que el gran valor de les fotos de Schmidt ¨¦s no nom¨¦s que mostra una visi¨® detallada de la vida al Mato Grosso i el Chaco, sin¨® la transformaci¨® experimentada per aquesta vida.

Potser Schmidt tenia mala sort, per¨° tamb¨¦ va fer les seves gestes. Va encantar els guerrers bacairis del riu Curisevo tocant el viol¨ª. ¡°Va ser dels primers exploradors a entrar a certes zones del Mato Grosso i, de fet, va passar pels llocs on es va perdre el fam¨®s coronel Fawcett¡±. Darrere de les exploracions i investigacions de Schmidt ¡°hi ha una hist¨°ria m¨¦s personal¡±. La de l'anhel ¨ªntim de penetrar sol a la selva i fondre's amb ella i les seves gents. Es tirava despullat a l'aigua amb ells, i es tatuava. Aquest cam¨ª va ser tamb¨¦ ¡°una successi¨® de fracassos¡±, que converteixen el nostre etn¨°graf en una figura quixotesca. Schmidt ¨¦s ple d'enigmes. Va marxar d'Alemanya poc abans de l'ascens de Hitler, i Mortensen i els dos antrop¨°legs creuen que no ¨¦s dif¨ªcil suposar que la seva visi¨® dels altres pobles el feia completament oposat al paradigma racista nazi.

Tenint en compte la fascinaci¨® de l'actor amb Schmidt una pregunta era ineludible: no hi haur¨¤ pel¡¤l¨ªcula? ¡°?s un personatge incre?ble, amb aquests viatges, aquestes experi¨¨ncies terribles i desgraciades, s¨®n coses de conte i, esclar, de pel¡¤l¨ªcula, podria ser-ho, una pel¡¤l¨ªcula molt conradiana. Li vaig regalar el llibre al director Lisandro Alonso, amb el qual he fet Jauja. Li va agradar molt, crec que parla de fer alguna cosa. En fi, de moment no hi ha plans¡±.

En Viggo Mortensen hi ha un explorador frustrat. Segons em va explicar admira Nansen i altres grans descobridors escandinaus ¡ªde fet, t¨¦ arrels daneses¡ª. De jove fins i tot havia somiat creuar Groenl¨¤ndia en solitari. Almenys ell, si no ha estat un heroi i un explorador, ha pogut, feli? mortal, encarnar-los o rescatar-los.