Emma Vilarasau: ¡°A ¡®Casa en flames¡¯ s¡¯estimen i no saben estimar-se, i aix¨° connecta amb moltes fam¨ªlies¡±

Acaba l¡¯any al teatre, a la Villarroel amb Un matrimoni de Boston. I a Netflix, amb la reconeguda Casa en flames. S¨¨ries, teatre, cinema... Emma Vilarasau (Sant Cugat, 1959) continua gaudint de la Montse, el seu personatge a la pel¡¤l¨ªcula de Dani de la Orden, una dona divorciada que reuneix la seva fam¨ªlia un cap de setmana a la casa d¡¯estiu de Cadaqu¨¦s per buidar-la i posar-la a la venda. La Montse t¨¦ molt d¡¯altres mares, admet Vilarasau.

Pregunta. Qu¨¨ han fet malament les mares per arribar a la situaci¨® de la protagonista de Casa en flames?

Resposta. Espero que sigui q¨¹esti¨® d¡¯una generaci¨® anterior que no ho va tenir tan f¨¤cil ni l¡¯opci¨® de dir: deixo els fills a casa i me¡¯n vaig a treballar. Ara tenim m¨¦s opcions, per¨° ser mare i treballar comporta un estr¨¨s molt heavy. Vols arribar a tot, vols arribar-hi b¨¦, vols que els teus fills ho tinguin tot i et tinguin a tu, i no tens hores. Les mares de la meva generaci¨® ens dedicaven la vida. Quan vaig comen?ar a treballar, hi havia alguna cosa en l¡¯inconscient dels meus gens de voler imitar la mare, i pensava: que malament que ho estic fent, vius amb culpa pel fet de ser mare perqu¨¨ els abandones molt, per¨° no ho pots fer d¡¯una altra manera: ¨¦s aix¨° o no tens fills. Si renuncies a la teva vida, que ¨¦s el que va fer la meva mare i quasi totes les de la seva generaci¨®¡­ La meva mare al final es plantejava: qu¨¨ he fet amb la meva vida quan tots marxen?

P. Aix¨° ja ha canviat amb la seva generaci¨®.

R. Tenim carreres, tenim professions i tenim una vida, tot i que ¨¦s fotut que tinguis setanta anys i els fills no et truquin. Potser hem d¡¯assumir que ser mare ¨¦s un temps que dediques full time i que combines amb la feina, i despr¨¦s cadasc¨² t¨¦ la seva vida, i els estimar¨¤s fins que et moris perqu¨¨ aix¨° no ho pots canviar. Per¨° alguna cosa canvia: ja est¨¤, una part s¡¯ha acabat, s¨®n persones adultes. ?s que el intento dir: soc aqu¨ª per al que necessiteu, per¨° no us preocupeu per mi.

P. Qu¨¨ t¨¦ Casa en flames?

R. Totes les fam¨ªlies tenim les nostres coses. Aquesta ¨¦s una fam¨ªlia que en t¨¦ diverses sobre la taula. Hi ha alguna cosa de l¡¯ess¨¨ncia de la Montse que ¨¦s en totes les mares: el desig de tenir els fills a prop, de protegir-los contra tercers que a ella li semblen perjudicials. ?s aquesta la manipulaci¨® que fa la Montse.

P. La Montse rosamariasardeja una mica?

R. S¨ª i no, perqu¨¨ la Montse encara t¨¦ un punt d¡¯ingenu?tat que ¨¦s el que la fa m¨¦s humana. I la Sard¨¤ la ingenu?tat no la gastava. La Montse t¨¦ sobretot molta necessitat d¡¯ells. A mi el Dani em va dir que la Montse est¨¤ molt depre perqu¨¨ si no no podria fer el que fa, per¨° no vull que es noti en tota la pel¡¤li.

P. No ¨¦s el que passa ara? Molta gent depre que dissimula?

R. Ara molta gent dissimula perqu¨¨ allunyes els altres si sempre est¨¤s trist i enfonsat, i ella el que vol ¨¦s recuperar els fills. ?s una pel¡¤li on tots s¨®n molt egoistes. S¡¯estimen i no saben estimar-se, i aix¨° connecta amb moltes fam¨ªlies.

P. Per a una actriu de teatre com vost¨¨, qu¨¨ significa una pel¡¤l¨ªcula com aquesta?

R. No va ser dif¨ªcil. Quan has fet tanta tele com jo, tens un domini de la cara bastant important. Rodar di¨¤riament durant molts anys et dona un coneixement de les c¨¤meres i del llenguatge molt b¨¨stia. Al final ¨¦s el mateix ofici, i ¨¦s molt bonic. En teatre has d¡¯arribar a l¡¯¨²ltima fila, per¨° aix¨° no vol dir exagerar el paper. En cinema ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil, la veritat l¡¯has de tenir per¨° la c¨¤mera et ve a buscar.

P. Asseguda aqu¨ª a la Villarroel, fent Un matrimoni de Boston, com veu l¡¯estat de salut del teatre a Barcelona?

R. En aquest moment estem superb¨¦. Hi ha moltes coses que funcionen a moltes sales, funcionen els teatres p¨²blics, ¨¦s un moment de salut bo. El p¨²blic en t¨¦ ganes, omple les platees, potser s¡¯haurien de cuidar una mica m¨¦s les sales alternatives i les companyies emergents, perqu¨¨ no ¨¦s f¨¤cil fer-se un lloc¡­ Entre tots, hem fet que aix¨° tiri. A Catalunya tenim molt de talent. Malgrat la baixada que hi va haver, s¡¯havia de reflotar.

P. En la teva carrera, ha viscut algun episodi d¡¯assetjament?

R. Francament, he tingut la sort de no viure aix¨°. Vaig treballar al Lliure quan comen?ava i no vaig patir cap mena d¡¯ab¨²s. I en el cine que he fet, impossible.

P. Valora els serials que ha fet?

R. Gravar di¨¤riament ¨¦s mot dur, per¨° tinc molt bon record de Nissaga, una s¨¨rie que va marcar hist¨°ria. Al Mateu i l¡¯Eul¨¤lia els passaven coses molt b¨¨sties, la historia d¡¯un incest, d¡¯un amor prohibit.

P. Queda alguna cosa en vost¨¨ de l¡¯Eul¨¤lia?

R. L¡¯estimo molt, l¡¯Eul¨¤lia, sempre la vaig estimar, sempre vaig pensar: pobra tia, que dur el que t¡¯han fet, no m¡¯estranya que siguis com ets, entenia les seves ganes de revenja.

P. Amb Nissaga, hav¨ªem d¡¯esperar a l¡¯endem¨¤ per a un nou cap¨ªtol. Ara consumim s¨¨ries desaforadament.

R. Jo veig moltes s¨¨ries. El que em passa ¨¦s que no me¡¯n recordo. Quatre que m¡¯han marcat. En passen tantes que no som capa?os de retenir tanta informaci¨® i anem esborrant a mesura que entren. ?s una pena. Abans veies una bona pel¡¤li i te¡¯n recordaves molts anys. Jo m¡¯he posat dura amb mi mateixa, abans llegia molt. I m¡¯he posat un horari. Perqu¨¨ el que em passa ¨¦s que veig s¨¨ries que a vegades no em deixen res, per¨° dels llibres sempre en queden coses.

P. La seva parella tamb¨¦ ¨¦s del teatre, Jordi Bosch. En perspectiva, aix¨° ¨¦s favorable?

R. Em costaria viure amb alg¨² que no visqu¨¦s aquesta professi¨® des de dins perqu¨¨ s¨®n moltes les coses que compartim. No estem sempre parlant del mateix, per¨° ens entenem, pots aconsellar i que t¡¯aconsellin. Parlem del mateix, el mateix idioma. Ara em costaria molt viure amb un metge.

P. Competeixen?

R. No. Ens ha anat for?a b¨¦ a tots dos, no hem parat de treballar.

P. Quin paper li agradaria fer?

R. Quan dius les coses, s¡¯esguerren. Vull continuar fent cine, per¨° ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ no s¡¯escriuen hist¨°ries per a dones grans, no s¨¦ si ¨¦s perqu¨¨ les guionistes s¨®n encara joves i hem d¡¯esperar que tinguin 66 anys i s¨¤piguen qu¨¨ ¨¦s entrar en la tercera edat. I si se¡¯n fan, ¨¦s que t¨¦ Alzheimer o est¨¤ fatal. Les dones estem fant¨¤stiques als 66, tenim tota una vida. Tots hem viscut educats pel cinema, moltes coses les hem apr¨¨s mirant pel¡¤lis, per¨° no sabrem com entrar a la tercera edat ni com envellir, no tenim cap referent, per sort hi ha llibres, per¨° en el cinema arribes a una edat en qu¨¨ et cauen els referents. Ho farem sols, per¨° ¨¦s una pena perqu¨¨ el p¨²blic majorit¨¤riament ¨¦s dona i t¨¦ aquesta edat. Les sales s¨®n plenes de dones que no s¨®n tietes: s¨®n metges, bi¨°logues, juristes¡­ per¨° no s¨®n tietes. Es continuen fent pel¡¤lis per a homes, per a adolescents, per¨° del que ¨¦s separar-se als 70 anys o com encarar que et queden 10 anys bons... podr¨ªem parlar d¡¯aix¨° per favor? Jo no penso anar a fer creuers, m¡¯agradaria tenir miralls.