Vestir de lloguer

Estendre la cultura del lloguer al vestir. Aquest ¨¦s l¡¯objectiu de dues germanes alemanyes que han obert al barri barcelon¨ª del Raval l¡¯espai Ropateca, una mena de biblioteca de pr¨¦stec de roba. Funciona amb una quota de soci i hi ha diferents tarifes en funci¨® de l¡¯¨²s. Per exemple, per 15 euros al mes et pots emportar tres peces de roba i portar-les tant com vulguis durant trenta dies. Aqu¨ª hi pots trobar un vestit per a un sopar especial, una bossa de m¨¤ que no et compraries per¨° que t'agradaria portar una nit, o un conjunt per lluir diferent qualsevol dia laborable. Aquesta fashion library vol oferir un gran armari a dones amb ganes d¡¯experimentar amb la moda, per¨° que estan compromeses amb la reducci¨® del consum i rebutgen comprar compulsivament.

Christine i Maria Schorn han omplert l'armari amb roba de diferents estils i de bona qualitat, amb la pretensi¨® de canviar la mentalitat de possessi¨®. ¡°Volem promoure el consum sostenible i responsable i el sistema de lloguer i pr¨¦stec ¨¦s una bona manera de compartir recursos¡±, explica Christine. La idea ¨¦s nova a Barcelona, per¨° no en altres ciutats europees, com Londres, Par¨ªs o Amsterdam, on ja en funciona alguna. Elles s¡¯han inspirat en Kleiderei, una botiga de lloguer de roba que va obrir fa m¨¦s de dos anys a Hamburg, i des de fa uns mesos ofereix el mateix servei en l¨ªnia.

D¡¯entrada han comen?at nom¨¦s amb roba per a dones, perqu¨¨ creuen que s¨®n les clientes potencials d¡¯aquest sistema. Vestits, abrics, bruses, pantalons, faldilles, bosses, barrets i alguns complements omplen les parets de la Ropateca, que comparteix espai amb la botiga de roba ?ber. Per¨° ben aviat l'establiment canviar¨¤ de mans i tamb¨¦ el gestionaran aquestes germanes de Friburg residents a Barcelona des de fa gaireb¨¦ tres anys i que volen convertir-lo en un ganxo per a la seva innovadora proposta.

De fet, una de les idees que porten de cap ¨¦s oferir a dissenyadors locals la possibilitat d¡¯embrancar-se amb la Ropateca, aportant-hi alguns dels seus models. Consideren que als creadors els pot servir per fer-se publicitat i arribar a nou p¨²blic, ja que els usuaris poden provar la seva roba uns dies i si els conven?, potser s¡¯acaben convertint en nous clients. On ja han provat aquesta f¨®rmula ¨¦s a Lena, una fashion library d¡¯Amsterdam, que col¡¤labora amb dissenyadors locals i marques de moda sostenible. En aquest cas, els usuaris poden acabar comprant la roba.

Les iniciatives d¡¯intercanvi i lloguer porten m¨¦s rodatge en pa?sos del nord d¡¯Europa. Fins i tot hi ha una marca danesa, Mud Jeans, que ha ideat un sistema de leasing de texans, amb l¡¯objectiu d¡¯economitzar recursos, minimitzar l¡¯impacte ambiental de la producci¨® i afavorir una economia circular. En lloc de vendre els texans, els lloguen, i al cap d'un temps els clients els han de tornar. Aleshores es tornen a llogar o el teixit es recicla per fer nous productes, en funci¨® de l'estat. Aix¨° s¨ª, tamb¨¦ es poden acabar comprant si els consumidors se n'han encapritxat.

Temps d'adequaci¨®

A Barcelona, fins ara, no tenir la roba en propietat ¨¦s un inconvenient per a alguns, i el fet de portar damunt la pell roba que han vestit altres persones tamb¨¦, segons reconeix la Christine. Falta un temps d¡¯adequaci¨® al model, argumenta, com el que es va necessitar perqu¨¨ el carsharing funcion¨¦s aqu¨ª, mentre que a Alemanya ja feia anys que el lloguer de vehicles era habitual.

La Ropateca va obrir el desembre passat i les seves impulsores s¡¯han fixat un termini d¡¯un any per comprovar si la cultura de la roba de lloguer funciona a Barcelona, una ciutat que veuen molt oberta a noves tend¨¨ncies. ¡°Ens dirigim a dones que els agrada la moda i volen experimentar amb el seu estil, persones que volen fer un consum m¨¦s sostenible i d¡¯altres que volen gastar poc¡±, diu la Christine.

¡°Volem que la roba torni a tenir valor¡±, conclou la impulsora en explicar el projecte, estretament vinculat a la reducci¨® del consum i en l¡¯aposta per un m¨®n m¨¦s sostenible, en qu¨¨ els recursos s¡¯utilitzin de forma m¨¦s eficient. ¡°No ens semblen justos els preus del fast fashion ni les condicions en qu¨¨ produeix la ind¨²stria t¨¨xtil¡±, manifesta, a la vegada que critica la curta vida que t¨¦ la roba de consum massiu, que omple contenidors pocs mesos despr¨¦s de ser estrenada.