Les empreses aspiren a la meitat dels 6.809 milions del ¡®fons Juncker¡¯

La Generalitat ha fet una aposta forta per la pres¨¨ncia de la iniciativa privada en els projectes que ha presentat al Ministeri d'Economia com a candidats a rebre recursos del fons Juncker, el mecanisme amb qu¨¨ la Uni¨® Europea preveu impulsar l'economia amb una injecci¨® de 315.000 milions d'euros en iniciatives de diferents tipus. En la seva proposta inicial, pendent de perfilar, els projectes que nom¨¦s depenen d'empreses privades o de la col¡¤laboraci¨® publicoprivada aspiren a obtenir 3.303 milions de fons comunitaris, el 48% dels 6.809 milions a qu¨¨ aspira Catalunya. El percentatge seria molt superior si la Generalitat no hagu¨¦s incl¨°s actuacions dependents de l'Estat, com el corredor mediterrani o les inversions a Rodalies, que podrien rebre m¨¦s de 2.000 milions.

Les infraestructures del transport acaparen bona part dels recursos demandats (el 41,4%) gr¨¤cies als grans projectes ferroviaris vinculats al corredor mediterrani, les l¨ªnies 9 i 10 del metro i l'ampliaci¨® de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. Es tracta sobretot de projectes que aniran a c¨¤rrec dels diferents pressupostos de les administracions, per¨° en aquest ¨¤mbit tamb¨¦ s'han esmunyit projectes de companyies com Telef¨®nica i Vodafone per desenvolupar xarxes de telecomunicacions, fet que els permetria captar 218 i 308 milions, respectivament. Amb actuacions energ¨¨tiques, Endesa podria esgarrapar m¨¦s de 750 milions d'euros i la xifra de grans grups implicats s'amplia a Indra, T-Systems o Applus, entre altres.

Herrera acusa la Generalitat de donar suport al ¡°capitalisme d'amiguets¡±

Alguns projectes presentats per Telef¨®nica i Vodafone xoquen amb els arguments que va donar el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, al Parlament, quan va sostenir que la finalitat del fons impulsat pel president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, era finan?ar projectes de risc, que d'una altra forma explicarien dif¨ªcilment amb finan?ament. ¡°Si s'acaba simplement donant una subvenci¨® a una inversi¨® privada, que s'hauria produ?t en qualsevol cas, doncs, a banda que aix¨° de regalar subvencions no sigui correcte, no tindr¨¤ cap efecte expansiu addicional¡±. Curiosament, Telef¨®nica t¨¦ dues partides que aspiren a un total de 190 milions d'euros per estendre la seva xarxa de telefonia i de fibra ¨°ptica a Catalunya. El mateix passa amb Vodafone, que pot aconseguir 300 milions per desenvolupar la seva xarxa m¨°bil. ¡°La idea ¨¦s que [el fons Juncker] s'ha de destinar a projectes d'inversi¨® que el sector privat no podria fer sol¡±, va assenyalar el conseller.

La f¨®rmula utilitzada per la Generalitat per reclamar inversions del pla Juncker a Catalunya contrasta enormement amb les demandes que CiU ha fet les ¨²ltimes setmanes. Sense anar m¨¦s lluny, el 10 de febrer passat, el senador de CiU Salvador Sed¨® reclamava a la Cambra alta que les prioritats d'inversi¨® es decidissin ¡°conjuntament¡± entre les comunitats aut¨°nomes, els ens locals i els ¡°sectors socioecon¨°mics¡±. Va remarcar que en la proposici¨® d'inversions havien de participar ¡°conjuntament les diferents entitats¡±, fet que en la seva opini¨® permetia ¡°buscar projectes amb m¨¦s qualitat¡±. Es tractava, va dir Sed¨®, d'evitar que s'acabi propiciant la posada en marxa de projectes no rendibles com la xarxa d'alta velocitat ferrovi¨¤ria.

El conseller admet que no hi ha hagut un proc¨¦s de participaci¨®

El l¨ªder d'Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera, es pregunta qu¨¨ n'ha quedat de les demandes de CiU en el document de Mas-Colell. ¡°No han obert cap proc¨¦s de participaci¨® de les entitats, ni han convocat els sindicats, nom¨¦s han canalitzat les peticions de les grans empreses¡±. A parer seu, el Govern de CiU no ha fet altra cosa que fomentar el ¡°capitalisme d'amiguets¡± amb una actuaci¨® ¡°opaca i arbitr¨¤ria¡±. ¡°Parlen amb les empreses amigues en lloc de donar prioritat als interessos generals de Catalunya; diuen que defensen la sobirania del pa¨ªs, per¨° defensen la sobirania dels interessos privats¡±, assegura.

El mateix Mas-Colell va admetre en seu parlament¨¤ria el dimecres que no s'ha fet un proc¨¦s participatiu com el que va defensar CiU. ¡°Efectivament, no hi va haver una consulta generalitzada perqu¨¨ no hi havia temps, ni tampoc es va fer cap trucada a les empreses. Les companyies que tenen projectes en aquesta llista de 185 plans s¨®n empreses que ens els van enviar perqu¨¨ des de Madrid se'ls va dir que ho fessin¡±. Amb tot, el conseller va assegurar que aquesta llista ¡°no ¨¦s la de Catalunya¡±, sin¨® una relaci¨® provisional de projectes que es completar¨¤ posteriorment.

L'explicaci¨® t¨¨cnica de Mas-Colell va ser que el Govern central va sol¡¤licitar a la Generalitat una llista de possibles projectes el 7 de novembre passat. El termini per presentar la llista acabava el 13 de novembre. Per aquelles dates el debat pol¨ªtic en Catalunya, lluny de centrar-se en el fons Juncker, estava monopolitzat per la consulta sobiranista del 9-N. La Generalitat va aconseguir aleshores una pr¨°rroga, de manera que no va enviar la llista fins al 26 de novembre. Amb tot, des de llavors no s'ha consultat les organitzacions empresarials, acostumades a donar la seva opini¨® a la Generalitat.