El senyor Francisco i el senyor Joan

Una persona pot acostumar-se al fet que la considerin anacr¨°nica si evoca els instants de m¨¦s plenitud en el di¨¤leg de Catalunya a Espanya per¨° ¨¦s que no estem parlant de tornar a la moda dels pantalons acampanats o, per contra, de fer Garcilaso de la Vega ori¨¹nd del Baix Empord¨¤. Aqu¨ª tenim alguna cosa que sobrepassa la mat¨¨ria de la pol¨ªtica del dia a dia i mant¨¦ una entitat superior. Anomenem-la conviv¨¨ncia hisp¨¤nica. Quan fa cent anys de la mort de Francisco Giner de los R¨ªos (1839-1915) rememorar la seva llarga conversa amb Joan Maragall encara pot induir-nos a alguna forma de claredat, una cosa cada vegada m¨¦s impracticable i relativa. Aqu¨ª estaven, en els inicis de la descomposici¨® lenta del sistema canovista, en una Espanya en la qual el conflicte social, la inestabilitat i la p¨¨rdua gradual?d'un imperi van provocar entre les elits una crisi de consci¨¨ncia. El catalanisme havia irromput, encara amb certa indefinici¨®, en la vida p¨²blica. Aix¨° havia estat la Renaixen?a, element per a la malenconia per contrast amb la inanitat dels nuclis estrat¨¨gics de l'independentisme que avui estan fent xixines el valor d'integraci¨® plural que va ser la cultura catalana, i que pogu¨¦s tornar a ser-ho.

Giner consolida la Instituci¨®n Libre de Ense?anza i Maragall parla de l' ¡°Espanya gran¡±, en una versi¨® m¨¦s animada del que va ser l'¨¤cid de la generaci¨® del 98. Sens dubte, eren temps per a la frustraci¨® i el desacord, un clima de fatalisme davant el qual les personalitats com Maragall o Giner no cedirien. Es tractava i es tracta de fer-se entendre si abans has volgut entendre't. Davant la crisi de la Restauraci¨®, Barcelona va reaccionar?abans que Madrid? La veritat ¨¦s que Giner de los R¨ªos i Unamuno passaven per Barcelona per con¨¨ixer Joan Maragall. Com d'arcaica pot semblar aquesta manera de relacionar-se a trav¨¦s de la paraula! Per¨° aix¨° ¨¦s el que feien Giner de los R¨ªos, Maragall i Unamuno.

L'integrisme cat¨°lic ha estat una dels trets menys saludables de la vida religiosa i intel¡¤lectual a Espanya, amb trets molt acusats a Catalunya. Esgl¨¦sia i Estat pugnaven pels seus poders o fins i tot els seus privilegis. Inicialment, Giner era una persona de convicci¨® cat¨°lica. En algun moment potser hauria estat possible frenar els xocs d'intoler¨¤ncia amb un catolicisme imperant incapa? d'escoltar abans de condemnar. ?s cert que el krausisme, d'una entitat conceptual escassa, estava aqu¨ª, per¨° tamb¨¦ ¨¦s possible que no hagu¨¦s condit tant intel¡¤lectualment de no haver-hi hagut l'estupidesa jer¨¤rquica del m¨®n cat¨°lic de llavors. Joan Maragall tamb¨¦ sabia d'aquestes contradiccions. Eren part del seu di¨¤leg permanent amb Unamuno o Giner. A la dreta espanyola encara queden?personalitats disposades a atribuir a la Instituci¨®n Libre de Ense?anza tots els mals de la p¨¤tria, de la mateixa manera que a l'esquerra queden restes d'una ultralaicisme disposat a considerar que la religiositat cat¨°lica ¨¦s una q¨¹esti¨® de sagristia amb olor de cera.

L'incandescent Josep Pijoan escriu que l'obstinaci¨® de Giner de los R¨ªos era fer homes

Despr¨¦s de l'atemptat del Liceu i la falta de fe dels governants en la seva pol¨ªtica, Maragall escriu al seu gran amic Roura que ¡°la gent va a la seva feina, els municipals als seus llocs, els empleats a l'oficina i els soldats a la formaci¨® perqu¨¨ s¨ª, perqu¨¨ ahir tamb¨¦ hi van anar i ?ja han adquirit un costum; no perqu¨¨ hi hagi una for?a social que obligui ning¨² a fer res, ni cohesioni el tot¡±. I afegeix: ¡°Estem en un estat complet?de nebulosa¡±. I l'incandescent Josep Pijoan escriu que l'obstinaci¨® de Giner de los R¨ªos era fer homes. Lleis, decrets, per qu¨¨? ¡°si no tenim gent per aplicar-los¡±. De manera diferent, Giner i Maragall estaven dient el mateix. I un segle despr¨¦s de la defunci¨® de Giner sembla com si de nou estigu¨¦ssim al mateix punt.

L'an¨¨cdota explica que va ser Josep Pijoan ¡ªun altre gran defenestrat per la Catalunya m¨¦s obtusa¡ª qui va aconsellar a Maragall que es relacion¨¦s amb Giner i la Instituci¨®n Libre de Ense?anza. Tots dos eren bona part del que estava m¨¦s viu en un pa¨ªs fatigat i a punt de passar per la crisi de 1898. En realitat, tots dos estaven nedant a contra corrent. Van voler obrir les portes a un catolicisme de tarann¨¤ liberal i van aprofundir en l'esperit regeneracionista. Giner se sentia molt a gust a Barcelona. El senyor Francisco Giner de los R¨ªos i el senyor Joan Maragall.

?s un equ¨ªvoc nociu donar per fet que de tot all¨° no en queda res. Actualment, fins i tot les aparences generades per la irracionalitat del debat, l'abund¨¤ncia d'arguments poc fonamentats o la pol¨ªtica irris¨°ria no aconsegueixen impedir que, fins i tot sense saber res del que deien Giner i Maragall, aquell di¨¤leg es pugui tornar a visitat amb un profit com¨². ?s una simple q¨¹esti¨® de voluntat, especialment en l'era d'Internet i de l'AVE. Per que fa al cas, Maragall tenia el retrat de Francisco Giner de los R¨ªos penjat al seu despatx.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor