Despolititzar la pol¨ªtica

Les sacsejades que s'estan produint aqu¨ª i a tot Europa, mostren el creixent desassossec de gent que no accepta romandre inerta mentre una combinaci¨® de pol¨ªtics, financers i tecn¨°crates decideixen qu¨¨ conv¨¦ que passi, pensant en el nostre b¨¦. Com deia una piulada de @fanetin el dia de les eleccions a Gr¨¨cia: ¡°Aix¨° de deixar que la gent voti, se'ns est¨¤ anant de les mans¡±. En els ¨²ltims anys, estem assistint a una voluntat clara?de despolititzar la pol¨ªtica. De convertir-la en un exercici endre?at?de gesti¨® i administraci¨® de decisions preses en espais t¨¨cnics, totalment condicionats per les l¨°giques financeres i econ¨°miques globals. Hi ha una jerarquia vertical que trasllada de manera informal (tel¨¨fon, missives, enc¨¤rrecs, etc.) el que ha de passar, i que a cada lloc pren cos de manera espec¨ªfica. No estic parlant d'una conspiraci¨® global, ni d'un comit¨¨ central de l'oligarquia financera global. Estic referint-me a una barreja?confusa i diversa d'interessos econ¨°mics, posicions de poder i expertesa?t¨¨cnica que col¡¤lideix, per¨° que negocia i pacta qu¨¨ conv¨¦ en cada cas. La pol¨ªtica del ¡°sentit com¨²¡±. La pol¨ªtica despolititzada.

Hi ha espai per repolititzar la democr¨¤cia actualment existent? El que est¨¤ en joc ¨¦s la possibilitat que els que no n'haurien de formar part, que els que no est¨¤ previst que decideixin, puguin fer-ho. El pol¨ªtic ¨¦s, en aquest sentit, diferent de la pol¨ªtica. La pol¨ªtica seria el joc dels representants institucionals, que gestionen i administren el que conv¨¦ que passi. El pol¨ªtic seria el marge de maniobra que queda per all¨° inesperat. Perqu¨¨ puguem seguir preservant l'element m¨¦s valu¨®s de l'ideal democr¨¤tic que ¨¦s que tots, que qualsevol persona, puguem dissentir. I decidir en sentit contrari a all¨° que el ¡°sentit com¨²¡± proposa. Hem anat constatant com s'ha intentat presentar la crisi. A trav¨¦s d'una desconnexi¨® sistem¨¤tica?entre l'aparent racionalitat de les an¨¤lisis econ¨°miques i els efectes concrets?que les decisions que es prenien sobre la base d'aquestes an¨¤lisis, provocaven en les persones i col¡¤lectius m¨¦s vulnerables. Aquesta ¡°externalitat¡± o ¡°efecte no desitjat¡±, seria analitzat posteriorment?i tractat per part d'analistes socioecon¨°mics que pensarien quines mesures podrien prendre's per pal¡¤liar la situaci¨®. Els pol¨ªtics tenen, en aquest escenari, una funci¨® de marmessors. Els d'uns gestors democr¨¤ticament triats que poden presentar aquestes decisions, preses en altres escenaris i contextos, com a pr¨°pies i leg¨ªtimes. D'aquesta manera es naturalitza la pol¨ªtica. No hi ha cap altra pol¨ªtica que l'assenyada. La pol¨ªtica del sentit com¨². Les alternatives que puguin apar¨¨ixer es presenten com ex¨°tiques, radicals o destructives. Insensates.

Quan parlem de poble ho fem referint-nos al conjunt, al subjecte de sobirania

El resultat ¨¦s una reducci¨® del camp pol¨ªtic, del camp de la democr¨¤cia entesa com a espai d'igualtat (en el qual tots puguem conc¨®rrer i decidir, sense ser discriminats) i de llibertat (en el sentit que tots puguem dissentir i proposar, sense que se'ns exclogui). En aquesta neutralitzaci¨® d'all¨° pol¨ªtic que s'ha anat articulant, el poble s'ha anat convertint en poblaci¨®. I la poblaci¨® ¨¦s objecte d'an¨¤lisi, per edats, espais en els quals viu, situacions laborals o nivells educatius. Quan parlem de poble ho fem referint-nos al conjunt, al subjecte de sobirania. El que ens iguala i ens crea sentit de pertinen?a a all¨° com¨². Cada vegada tenim m¨¦s poblaci¨® i menys poble. M¨¦s segments de gesti¨® i d'an¨¤lisi i menys ¡°sentit del que ¨¦s com¨²¡±, col¡¤lectiu, democr¨¤tic.

No s¨®c en absolut contrari a l'an¨¤lisi, a la millora de la gesti¨®, a les pol¨ªtiques basades en les evid¨¨ncies, a la necessitat d'avaluar els impactes de les decisions preses. M¨¦s aviat s¨®c un entusiasta de tot aix¨°. Per¨°, em preocupa l'abs¨¨ncia d'all¨° pol¨ªtic en aquest escenari. La despreocupaci¨® per veure qui guanya i qui perd en cada decisi¨®. L'as¨¨psia aparent?amb qu¨¨ tracta qu¨¨ passa a la gent que sofreix les conseq¨¹¨¨ncies de decisions presentades com ¡°naturals¡±, ¨¦s el que produeix esquin?ament. No podem desinfectar la pol¨ªtica o esterilitzar-la aparentant que les decisions que es prenen s¨®n simplement inevitables. I si ho fem, almenys haur¨ªem d'estar disposats a entendre que hi hagi gent que no s'ho empassi. Que vulgui formar-ne part, tornar a ser. Encara que els titllin d'irresponsables. No ens ha d'estranyar que les emocions tornin a formar part de la pol¨ªtica i de tot all¨° pol¨ªtic. Quan la pol¨ªtica del sentit com¨², la pol¨ªtica despolititzada afecta la vida de la gent, torna el pol¨ªtic. La igualtat, principi b¨¤sic de la democr¨¤cia, torna al centre. Els sense veu volen fer-se sentir. Volen tenir el seu espai.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.