L¡¯Eurogrup d¨®na llum verda a la llista de reformes de Gr¨¨cia

L'Eurogrup ha aprovat aquest dimarts les reformes proposades pel Govern grec per poder accedir al cr¨¨dit dins de l'extensi¨® de quatre mesos m¨¦s del programa actual. Tamb¨¦ ho ha confirmat el vicepresident per a l'euro i el di¨¤leg social, el let¨® Valdis Dombrovskis, al seu compte de Twitter: "La llista de reformes gregues sembla suficient com a punt de partida". L'Eurogrup, presidit per l'holand¨¨s Jeroen Dijsselbloem, ha insistit que Gr¨¨cia ha d'aplicar m¨¦s mesures amb el treball i l'ajuda de les institucions, segons un comunicat. "?s un bon comen?ament", sost¨¦ un alt c¨¤rrec del Govern hel¡¤l¨¨ a Brussel¡¤les.

¡°La llista ¨¦s positiva. Hi ha reuni¨® de ministres per teleconfer¨¨ncia a les dues de la tarda¡±. Amb aquesta concisa resposta, el president de l'Eurogrup havia dissipat avui al mat¨ª els ¨²ltims temors sobre Gr¨¨cia. La Comissi¨® Europea ja ha donat una primera impressi¨® favorable. Dijsselbloem esperava les del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu durant les hores seg¨¹ents. La llista ¨¦s prou poc expl¨ªcita ¡ªi sense xifres¡ª perqu¨¨ l'Eurogrup l'hagi aprovat aquesta tarda, segons les fonts consultades. Per¨° la saga grega encara no s'ha acabat: l'estira-i-arronsa entre Atenes i les institucions que abans es coneixien com a troica seguir¨¤ durant les properes setmanes, quan hi hagi la necessitat d'especificar les reformes, de cara a la revisi¨® del programa o acord, a finals d'abril, imprescindible perqu¨¨ els primers fons arribin a Gr¨¨cia.

¡°Benvolgut president¡±, encap?ala la missiva el ministre grec Iannis Varufakis, que va enviar?un text final de set folis passades les onze de la nit de dilluns, dins del termini i en la forma escaient per complir els seus compromisos. Dijsselbloem ho qualifica d'¡°un bon primer pas¡± per recuperar la confian?a perduda entre Gr¨¨cia i els socis. Es tracta d'un text absolutament mesurat (i pactat amb les institucions) que d¨®na cabuda tant a algunes de les promeses electorals de Syriza com a les condicions imposades per l'Eurogrup?perqu¨¨ pugui donar el vistiplau sense sorpreses negatives. Inclou diverses ¨¤rees:

• Impostos.?Gr¨¨cia vol reformar l'IVA per lluitar contra l'evasi¨® fiscal (enorme en ¨¤rees com el tabac o els combustibles) i en general posa l'accent en la lluita contra el frau, especialment ¡°en algunes ¨¤rees de la societat¡±, diu el text en clara refer¨¨ncia a les grans fortunes o a alguns col¡¤lectius que amb prou feines paguen impostos.
• Sector p¨²blic. El Govern grec aprovar¨¤ una llei de pressupostos i es compromet a crear un consell fiscal independent, com ha fet Espanya recentment. Tamb¨¦ pret¨¦n modernitzar la Hisenda p¨²blica i elevar el nombre d'inspeccions i auditories.
• Despesa p¨²blica. Gr¨¨cia es compromet a introduir mesures d'estalvi, per¨° no en els sous dels funcionaris: el 56% de les despeses dels ministeris no s¨®n ni sous ni pensions. El Govern aposta per controlar la despesa sanit¨¤ria, per¨° insisteix en la llista a garantir la sanitat universal.
• Seguretat Social. Es compromet a estudiar mesures per reduir les prejubilacions, especialment en la banca i en el sector p¨²blic. I afirma que refor?ar¨¤ el vincle entre contribucions a la Seguretat Social i quantitat de les pensions percebudes. La llista inclou tamb¨¦ la promesa d'introduir un esquema de renda b¨¤sica garantida per desincentivar la jubilaci¨® anticipada als treballadors d'entre 50 i 65 anys.
• Corrupci¨®. ¡°Una prioritat nacional¡±, diu el Govern de Tsipras, que subratlla la necessitat de supervisar el contraban de tabac i carburant, supervisar els preus de les importacions i lluitar contra el blanqueig de diners. Hi haur¨¤ objectius de recaptaci¨® ambiciosos en aquesta ¨¤rea, que no es xifren. Es redueix el nombre de ministeris (de 16 a 10), d'assessors especials i de prestacions (cotxes, despeses de viatge i altres complements) per als ministres, diputats i alts c¨¤rrecs. Gr¨¨cia endurir¨¤ la legislaci¨® sobre el finan?ament de partits. Es reformar¨¤ l'estructura salarial del sector p¨²blic en funci¨® de la productivitat.
• Estabilitat financera. Gr¨¨cia es compromet a millorar els terminis de pagament als prove?dors, i introduir¨¤ canvis legislatius a les suspensions de pagaments de les empreses i fam¨ªlies. I promet no criminalitzar els deutors amb deutes petits.
• Banca. Atenes utilitzar¨¤ els fons europeus per estabilitzar el sector financer, i regular¨¤ la morositat tenint en compte la capitalitzaci¨® banc¨¤ria. I apunta a una cosa semblant a una llei antidesnonaments: vol evitar que se subhastin habitatges habituals de llars amb ingressos baixos. A m¨¦s, tornar¨¤ a regular les fallides, en paral¡¤lel amb el que ha fet Espanya en els ¨²ltims temps.
• Privatitzacions. El Govern grec ¡°no far¨¤ marxa enrere en les privatitzacions ja finalitzades o que ja s'hagin sotm¨¨s a subhastes¡±. Garanteix la provisi¨® de serveis p¨²blics en les companyies privatitzades. I ¡°revisar¨¤ les privatitzacions que encara no s'han engegat per millorar les condicions per maximitzar el benefici de l'Estat a llarg termini i generar ingressos¡±. Gr¨¨cia, doncs, se surt amb la seva en aquest aspecte, tot i que ¡°cada cas s'examinar¨¤¡±: aqu¨ª s'intueix cert enrenou amb la troica.
• Reforma laboral. Tal com va avan?ar Tsipras en la campanya electoral, la propera reforma laboral grega es far¨¤ amb l'Organitzaci¨® del Treball i de l'OCDE. La llista enumera diverses condicions: busca millorar les pol¨ªtiques actives d'ocupaci¨® i recollir ¡°les millors pr¨¤ctiques de la UE¡± al mercat laboral. S'amplia i desenvolupa ¡°l'actual esquema de treball temporal¡±, en l¨ªnia amb altres reformes com l'espanyola. I s'introduir¨¤ un nou enfocament de la negociaci¨® col¡¤lectiva ¡°que combini la flexibilitat amb la just¨ªcia¡±. Aix¨° inclou l'ambici¨® d'anar apujant, amb el temps, el salari m¨ªnim. En definitiva, una de freda i una de calenta: hi haur¨¤ mesures ortodoxes, per¨° tamb¨¦ algunes concessions, com el salari m¨ªnim.
• Reformes del mercat de serveis. Atenes parla d'eliminar barreres a la competitivitat, administratives i burocr¨¤tiques, finalitzar el cadastre (que no existeix encara) i eliminar les restriccions injustificades de les professions regulades. Introdueix tamb¨¦ una reforma judicial.
• Estad¨ªstiques. Es compromet a garantir la independ¨¨ncia de l'oficina estad¨ªstica.
• Crisi humanit¨¤ria. Gr¨¨cia ¡°atendr¨¤ les necessitats de la creixent poblaci¨® que es troba en una situaci¨® de pobresa absoluta (falta d'acc¨¦s a l'alimentaci¨®, l'habitatge, la sanitat i l'energia) mitjan?ant mesures ¡°no pecuni¨¤ries¡± com vals de menjar. S'avaluar¨¤ l'esquema de renda b¨¤sica ¡°amb vista a estendre'l a tot el pa¨ªs¡°, per¨° la llista assegura que la lluita contra aquesta crisi humanit¨¤ria ¡°no t¨¦ cap impacte fiscal negatiu¡±.