Corruptes i burletes

He seguit amb inter¨¨s les sessions de la comissi¨® del Parlament de Catalunya sobre el cas Pujol. De vegades consultant les intervencions a trav¨¦s del v¨ªdeo del Parlament i d'altres seguint els comentaris que el diputat Marc Vidal, membre d'aquesta comissi¨®, publica al seu blog A fer punyetes!. Ha estat una agradable sorpresa veure com els compareixents buiden el pap i parlen amb total tranquil¡¤litat dels anys de plom de la corrupci¨® que hem sofert a Catalunya durant els Governs de CiU. Per a algunes persones ha suposat un alliberament poder explicar-se i que fossin escoltats. S'havien sentit amena?ats i havien intentat fer-los la vida impossible, a ells i a les seves fam¨ªlies.

El testimoniatge del periodista Jaume Reixach n'¨¦s un exemple. En 17 minuts va fer una explicaci¨® clara de la corrupci¨® sistem¨¤tica organitzada pel r¨¨gim pujolista amb la col¡¤laboraci¨® d'elements de la just¨ªcia, de l'empresa (sobretot constructors), del periodisme i de les finances. Va explicar com la fam¨ªlia Pujol obtenia grans beneficis cobrant comissions de totes les obres que, des dels anys vuitanta, va dur a terme el Govern de la Generalitat. Tots els constructors passaven, segons ell, per les oficines regentades per Jordi Pujol Ferrusola i per Jordi Puig, germ¨¤ del conseller Felip Puig, per pagar el corresponent percentatge de l'obra, que ingressaven a la banca andorrana.

El periodista Ernesto Ekaizer va afirmar que un industrial li havia comentat que ¡°si no pagaves, estaves mort¡±. Una afirmaci¨® esborronadora, equiparable a la que va recon¨¨ixer un president del Gremi de Constructors que va participar en la comissi¨® parlament¨¤ria sobre l'esfondrament del t¨²nel del metro del Carmel, la qual vaig presidir: ¡°Tothom paga el 3% i ning¨² ho denunciar¨¤ perqu¨¨ si ho fa, no treballar¨¤ m¨¦s a Catalunya¡±.

Aix¨ª i tot, alguns no renunciem a denunciar-ho i portem casos a la Fiscalia, amb les conseq¨¹ents amenaces i menyspreu dels mateixos que tenien atemorits constructors i periodistes. La majoria de den¨²ncies no van arribar fins al final, es van perdre en el garbuix de la trama corrupta i en el silenci de la premsa comprada i callada per subvencions.

Si Artur Mas tingu¨¦s una mica de dec¨¨ncia, hauria d¡¯haver dimitit avergonyit

Tamb¨¦ s'ha de recon¨¨ixer que molta gent no volia escoltar. Pujol els semblava el pol¨ªtic perfecte, un senyor entranyable, bon patriota i business friendly; les den¨²ncies eren fruit d'una operaci¨® espanyolista de desprestigiar Catalunya. Els denunciants ¨¦rem uns ressentits esquerrans que no estim¨¤vem la p¨¤tria ni el seu l¨ªder.

En qualsevol altre pa¨ªs amb un m¨ªnim de dec¨¨ncia democr¨¤tica no s'acceptarien les paraules del president Mas que afirmen que ell no sabia res de res. Creieu que ¨¦s possible que Mas no s¨¤piga res sobre els diners que el seu pare tenia a Liechtenstein, per evitar pagar els impostos a Catalunya? ?s possible que no s¨¤piga res dels tripijocs de Prenafeta, que va ser el seu patr¨® i mentor? Ni de Jordi Pujol Ferrusola, amic ¨ªntim, i de la seva presumpta trama de corrupci¨® per enriquir-se i subvencionar CDC?

No havia parlat mai amb Pujol pare sobre els problemes que els implicaven la seva dona i fills amb la seva activitat clept¨°mana que molestava alguns secretaris generals del Govern? I quan era a Menorca de vacances amb el senyor Millet i els seus amics, no intu?a res de l'activitat corrupta dels gestors del Palau de la M¨²sica? Si Artur Mas tingu¨¦s una mica de dec¨¨ncia, hauria d'haver dimitit avergonyit.

Avergonyit estava el cunyat de l'expresident, que en la comissi¨® d'investigaci¨® va expressar que sentia vergonya pel seu nebot Jordi, per l'ostentaci¨® de la seva riquesa, en forma de cotxes de luxe, cases, pisos i viatges. I tamb¨¦ de l'altre nebot Oleguer. Tots dos, juntament amb els germans Puig, tenien interessos al Gabon, l'Argentina, la Baixa Calif¨°rnia, Anglaterra, Liechtenstein, l'Uruguai, M¨¨xic, Fran?a, Andorra, i Jersey (que sapiguem). En aquests pa?sos invertien tot el que obtenien de Catalunya; quina manera m¨¦s curiosa d'estimar a la p¨¤tria!

Per¨° sobretot, el que m'ha cridat m¨¦s l'atenci¨® s¨®n els noms d'algunes empreses del petit Oleguer. Amb una bona dosi de cinisme, a una empresa situada a Nassau (Bahames) la va denominar Molamol Headquarters Corporation, i a una altra, The Itaca Investment Trust, situada a l'illa de Jersey. Qu¨¨ us sembla? S'han burlat de tot i de tothom.

Tal com estan les coses, jo els vigilaria de prop, no fos cas que algun dia ens llevem amb la not¨ªcia que han fugit lluny, potser als nostres ant¨ªpodes. Espero que aquesta comissi¨® parlament¨¤ria tingui ¨¨xit ¨Cja en t¨¦¨C i serveixi perqu¨¨ els ciutadans s'assabentin de qui ha governat i governa el nostre pa¨ªs. Aquest any electoral ¨¦s un bon any per rendir comptes. Una bona manera de demostrar dec¨¨ncia democr¨¤tica seria foragitar aquest Govern i tamb¨¦ el partit que li d¨®na aire pressupostari.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria