De monestir a temple d¡¯art

Des del segle X ha estat esgl¨¦sia, abadia, lloc d'acolliment, alberg juvenil i casa de col¨°nies. Santa Cec¨ªlia de Montserrat, el conjunt mon¨¤stic m¨¦s antic de la muntanya sagrada de Catalunya, ha tingut m¨¦s vides que les que s'atribueixen popularment a un gat. I no sempre han estat f¨¤cils. El 1811, durant la guerra d'Independ¨¨ncia, les tropes franceses no van dubtar, al seu pas ¡ªo en la seva fugida despr¨¦s de ser derrotats pel Timbaler?del Bruc¡ª, a arrasar a foc l'esgl¨¦sia i decapitar, en un acte d'iconocl¨¤stia brutal, la imatge de la santa patrona. Una talla que va ser localitzada, no el cap, durant les tasques de restauraci¨® que va dirigir Josep Puig i Cadafalch a partir del 1927.

El vell monestir llueix, una altra vegada, la seva millor cara, despr¨¦s d'inaugurar les obres de rehabilitaci¨® que van comen?ar l'abril del 2014 i que la Diputaci¨® de Barcelona ha sufragat amb 800.000 euros. Ja est¨¤ preparat per comen?ar una nova etapa, aquesta vegada com a centre d'art que acollir¨¤ un dels conjunts d'art contemporani m¨¦s destacats de Catalunya i d'Espanya: les obres que l'artista Sean Scully (Dubl¨ªn, 1945) ha donat despr¨¦s de fer-les ex profeso per Santa Cec¨ªlia. Ser¨¤ a partir del 30 de juny, dia del 70¨¨ aniversari de l'artista, quan s'inaugur¨¤ l'espai d'art amb quatre o cinc de les seves obres.

L'abat del monestir, Josep Maria Soler, i el president de la Diputaci¨®, Salvador Esteve, van donar per acabades ahir les obres, que ha dirigit l'arquitecte Xavier Guitart, i que han comportat, entre altres coses, la localitzaci¨® dels paviments ¡ªa m¨¦s d'un metre i mig de profunditat¡ª i els murs originals del segle X i els del XII, aix¨ª com les diferents ampliacions que ha experimentat el temple durant aquests segles. ¡°La intervenci¨® ha consistit a manifestar el valor del patrimoni arquitect¨°nic i adaptar-lo, amb el menor impacte possible, als seus nous usos¡±, va explicar l'arquitecte, que aventura que les pintures rom¨¤niques originals es conserven aparedades entre els murs.

Ahir tamb¨¦ va poder veure's en una de les parets laterals una de les pintures abstractes que ha cedit Scully. Es tracta de Holly, una obra (6 x 4 metres), en qu¨¨ es representen els 14 episodis del Via Crucis i una inscripci¨® en llat¨ª, que va pintar despr¨¦s de la mort de la seva mare. Aviat arribaran Cec¨ªlia (2 x 3 m), inspirada en l'Ascensi¨®; un tr¨ªptic (4 x 3 m), i uns murals cil¨ªndrics per a l'absis principal del temple, ¡°uns retaules del segle XXI¡±, segons el monjo i director del Museu de Montserrat Josep de C. Laplana. Scully tamb¨¦ far¨¤ vitralls per a les finestres de tot l'edifici. Un projecte que ahir no van poder explicar amb precisi¨®. ¡°Cada vegada que ve el modifica i el fa cr¨¦ixer cont¨ªnuament¡±, va explicar Laplana, que t¨¦ l'artista de fama internacional com un dels seus amics. ¡°No ¨¦s de missa, per¨° s¨ª que ¨¦s de profunditat humana¡±, va confessar.

El nou centre disposar¨¤ d'una avantsala, en qu¨¨ s'explicar¨¤ la hist¨°ria del conjunt des de la seva fundaci¨® i es mostraran els objectes recuperats en les excavacions,?les fetes per Puig i Cadafalch, ¡°m¨¦s extenses del que es pensava¡±, segons Guitart, i les ¨²ltimes. Entre les obres es podr¨¤ veure la imatge de Santa Cec¨ªlia que els francesos napole¨°nics no van dubtar a decapitar.

Ahir tamb¨¦ va pujar a Santa Cec¨ªlia Carlos Tach¨¦, el galerista barcelon¨ª de Scully ¨Cun artista que resideix a Nova York per¨° que t¨¦ taller, a m¨¦s, a Barcelona i a M¨²nic¨C. Tach¨¦ va explicar que l'artista vindr¨¤ durant uns mesos per supervisar el muntatge de la resta d'obres, despr¨¦s de viatjar a la Xina yi a Xangai, on far¨¤ exposicions. Sobre la intenci¨® de donar unes 200 obres a Barcelona que es va saber el 2014, Tach¨¦ va assegurar: ¡°Hi ha molta complicitat. ?s una oportunitat per Barcelona¡±. No obstant aix¨°, va fer ressaltar que ¡°la decisi¨® final¡± la t¨¦ l'Ajuntament. ¡°Li fa molta il¡¤lusi¨®¡±, va afegir Laplana.