¡°Hem de fer una mica els ulls grossos amb l¡¯¨²s incorrecte del catal¨¤¡±

Avesat a les preguntes sobre el futur del catal¨¤, de seguida apunta que no ¨¦s pas socioling¨¹ista, sin¨® dialect¨°leg. Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932) compagina la feina en la que anomena l¡¯obra de la seva vida, l¡¯Atles ling¨¹¨ªstic del domini catal¨¤, amb el tr¨¤fec generat pel Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. El fil¨°leg que va establir les bases de la dialectologia catalana moderna sembla alhora aclaparat i agra?t per les mostres d¡¯afecte rebudes, arribades de tota la Rom¨¤nia.

Pregunta. A la llista del Premi d¡¯Honor hi ha Francesc de Borja Moll, Joan Coromines, Antoni M. Badia, Enric Valor, Joan Sol¨¤. Salvant les dist¨¤ncies, si anem al Cervantes hi ha sobretot autors de literatura. Qu¨¨ vol dir que tinguem els ling¨¹istes en aquesta posici¨® de referent cultural?

¡°El catal¨¤ t¨¦ una for?a que ens ha de fer veure les coses amb optimisme¡±

Resposta. Vol dir que la llengua ¨¦s un referent b¨¤sic, primordial dins la nostra cultura, que ha estat tan amena?ada, i crec que el jurat t¨¦ en compte aquesta activitat predominant en els possibles premiats. La llengua ¨¦s el pal de paller de la cultura.

P. I no som una mica linguoc¨¨ntrics? Sigui aix¨° bo o dolent...

R. Si hagu¨¦ssim perdut la llengua jo no s¨¦ si tindr¨ªem aquesta entitat pol¨ªtico-social que ¨¦s el domini catal¨¤. A alguns produeix mala impressi¨® dir-ne Pa?sos Catalans, als valencians per exemple. Al segle XIV al Regne de Val¨¨ncia ja s¡¯utilitzaven valenci¨¤ i llengua valenciana, mentre que catal¨¤ hi apareix una miqueta m¨¦s tard, i s¡¯agafen a aix¨°. Jo crec que el nom no fa la cosa, tot i que alguns ho han ent¨¨s aix¨ª.

P. Per¨° seria molt trist que per una q¨¹esti¨® de nomenclatura fos tan dif¨ªcil assolir aquesta unitat tan pretesa.

R. ?s una q¨¹esti¨® de noms a la qual no haur¨ªem d¡¯atribuir una excessiva import¨¤ncia. A l¡¯exterior aix¨° est¨¤ adm¨¨s, ¨¦s catal¨¤ en tots els pa?sos. A l¡¯interior ¨¦s on hi ha aquestes suspic¨¤cies. Quan un usa la paraula valenci¨¤, ha de ser conscient que ¨¦s una part d¡¯aquest gran conjunt, no una llengua diferent com pretenen alguns. I a les Balears tamb¨¦, amb l¡¯Acad¨¨mi de sa Llengo Bal¨¦¨¤, que diuen que els mallorquins van exportar l¡¯article salat a la Costa Brava. ?s un disbarat tan gros que no s¡¯aguanta de cap manera.

¡°Pel que fa a la llengua, la situaci¨® ideal ¨¦s la independ¨¨ncia¡±

P. I el que garantiria la unitat seria la intercomprensi¨® entre els parlars?

R. ?s un fet que no hi ha una diferenciaci¨® profunda entre els dialectes, de manera que la intercomprensi¨® est¨¤ assegurada. Hi ha una homogene?tat dialectal, perqu¨¨ els dialectes del catal¨¤, a difer¨¨ncia d¡¯altres lleng¨¹es, es divideixen en dos: els del nord, que s¨®n constitutius, i els del sud, el balear i l¡¯alguer¨¨s, que s¨®n consecutius, resultat d¡¯un repoblament. Per tant, si al Pa¨ªs Valenci¨¤, les Balears i l¡¯Alguer arriba un dialecte fet, llavors la diferenciaci¨® no ha de ser gaire pronunciada.

P. I com veu el nostre est¨¤ndard avui dia? Joan Sol¨¤, en el discurs al Parlament despr¨¦s del Premi d¡¯Honor del 2009, va alertar de la mala salut de la llengua pel que fa a la qualitat. Tenim una llengua tan interferida?

R. No crec que el problema del catal¨¤ sigui de qualitat, sin¨® de quantitat. Tenim m¨¦s del 50% de parlants hispan¨°fons, i ha anat arribant immigraci¨® que costa d¡¯assimilar. Tenim uns mitjans de comunicaci¨® encara febles, amb un 20% de televisi¨® en catal¨¤. El problema ¨¦s aquesta quantitat de gent que, o no parla catal¨¤, o b¨¦ l¡¯ha apr¨¨s a trav¨¦s de l¡¯escola, dels voluntaris, o del carrer, per¨° que l¡¯utilitza d¡¯una manera no del tot correcta. Ara b¨¦, si donem la culpa a la correcci¨®, no crec que anem pel bon cam¨ª. Hem de fer una miqueta els ulls grossos davant aquest ¨²s de vegades incorrecte. El que interessa ¨¦s que parlin i escriguin en catal¨¤.

P. No hem estat per¨° una hist¨°ria d¡¯¨¨xit? Als anys setanta la situaci¨® semblava portar a la substituci¨® ling¨¹¨ªstica, per¨° en tot aquest temps hem fet que persones que nom¨¦s parlaven castell¨¤, i els seus fills, aprenguessin el catal¨¤, malgrat que no el fan servir tant com voldr¨ªem. De fet, hem incorporat parlants.

R. Jo vaig viure la postguerra en castell¨¤ en una situaci¨® de digl¨°ssia, per¨° la pres¨¨ncia del catal¨¤, com a llengua col¡¤loquial, era total. Nom¨¦s senties castell¨¤ a un mestre d¡¯escola que havia arribat de fora, a un secretari de l¡¯ajuntament, a un gu¨¤rdia civil... Avui ¨¦s molt diferent. La situaci¨® social de la llengua s¡¯ha complicat a causa de la immigraci¨® d¡¯Espanya mateix i de fora, per¨° la part de coneixement de la llengua ha fet un progr¨¦s remarcable, diria que gr¨¤cies a l¡¯escola i als mitjans de comunicaci¨®. A Madrid no s¡¯ho pensaven, que amb l¡¯excusa de no dividir els alumnes segons el catal¨¤ i el castell¨¤ i d¡¯aglutinar la societat, s¡¯havia de fer d¡¯aquesta manera. Aix¨° va ser una decisi¨® molt important que ha tingut els seus efectes i que ens fa sentir una mica optimistes. Catalunya va rebre una immigraci¨® occitana des del segle XIV fins al segle XVII massiva. I qu¨¨ queda de l¡¯occit¨¤? Absorci¨® total. La conquesta del Pa¨ªs Valenci¨¤ i la seva colonitzaci¨® van tenir lloc per catalans i aragonesos, per¨° all¨¤ on es parlava aragon¨¨s i catal¨¤ es va imposar el catal¨¤. El catal¨¤ t¨¦ una for?a, i el fet que s¡¯hagi mantingut durant tants segles ens ha d¡¯ajudar a contemplar les coses amb optimisme, tot i els esculls que ens imposaran.

P. Com podem mantenir la unitat amb una llengua repartida en quatre estats i dins d¡¯un d¡¯aquests estats, en quatre territoris?

R. ?s un handicap molt gran, aquesta divisi¨® pol¨ªtica i administrativa. Al Principat hi ha aquesta consci¨¨ncia de mantenir la llengua, i es treballa per mantenir-la, per¨° altres ¨¤rees, com la Catalunya del Nord, ho tenen molt malament, est¨¤ decaient cada dia m¨¦s. Des del Principat s¡¯ha procurat ajudar amb mitjans perqu¨¨ el catal¨¤ no es perdi. La Bressola hi ha tingut un paper important, per¨° all¨¤ no hi ha transmissi¨® generacional del catal¨¤, sin¨® que l¡¯aprenen com aprenen l¡¯itali¨¤, o el castell¨¤. I despr¨¦s tenim el cas de les Balears. Entre la gent instru?da no hi ha cap dubte de la identificaci¨® amb el catal¨¤ de Catalunya, per¨° hi ha un grup que encara s¡¯hi mostra una mica hostil. I despr¨¦s hi ha Val¨¨ncia, que em sembla que va pitjor encara que les Balears. A la Franja hi ha una hostilitat constant. ?s una pena aquesta pol¨ªtica monol¨ªtica de defensa del castell¨¤ i d¡¯enfonsament de les altres realitats, comen?ant per l¡¯aragon¨¨s. I en el cas del catal¨¤, li han canviat el nom... D¨¨iem que el nom no fa la cosa, per¨° per a alguns s¨ª que la fa.

P. I si Catalunya esdev¨¦ independent, despr¨¦s encara ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil, aquesta unitat. Els que quedin dins d¡¯Espanya ho poden tenir m¨¦s dif¨ªcil...

R. A mi em sap greu dir-ho. He recollit opinions d¡¯alguns amics que tinc de Val¨¨ncia i em diuen que ser¨¤ pitjor, creuen que si Catalunya esdev¨¦ independent, el catal¨¤ de Val¨¨ncia encara patir¨¤ m¨¦s. ¡°Ens massacraran¡±, diuen. Tant de bo que no sigui aix¨ª, per¨° podria ser.

P. I tanmateix, val la pena que Catalunya tiri endavant, pel que fa a la llengua?

R. La situaci¨® ideal ¨¦s la independ¨¨ncia. S¡¯hi arribar¨¤ o no s¡¯hi arribar¨¤, aix¨° ja ho veurem. Hi ha moltes dificultats.