Beefeater

El t¨ªtol d¡¯aquest article pret¨¦n ser un homenatge a l¡¯humorista valenci¨¤ Xavi Castillo, tan salvatge i tan l¨²cid, a fi de compensar-lo del disgust que deu haver tingut en comprovar que el seu personatge preferit, l¡¯alcaldessa Rita Barber¨¤, diumenge passat va anar molt m¨¦s lluny del que ell hauria sigut capa? d¡¯imaginar ni en les seues fantasies m¨¦s destrellatades. Ja ho diuen, que de vegades la realitat supera la ficci¨®. He de dir que admire molt la capacitat sat¨ªrica de Xavi Castillo, per¨° em pense que el numeret que l¡¯alcaldessa de Val¨¨ncia ofer¨ª l¡¯altra nit des del balc¨® de l¡¯Ajuntament del cap i casal, amb aquella alegria que li devia donar veure¡¯s rodejada de falleretes i senyeres de blau, ¨¦s senzillament insuperable. Amb ra¨® el seu diguem-ne discurs s¡¯ha retransm¨¦s repetidament en les televisions, des dels noticiaris a El Intermedio de la Sexta, i ¨¦s trending topic en Youtube i en les xarxes socials de tot l¡¯estat. Una vegada m¨¦s, gr¨¤cies a Rita, tan jacarandosa com li agrada de ser, Val¨¨ncia i les coses valencianes s¨®n la riota de tot Espanya.

I s¨ª, el discurset de l¡¯alcaldessa acumula en q¨¹esti¨® de segons una quantitat tan bestial de desprop¨°sits que en un primer moment fa riure, i no pot estranyar que el caloret s¡¯haja convertit de seguida en la paraula de moda a tot arreu. Per¨° he de confessar que, a mi, el que sobretot em produeix ¨¦s una sensaci¨® molt intensa de vergonya. Vergonya perqu¨¨ fa la tira d¡¯anys que aquesta senyora ¨¦s l¡¯alcaldessa de la meua ciutat; vergonya per l¡¯ordinariesa i la grolleria supines amb qu¨¨ parla i gesticula; vergonya perqu¨¨ no solament ens governa, sin¨® que tamb¨¦ ens representa; vergonya perqu¨¨ en tants anys de governar-nos i de representar-nos no ha sigut capa? d¡¯aprendre una miqueta la llengua dels valencians, que ¨¦s cooficial en la seua ciutat i el seu pa¨ªs i ¨¦s, per cert, la llengua de les falles. I no ¨¦s solament que fins i tot el faller m¨¦s castellanitzat sap que calor en valenci¨¤ ¨¦s femen¨ª i que, en tot cas, quan s¡¯acosten les jornades falleres no ens entra el caloret, sin¨® la caloreta (i, ja que es tracta d¡¯acostar-se al foc, el m¨¦s apropiat seria dir l¡¯escalforeta, per¨° tampoc demanem tant); ¨¦s que ¨¦s inimaginable que es puguen dir tantes barbaritats seguides en tan pocs segons com ho va fer l¡¯alcaldessa. Tot el discurs va ser una enramada exuberant de desficacis. L¡¯endem¨¤, a tall de disculpa, Rita Barber¨¤ va declarar que, almenys, ning¨² li negar¨¤ la seua capacitat com a inventora de paraules. No li la negarem. Tampoc la seua capacitat de batre r¨¨cords.

No hi ha dubte que la v¨ªctima innocent d¡¯aquest menyspreu absolut i d¡¯aquesta burla ¨¦s el valenci¨¤

El cert ¨¦s que, per una vegada que l¡¯alcaldessa de Val¨¨ncia s¡¯anima a parlar en valenci¨¤, va i el tracta amb aquella delicadesa de martell pil¨® o de piconadora d¡¯autopista que ¨¦s marca de la casa. Molts han dit que si qualsevol governant d¡¯aquest pa¨ªs s¡¯haguera atrevit a tractar el castell¨¤ aix¨ª, l¡¯esc¨¤ndol hauria sigut monumental. ?s molt probable, per¨° vist el que va fer una altra alcaldessa famosa, Ana Botella, amb la llengua de Shakespeare, jo ja no pose la m¨¤ al foc per res. Siga com vulga, no hi ha dubte que la v¨ªctima innocent d¡¯aquest menyspreu absolut i d¡¯aquesta burla mig involunt¨¤ria mig me n¡¯enfot ¨¦s el valenci¨¤. Perqu¨¨ ara mateix tot Espanya s¡¯est¨¤ pixant de riure (per usar una expressi¨® que potser ella entendr¨¤) amb l¡¯alcaldessa de Val¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ amb aquesta llengua que destrossa a la gana, perqu¨¨ s¨ª, i que en la seua boca ¨¦s completament rid¨ªcula i m¨¦s grotesca que un ninot de falla sense indult. I a mi aix¨° em fa una intensa i immensa vergonya perqu¨¨ el valenci¨¤ ¨¦s una llengua decent, que parla gent decent, que era la llengua dels meus pares (que tamb¨¦ eren gent decent, i del tot incapa?os de muntar numerets oprobiosos) i que per aix¨° un servidor se l¡¯estima des que va tindre ¨²s de ra¨®. Francament, no hi ha dret.

Tamb¨¦ es pot pensar que tot aix¨°, al cap i a la fi, no ¨¦s m¨¦s que una an¨¨cdota, una esvarada m¨¦s de la senyora alcaldessa, i que hi ha assumptes m¨¦s seriosos de qu¨¨ parlar, com ara el Valencia Street Circuit de f¨°rmula 1, que va costar als valencians uns tres-cents milions d¡¯euros que ara investiguen els jutges. Una partida m¨¦s tamb¨¦, entre tantes, de l¡¯¨¨poca dels grandes eventos, que Carlos Marzal va retratar amb un sarcasme demolidorament jovial en un relat publicat en un llibre seu que du l¡¯expressiu t¨ªtol de Los pobres desgraciados hijos de perra. En el mateix n¨²mero de Sa¨® que publica l¡¯entrevista a Xavi Castillo hi ha una bonica fotografia en qu¨¨ es veu l¡¯alcaldessa repantigada en un ferrari gris descapotable que condueix, molt pagat d¡¯ell mateix, don Francisco Camps, acompanyats per Bernie Ecclestone, Fernando Alonso i Felipe Massa, tots ben contents. En aquell temps, els desprop¨°sits i les barbaritats, milion¨¤ries, corrien a c¨¤rrec dels contribuents (que eren els destinataris del t¨ªtol de Marzal, vistos pels qui s¡¯embutxacaven la pasta). Amb tot, jo crec que totes les an¨¨cdotes se sumen, les burles al contribuent valenci¨¤ i els insults a la llengua del pa¨ªs, i que dibuixen un estil i una manera de fer. I que aquest estil i aquesta manera de fer, grollera, barruda, prepotent, sense cap ombra d¡¯inhibici¨®, injuriosament feli? i ¨Calmenys en la caricatura de Xavi Castillo- amerada de beefeater, ha sigut molt popular. Aix¨° tamb¨¦ pot fer vergonya.