Un m¨²sic agra?t

El director itali¨¤ Gianandrea Noseda t¨¦ una intensa relaci¨® amb l'Orquestra de Cadaqu¨¦s ¨C¨¦s el seu director convidat principal¨C des de fa m¨¦s de dues d¨¨cades. De fet, va saltar a la fama despr¨¦s de guanyar el 1994 el Concurs Internacional de Direcci¨® de la formaci¨® catalana; des de llavors, aquesta relaci¨® ha donat bons fruits tant en gires de concerts com en enregistraments. ?s, sens dubte, un m¨²sic agra?t, perqu¨¨, encara que se'l disputen grans orquestres i teatres d'¨°pera de tot el m¨®n ¨C¨¦s titular del teatre Regio de Tor¨ª, director convidat principal de la Filharm¨°nica d'Israel i t¨¦ des de l'any 2002 un vincle molt important amb la Metropolitan Opera House de Nova York¡ª mant¨¦ amb entusiasme els seus compromisos amb l'Orquestra de Cadaqu¨¦s.

Aquesta bona relaci¨®, tant en el terreny afectiu com en l'art¨ªstic, va crear un caliu especial al concert que van oferir en la temporada de Palau 100. Dues peces de llu?ment orquestral, l'obertura de Rosamunde, de Franz Schubert, i, en la segona part, la Simfonia n¨²m. 3, Renana, de Robert Schumann, van marcar l'atmosfera rom¨¤ntica d'un programa, en qu¨¨ va brillar l'actuaci¨® de l'Orfe¨® Catal¨¤ en la cantata profana de Felix MendelssohnLa nit de Walpurgis, conjuntament amb un quartet vocal integrat per la mezzosoprano italiana Anna Maria Chiuri, el tenor holand¨¨s Marcel Reijans, el bar¨ªton alemany Detlef Roth i el bar¨ªton catal¨¤ ?lex Sanmart¨ª.

El director itali¨¤ va apostar per una versi¨® amb molt nervi dram¨¤tic i exc¨¦s de vehem¨¨ncia, amb asprors en alguns atacs i contrastos din¨¤mics poderosos. Per¨° una mica de calma, uns tempos menys r¨¤pids i una mica menys de contund¨¨ncia no li haurien provat gens malament a les obres de Schubert i Mendelssohn: saltaven espurnes en l'obertura d'aquesta curiosa cantata amb text de Goethe, per la qual desfilen druides que animen a celebrar els seus ritus pagans d'exaltaci¨® i cristians temorosos de l'excitaci¨® primaveral.

La qualitat i el color de la veu d'Anna Maria Chiuri es van imposar, malgrat la seva curta intervenci¨®, a un esfor?at quartet de veus solistes, i l'Orfe¨® Catal¨¤, esperonat per l'exaltada direcci¨® de Noseda, es va lliurar amb entusiasme i va aguantar el tipus en l'imponent cant de purificaci¨® final. La resposta orquestral va ser m¨¦s equilibrada a Renana, ben constru?da i amb detalls de qualitat en les intervencions solistes d'una plantilla amb molt potencial que podria donar m¨¦s joc amb m¨¦s rodatge en concerts.