La paradoxa de la corrupci¨®

Les mesures que es prenen en les administracions p¨²bliques com a reacci¨® davant casos de corrupci¨® s¨®n paradoxals, ja que al contrari del que pretenen, afavoreixen el desplegament d'una "cultura" del descr¨¨dit de la legalitat i del menyspreu del paper de l'administraci¨® p¨²blica a garantir la democr¨¤cia i el desenvolupament econ¨°mic i social.

En efecte, davant els casos coneguts de presumpta corrupci¨®, s'ha actuat de la mateixa manera: incrementant la normativa legal, complicant els procediments administratius i restringint la capacitat de decisi¨® dels funcionaris i dels pol¨ªtics electes. Actuant d'aquesta manera s'oblida que els corruptes incompleixen la legalitat, i que m¨¦s complicaci¨® en els procediments no nom¨¦s no impedeix la corrupci¨®, sin¨® que la impulsa.

Els pa?sos amb una corrupci¨® molt estesa, com ¨¦s el cas de M¨¨xic, Vene?uela o Col¨°mbia, tenen un gran i enutj¨®s entramat legislatiu. Al rev¨¦s, als pa?sos n¨°rdics europeus, on la percepci¨® ciutadana de corrupci¨® ¨¦s la m¨¦s baixa, els funcionaris i pol¨ªtics gaudeixen d'amplis marges de responsabilitat.

El complicat entramat normatiu impulsa l'aparici¨® de l'alegalitat per diferents vies. En primer lloc, perqu¨¨ els professionals, per poder donar resultats davant la ciutadania, es veuen obligats a buscar la manera d'esquivar-la, la qual cosa genera un descr¨¨dit de la normativa en enfrontar el valor de la racionalitat de la gesti¨® amb la normativa establerta. D'aquesta manera, emergeix una necess¨¤ria i alhora perillosa gesti¨® de l'alegalitat, ¨¦s a dir, de la recerca del que no est¨¤ espec¨ªficament obligat o prohibit.

La principal barrera contra la corrupci¨® ¨¦s la pres¨¨ncia d'una bona administraci¨® professional

En segon lloc, es facilita la creaci¨® de tot tipus d'entitats semip¨²bliques, per poder escapar de l'asf¨ªxia administrativa. En aquestes entitats ¨¦s on, sobretot, opera la corrupci¨®. Les grans quantitats de diners que a Val¨¨ncia van anar a parar a l'empresa del duc de Palma es van atorgar des d'entitats externes controlades pol¨ªticament que podrien haver adjudicat contractes milionaris sense passar per concursos p¨²blics.

En tercer lloc, si b¨¦ ¨¦s raonable que es parteixi del principi que tota la persona ¨¦s corruptible, ¨¦s del tot rebutjable que el control administratiu parteixi de la suposici¨® que el personal de la funci¨® p¨²blica sigui corrupte d'entrada i hagi de demostrar que no ho ¨¦s i hagi de justificar de manera exagerada i irracional la m¨ªnima despesa mentre s'escapen de control els grans contractes. Aquesta ¨¦s una actitud que estigmatitza i que genera desconfian?a i frustraci¨® en els professionals de la funci¨® p¨²blica.

Per¨° el m¨¦s greu ¨¦s que la pretesa lluita contra la corrupci¨® afebleix els valors i el modus operandi d'una administraci¨® independent dels governs, basada en el compliment de la legalitat i en la racionalitat entre finalitats i mitjans. Segons els estudis internacionals comparats sobre transpar¨¨ncia, la principal barrera contra la corrupci¨® ¨¦s la pres¨¨ncia d'una bona administraci¨® professional. L'administraci¨® ¨¦s essencial perqu¨¨ les democr¨¤cies funcionin en garantir la legalitat de les decisions pol¨ªtiques i l'¨²s responsable dels recursos p¨²blics.

En conseq¨¹¨¨ncia, la tasca del funcionari ha de ser fruit del m¨¨rit, i estar garantida davant possibles arbitrarietats pol¨ªtiques; orientar-se pels valors cl¨¤ssics de la funci¨® p¨²blica: legalitat, neutralitat pol¨ªtica, imparcialitat i equitat; per¨° la seva acci¨® tamb¨¦ ha de ser avaluada segons els criteris de responsabilitat, flexibilitat i orientaci¨® a resultats.

Ara b¨¦, quins s¨®n els resultats que ha de produir una administraci¨® p¨²blica? El premi Nobel d'Economia D. North, entre molts altres, ha posat en evid¨¨ncia que les administracions p¨²bliques inclusives s¨®n un factor absolutament necessari per al progr¨¦s econ¨°mic, social i democr¨¤tic de les societats. El seu resultat m¨¦s important ¨¦s la creaci¨® d'uns marcs de regulaci¨® de les societats i mercats: clars, efica?os i controlables, basats en l'objectivitat, imparcialitat i equitat per garantir drets i deures en la provisi¨® i l'acc¨¦s als b¨¦ns i serveis p¨²blics. El que ¨¦s essencial ¨¦s generar confian?a i seguretat en la societat civil perqu¨¨ funcioni: facilitar la cooperaci¨® p¨²blica i privada, la col¡¤laboraci¨® ciutadana i l'estabilitat de les inversions.

Una administraci¨® ¨¦s molt m¨¦s complexa que una empresa i, per tant, els criteris d'efic¨¤cia i efici¨¨ncia han de ser propis de la bona administraci¨®, ja que la seva tasca no ¨¦s tant gestionar els serveis que proveeix, sin¨® garantir els drets i deures socials i que les empreses mercantils, de l'economia social i les entitats socials puguin funcionar amb confian?a.

Josep M. Pascual Esteve ¨¦s economista i soci¨°leg.