La nova Diagonal

Encara falten uns dies per inaugurar-la, i ja se n¡¯ha parlat molt en diversos mitjans. El tema m¨¦s recurrent ¨¦s el del paviment i les mol¨¨sties que ocasiona als que el trepitgen, i amb ra¨®, i assenyalen que no ¨¦s comprensible que un paviment aix¨ª no es provi abans, cosa que resulta inherent a qualsevol proc¨¦s de disseny. Un altre ¨¦s, tamb¨¦ amb ra¨®, el de les andanes per agafar l¡¯autob¨²s, massa estretes. Aix¨° ja ha estat motiu d¡¯una demanda de millorar-les. Al meu entendre les andanes s¨®n estretes, insuficients, i encara ho s¨®n m¨¦s per les barres d¡¯acer inoxidable que les estrenyen uns 30 cent¨ªmetres i pel perfil col¡¤locat al s¨°col per evitar que es passi per sota la barrera. Un disseny que sembla pensat amb la l¨°gica de castigar. Les voreres dels autobusos s¡¯han hagut de corregir amb un nou pas de vianants intermedi, perqu¨¨ en origen aquestes voreretes s¨®n parcials i el darrer tram ¨¦s m¨¦s estret i plantat. Tot plegat fa pensar que, despr¨¦s del carril bus, el dels taxis i els de les bicicletes, alg¨² ha pensat de manera funcionalista que ara era hora de fer un carril de vianants. Un concepte que avui faria les del¨ªcies de la te¨°rica de l¡¯urbanisme Jane Jacobs.

Els fanals encara no han estat contestats, per¨° s¨®n un altre dels elements de poca qualitat, amb un disseny banal, m¨¦s adient per a un pol¨ªgon industrial que per a la Diagonal. S¨®n massa gruixuts, i en el seu disseny contrasten els subtils talls a la secci¨® per incloure-hi la llumin¨¤ria amb les anelles per penjar elements soldades a taller i sense cap integraci¨® amb la carrosseria del b¨¤cul. A m¨¦s, els llums enlluernen, especialment els situats a la part posterior, que s¨®n visibles i molesten des de l¡¯altra banda. ?Com ¨¦s que s¨®n mes elegants els b¨¤culs dels sem¨¤fors amb la seva corba i la secci¨® variable, tan bonica? Els nous fanals s¨®n, a m¨¦s, propicis per fer una observaci¨® sobre els antics, encara ¨²tils a la part de ponent de l¡¯avinguda. Els vells fanals ja van ser objecte d¡¯una reparaci¨® que en va millorar l¡¯efic¨¤cia. A la Gran Via i al passeig del Born, per citar dos casos, aquests fanals, tot canviant les llumin¨¤ries, segueixen fent un paper. Per qu¨¨ aqu¨ª no? Una avinguda com aquesta ¨¦s obligatori que barregi elements nous i vells. Avui la idea d¡¯una cosa totalment nova sembla equivocada; en canvi, s¡¯hauria de partir d¡¯un concepte que podr¨ªem definir com a parcialment nou.

Caldr¨¤ vigilar l¡¯assalt de

Hi ha altres coses en aquesta reforma, algunes rid¨ªcules, com ara construir tan ben fets i a mida els vorals i, en general, les peces de granit que defineixen l¡¯especialitzaci¨® de zones d¡¯aparcament, c¨¤rrega i desc¨¤rrega i els escossells, per acabar confiant a la pintura la senyalitzaci¨® de les places de motos. Per¨° per sobre de tot hi ha una cosa bona, que ¨¦s la perspectiva que ofereixen les fa?anes per als qui passegen, que ara semblen noves, retrobades. Aquest efecte es pot observar quan caminem com m¨¦s lluny millor de les fa?anes, i especialment quan ho fem en el sentit contrari al tr¨¤nsit dels laterals. Ara passegem per un lloc que abans no pod¨ªem trepitjar, i les fa?anes mostren els seus volums de tribunes, balcons o pilastres, i per tant ombres i relleus. Caminar per un lloc abans inexistent ¨¦s fant¨¤stic, i esperem que ho puguem seguir fent. Ho dic perqu¨¨ les terrasses dels bars que aviat assaltaran l¡¯avinguda s¡¯haurien de col¡¤locar, com a Par¨ªs, sota tendals, i arrambades a les fa?anes dels locals que les sol¡¤licitin i no al millor lloc per passejar. Les finques a la Diagonal s¨®n m¨¦s amples que la mitjana de l¡¯Eixample i, per tant, no hi ha excusa per no poder-les situar all¨¤. Aix¨° obligaria a substituir les taules i cadires bul¨ªmiques d¡¯aquesta ciutat per altres m¨¦s petites: a Par¨ªs ho s¨®n molt m¨¦s, i la capital ¨¦s immensament m¨¦s gran que la nostra ciutat de prov¨ªncies.

El fet perspectiu tan sols t¨¦ una estrid¨¨ncia molt eloq¨¹ent: el paper que juguen la major part de les fa?anes modernes de la Diagonal, que quasi en la seva totalitat corresponen a edificis d¡¯oficines. Aquestes fa?anes planes, amb voladissos especulatius i vidres de cotxe tunejat, no aguanten la perspectiva i fan mal a la vista. L¡¯arquitectura moderna comercial no casa gaire b¨¦ amb la perspectiva c¨°nica i, de manera concreta, menys encara l¡¯arquitectura moderna entre mitgeres. Ara es veuen els errors d¡¯aquesta arquitectura afaitada, sense l¨¨xic ni vocabulari, sense matisos, i sense la feble excusa de la funcionalitat o de la racionalitat de la seva construcci¨®, no t¨¦ per on agafar-se. Es tolera perqu¨¨ en una ciutat hi ha d¡¯haver de tot, per¨° tot plegat hauria de fer pensar. Una arquitectura que ara ha quedat exposada a una evid¨¨ncia: no sap estar-se a la ciutat.

?