L¡¯estrany cas del jutge constituent

Al n¨²mero 36 de Catalonia votes, un pamflet en forma de newsletter setmanal elaborat i dif¨®s en angl¨¨s per Diplocat, el primer gran titular anuncia la presentaci¨® del projecte d'una futura Constituci¨® catalana per part d'un jutge d'una ¡°High Court¡±, traducci¨® lliure d'Audi¨¨ncia Provincial. A continuaci¨®, l'entradeta afegeix que Santiago Vidal, que apareix en una foto en primer pla, va presentar el document ¡°mentre s'inicia sobre ell l'amena?a d'una acci¨® disciplin¨¤ria del poder judicial espanyol¡±. La prim¨ªcia es desenvolupa en un text, acompanyat d'una altra foto del jutge en l'acte de presentaci¨®, on s'explica que el prop¨°sit del projecte ¨¦s promoure un debat i estar preparat ¡°com m¨¦s aviat millor per si els diputats catalans han d'iniciar un projecte de Constituci¨® si els ciutadans voten a favor de la independ¨¨ncia¡±. I a continuaci¨® se citen algunes de les disposicions que cont¨¦ la proposta constitucional liderada pel jutge, que pel que sembla tamb¨¦ ha llan?at una p¨¤gina web (www.unanovaconstitucio.cat) per donar-la a con¨¨ixer als ciutadans i convidar-los a enviar-hi els seus suggeriments.

La not¨ªcia sens dubte deu haver despertat l'inter¨¨s de milions de lectors estrangers, que hi descobriran una nova singularitat del proc¨¦s sobiranista catal¨¤. D'entrada, ¨¦s curi¨®s que un magistrat es dediqui a redactar esborranys de Constituci¨® ¡°durant el seu temps lliure i per a ell mateix¡±, com informa el butllet¨ª de propaganda de la Generalitat. Per¨° encara resulta m¨¦s estrany que un jutge d'un Estat modern realitzi una campanya d'actes als municipis i aparegui permanentment als mitjans de comunicaci¨® al costat de les forces pol¨ªtiques i socials que defensen la secessi¨® d'un territori d'aquest Estat. I aix¨° per la senzilla ra¨® que el poder dels jutges, en un Estat democr¨¤tic de dret, es legitima en la seva subjecci¨® ¨²nicament a l'imperi de la llei, de la qual deriva la seva independ¨¨ncia. I aquesta, com ha sostingut la jurisprud¨¨ncia constitucional, es veu seriosament compromesa si la seva llibertat de criteri s'orienta a priori per simpaties o antipaties ideol¨°giques, per conviccions i fins i tot prejudicis (STC 60/2008). Pot discutir-se l'encert de la norma constitucional que prohibeix als jutges pert¨¤nyer a partits pol¨ªtics mentre es trobin en actiu (article 127), per¨° sembla indubtable que les actuacions i les manifestacions p¨²bliques dels membres del poder judicial realitzades al costat de les forces pol¨ªtiques posen seriosament en dubte la seva independ¨¨ncia.

Resulta estrany que Santiago Vidal, un jutge d'un Estat modern, aparegui al costat dels que defensen la secessi¨® d'un territori d'aquest Estat

D'altra banda, el jutge ha de ser imparcial perqu¨¨ aix¨° constitueix un dret fonamental dels ciutadans, per a la garantia dels quals, segons el Tribunal Europeu de Drets Humans, revesteixen gran import¨¤ncia les ¡°aparences¡± amb la finalitat de salvaguardar la confian?a que els tribunals han d'inspirar al p¨²blic en una societat democr¨¤tica (Micallef c. Malta, 2009). Per aquest motiu en la seva jurisprud¨¨ncia, ha declarat que no ¨¦s imparcial el jutge que participa en l'elaboraci¨® de normes, fins i tot reglament¨¤ries (Mc Gonnell c. Regne Unit, 2000). ?s l¨°gic, doncs, preguntar-se quin judici mereixeria al tribunal que fixa l'est¨¤ndard m¨ªnim dels drets a Europa l'actuaci¨® p¨²blica i medi¨¤tica d'un jutge que difon l'elaboraci¨®... d'una Constituci¨® per si Catalunya s'independitza de l'Estat al poder judicial del qual ell pertany. Pensem, per exemple, quina confian?a ens mereixeria el jutge Pablo Ruz si aparegu¨¦s cada dia a les tert¨²lies madrilenyes explicant que prepara un projecte de llei per al cas que es proced¨ªs a suspendre l'autonomia de Catalunya. L'actuaci¨® estel¡¤lar del jutge independentista, enaltida per la propaganda oficial, resulta doncs absolutament irregular.

Per¨° l'estranyesa del nostre jutge constituent resideix tant en el seu comportament com en la seva obra. El ¡°document base provisional per a una futura Constituci¨® participativa de la rep¨²blica de Catalunya¡± no deixa indiferent, ja que la seva lectura suscita hilaritat, encara que tamb¨¦ perplexitat. El contingut, la sistem¨¤tica i la redacci¨® d'aquesta nova Carta Magna de l'Estat catal¨¤ indueixen a pensar, d'entrada, que es tracta d'una broma o potser d'una ¡°pr¨¤ctica¡± realitzada per algun alumne de primer de Dret. De fet, els errors, desprop¨°sits i disbarats que cont¨¦ el text poden ser molt ¨²tils per explicar als estudiants els rudiments de la teoria constitucional. La sorpresa, d'altra banda, ve provocada perqu¨¨ el seu autor no ¨¦s nom¨¦s un llicenciat en Dret si no un jutge en actiu, encara que afortunadament no en una aut¨¨ntica?High Court.?Esclar que despr¨¦s de veure alguns v¨ªdeos del jutge Vidal a YouTube, i d'escoltar atentament les seves explicacions, he pogut comprendre la magnitud de la seva obra, ja que les seves intervencions confirmen que certament la ignor¨¤ncia ¨¦s atrevida. La seva senyoria no n'encerta ni una, ni tan sols a l'hora d'exposar els arguments jur¨ªdics que serien favorables a la causa.

Per descomptat, el cas del nostre jutge constituent resulta veritablement estrany: un magistrat que no ha ent¨¨s encara quin ¨¦s la seva posici¨® i la seva funci¨® es dedica a redactar ni m¨¦s ni menys que una Constituci¨® sense saber-ne gens de Dret Constitucional. Catalonia votes informa que estem davant un dels principals art¨ªfexs jur¨ªdics del futur Estat catal¨¤. Poca broma.

Enric Fossas Espadaler ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la UAB.