J¨²nior, un aconseguidor amb ¨¤nima de pol¨ªtic

Un tro va fer estremir dilluns el Parlament de Catalunya. Jordi Pujol Ferrusola, el fosc, l'home que encarna els vicis atribu?ts a la fam¨ªlia, va sortir a la llum amb una energia devastadora i un ¨ªmpetu desconegut, en un intent per desconstruir el que va anomenar ¡°el mite¡±. Les seves quatre hores de compareixen?a a la comissi¨® d'investigaci¨® sobre el frau van noquejar els diputats i van revelar el que J¨²nior no ¨¦s per¨° hauria pogut ser: un animal pol¨ªtic astut, vora? i a estones brillant.

El primog¨¨nit, de 56 anys, es va definir com un ¡°dinamitzador econ¨°mic¡±, un tipus fet a si mateix, ¡°independent¡± i bolcat en negocis privats per mig m¨®n, sempre lluny del fangar de l'administraci¨® i les adjudicacions p¨²bliques. Per¨° t¨¦ la passi¨® del pare a la sang i no ho va ocultar: ¡°A mi m'agrada molt la pol¨ªtica¡±. Aquest no va ser, tanmateix, el cam¨ª que l'expresident de la Generalitat havia tra?at per a ell.

¡°En Jordi t¨¦ una frustraci¨® amb aquest tema. Ell es veia en pol¨ªtica, li encantaria ser diputat, o senador¡±, explica un amic amb el qual comparteix temps i aficions. ¡°En Josep [Pujol Ferrusola, tercer dels set germans] em va explicar que un dia el pare els va reunir i els va dir que l'Oriol [exdiputat de CiU i cinqu¨¨ de la nissaga] era el que es dedicaria a la pol¨ªtica¡±, afegeix. ¡°Hi ha un fet que marca la seva vida, i no s¨¦ si ¨¦s que li encarreguen ocupar-se dels diners de la fam¨ªlia, per¨° fa que es passi al costat fosc¡±, explica una persona amb la qual ha mantingut una relaci¨® molt propera, i que tamb¨¦ demana l'anonimat.

J¨²nior va ser militant de base de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, el partit fundat pel seu pare. Per¨° el seu cursus honorum es va quedar aqu¨ª. La seva missi¨® seria tutelar els interessos, especialment els econ¨°mics, del clan, i se'l va formar per a aquesta escomesa. Va estudiar Econ¨°miques a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i, durant la carrera, el seu pare el ¡°va enviar¡± al Banc de Girona ¡°per aprendre la mec¨¤nica banc¨¤ria¡±. Quan va acabar, amb 25 anys, va entrar a treballar en una empresa d'adobat de pells. Aqu¨ª va comen?ar la seva vocaci¨® internacional, venent pells en mercats emergents, com l'asi¨¤tic.

T¨¦ una frustraci¨®; ell es veia en pol¨ªtica, li encantaria ser diputat

A principis dels anys 90, amb Pujol pare en l'apogeu del seu poder a Catalunya, es va fer c¨¤rrec del secret m¨¦s ben guardat de la fam¨ªlia, el que fet i fet l'ha condu?t al precipici: va gestionar el suposat llegat de l'avi Florenci a Andorra, que els Pujol han mantingut m¨¦s de 30 anys ocult a Hisenda. El primog¨¨nit tamb¨¦ est¨¤ imputat per l'Audi¨¨ncia Nacional per blanqueig de capitals i frau fiscal. La Policia sospita dels seus negocis milionaris ¡ªels que va detallar prolixament al Parlament¡ª i creu que, en realitat, eren engrunes a canvi de l'adjudicaci¨® d'obra p¨²blica de la Generalitat.

La relaci¨® entre el pare i el seu hereu ha estat peculiar, marcada per certa tensi¨® competitiva: ¡°Quan els he vist junts, m'ha fet l'efecte que qui portava la veu cantant era el fill¡±, detalla una persona propera a ell. El seu amic coincideix: ¡°?s l'¨²nic de la fam¨ªlia que aixeca la veu al pare¡±. Ell mateix va detallar episodis de la seva inf¨¤ncia i joventut a la cambra catalana, com quan Florenci el portava d'excursi¨® per Barcelona i li explicava ¡°els fets econ¨°mics¡± i ¡°qui era qui¡±. ¡°Amb el meu avi tenia una relaci¨® molt especial, la que el meu pare no va tenir amb ell i segurament jo tampoc vaig tenir amb el meu pare¡±.

Amb els seus sis germans, ¡°la relaci¨® ¨¦s pobra, no es veu que facin vida en com¨²¡±, afirma una dona del seu entorn. ¡°?s una figura d'autoritat, per¨° contestada¡±. Va ser en Jordi, afegeix, qui va imposar la idea que el seu pare havia de confessar el passat 25 de juliol de 2014, malgrat que ¡°alguns germans no hi estaven d'acord¡±, detalla aquesta mateixa font. T¨¦ tres fills de la seva exdona, tots majors d'edat, als quals ¡°tampoc no veu massa¡±: Merc¨¨, Jordi i N¨²ria. La m¨¦s gran est¨¤ casada a M¨¨xic i li ha donat el seu primer n¨¦t; el mitj¨¤ tamb¨¦ ¨¦s economista. La seva exdona, Merc¨¨ Giron¨¨s (tamb¨¦ imputada) viatja sovint a veure'ls sense ell. No tenen massa relaci¨®. ¡°?s molt d'anar a la seva¡±, confessa el seu amic.

Els diputats van interpretar el desplegament dial¨¨ctic de J¨²nior ¡ªamb les seves declamacions i silencis, mostrant un gran domini esc¨¨nic¡ª com un exercici de comunicaci¨® pol¨ªtica i rentat d'imatge. Els qui el coneixen, tant partidaris com detractors, discrepen d'aix¨°: ¡°Estava natural, com ¨¦s ell¡±; diu una font. ¡°Si no ho explica tot no es queda tranquil¡±, insisteix un amic que el va animar a parlar a la comissi¨® conven?ut que es ¡°menjaria amb patates¡± els pol¨ªtics amb la seva eloq¨¹¨¨ncia i la seva pres¨¨ncia aclaparadora.

?s l'¨²nic de la fam¨ªlia que li aixeca la veu al pare

Apassionat, a estones visceral, el fill gran de Jordi Pujol i Marta Ferrusola t¨¦ ¡°una personalitat que no deixa indiferent a ning¨²¡±. Una persona del seu entorn el descriu com ¡°un paio solitari¡± i un home ¡°dur, dif¨ªcil, desconfiat¡± per¨° que alhora ¡°sap tenir un comportament exquisit quan fa falta¡±. La seva impulsivitat la va viure a la seva pell Jordi Puig, germ¨¤ del conseller catal¨¤ Felip Puig, amb el qual va compartir despatx. Un dia, sense previ av¨ªs, J¨²nior li va dir que no volia ning¨² a l'oficina i el va convidar a recollir les seves coses. D'aquests rampells s¨®n testimonis els seus amics: ¡°?s una mica impulsiu, per¨° fidel amb els seus amics¡±.

Entre el seu cercle d'¨ªntims, J¨²nior va citar sense rubor el president de la Generalitat, Artur Mas. Va dir d'ell que el considera un ¡°molt bon amic¡± perqu¨¨ comparteixen una ¡°intimitat intel¡¤lectual i espiritual¡±. I va afegir que sap que, quan el necessiti, ¡°agafar¨¤ el tel¨¨fon¡±. Mas havia negat aquesta qu¨ªmica, i les fonts properes avalen aquesta tesi. ¡°Si s¨®n amics, s¨®n amics molt estranys. Sempre l'he sentit parlar de Mas com si fos un gestor gris, amb el qual Catalunya no va enlloc¡±. Un amic del primog¨¨nit argumenta que fins i tot l'ha sentit anomenar ¡°ximple¡± al president catal¨¤.

Lleial o interessat, el cas ¨¦s que Pujol Ferrusola sap fer servir els ganivets quan conv¨¦. Al Parlament va tirar d'ironia: ¡°Tots som homes del Renaixement¡±, va etzibar als diputats que q¨¹estionaven la seva capacitat per emprendre negocis de tota mena sense tenir ni idea de cap. Els va retreure, indirectament, que no haguessin llegit la seva declaraci¨® davant del jutge Ruz. I fins i tot es va comparar amb la televisiva Bel¨¦n Esteban per afirmar que, com ella, no t¨¦ comptes a paradisos fiscals, sin¨® que ¨¦s el seu banc (el BBVA) el que opera all¨¤ amb els seus diners (uns vuit milions d'euros). ¡°?s un altre tret del seu car¨¤cter, fer servir el 'doncs mira que tu' davant les coses que li passen¡±.

¡°Genera empatia, per¨° si alg¨² se li entravessa pot elevar el to. ?s com un gos labrador, ho fa sense mala fe. Despr¨¦s li passa¡±, fa ressaltar un company de fatigues. Una altra font propera interpreta el seu temperament com una via de fuita la ¡°la pressi¨® d'haver de fer la feina bruta¡± de la fam¨ªlia. Victoria ?lvarez, la seva c¨¨lebre examant, el va acusar de ser un ¡°obsc¨¨¡± i un home ¡°agressiu¡± en l'entrevista amb la l¨ªder del PP catal¨¤, Alicia S¨¢nchez Camacho. El va lloar, en canvi, com a company de llit. ?lvarez ¨¦s l'aixeta que va trobar la policia per actuar contra els Pujol i la seva den¨²ncia ¡ªva citar bosses amb bitllets de 500 euros que, suposadament, portava d'Andorra¡ª va provocar l'inici de la investigaci¨® sobre el primog¨¨nit. ¡°Malgrat tot, mai no li he sentit dir una mala paraula d'ella¡±.

Els amics destaquen el seu car¨¤cter impetu¨®s: ¡°?s molt d'anar a la seva¡±

Aquesta faceta, la de les seves relacions personals, ¨¦s de les m¨¦s controvertides. ¡°No ¨¦s un playboy, com es diu¡±, afirma un amic. Altres fonts assenyalen que les dones s¨®n la seva perdici¨®. Per¨° tots coincideixen que, quan inicia una relaci¨®, fa a la seva parella ¡°part¨ªcip de les seves coses, dels seus viatges... de tot¡±. Una de les llegendes que se li atribueixen ¨¦s que porta una vida boja, desenfrenada. Els seus coneguts, per b¨¦ o per malament, ho neguen. ¡°A la nit, el trobes al sof¨¤ de casa seva. ?s un paio s¨²per discret. T¨¦ la mateixa esc¨²ter des de fa deu anys¡±.

Enfront de l'etiqueta de sibarita, els seus amics defensen que ¨¦s un ¡°home auster¡±. ¡°Li agraden els cotxes de luxe i tenir una casa de puta mare a la Cerdanya, per¨° ¨¦s capa? de dormir en un refugi de muntanya inc¨°mode¡±. J¨²nior t¨¦ una casa r¨²stica al poble de Bolvir ¡ªal Pirineu catal¨¤, a menys d'hora amb cotxe d'Andorra¡ª una mansi¨® de 1.000 metres quadrats a Pedralbes ¡ªel barri de Messi o d'Urdangarin, entre d'altres¡ª i cotxes antics ¡ªFerrari, Jaguar, Mercedes¡ª que va desgranar amb delit al Parlament. ¡°Li encanten els cotxes, pot estar parlant durant hores, els persegueix per mig m¨®n i t¨¦ un mec¨¤nic que l'ajuda a trobar peces¡±. ¡°?s un home d'acci¨®: li agrada esquiar, escalar...¡±, insisteixen aquestes fonts. Va sovint al gimn¨¤s i conserva un bon estat f¨ªsic i una robustesa que l'ajuden a transmetre energia. ¡°Costa quedar amb ell, perqu¨¨ viatja molt¡± i prefereix, diuen els seus coneguts, ¡°el contacte en persona¡±.

J¨²nior no ¨¦s ali¨¨ a les esbombades arrels cristianes de la fam¨ªlia. Amb 24 anys va afirmar, en una entrevista a EL PA?S ¡ªuna de les poques, si no l'¨²nica, que consta a les hemeroteques¡ª que anava cada diumenge a missa. ¡°Ara no crec que ho faci¡±, somriu una font, ¡°per¨° segueix fent obres de caritat i filantropia; va donar diners, per exemple, per restaurar el campanar de la bas¨ªlica de la Merc¨¨¡±, a la Barceloneta, el barri mariner de Barcelona. Tamb¨¦ ha ajudat, a trav¨¦s de l'esport, a afermar el concepte de Pa?sos Catalans. ¡°Posava gent en contacte i buscava finan?ament per l'USAP¡±, l'equip de rugbi de Perpiny¨¤, en l'anomenada Catalunya Nord.

El rugbi va ser la seva gran passi¨® juvenil. ¡°No era un jugador brillant, per¨° s¨ª conscienci¨®s i bon company. Al camp era valent¡±, rememora un company de la categoria absoluta del Bar?a amb el qual va guanyar, el 1983, la Copa del Rei. ¡°Per ser fill de qui era, els altres equips el buscaven. Un dia, contra la Santboiana, li van obrir el cap del front a la coroneta¡±, recorda entre riallades. Al m¨¦s gran dels Pujol li van fer 75 punts de sutura. ¡°No es va arronsar. Estic segur que, si es talla els cabells al zero, encara se li veu la cremallera¡±.

Jordi i Marta, els seus pares, ¡°no anaven gaireb¨¦ mai a veure'l¡±. Al camp, solia ocupar la posici¨® de mitj¨¤ mel¨¦; o sigui, dirigia la massa d'homes que arremeten uns contra uns altres, abra?ats, per¨° sense entrar-hi. Malgrat tot, l'excompany no creu que tingu¨¦s dots de lideratge. ¡°?s la t¨ªpica persona a la qual ning¨² li havia portat mai la contr¨¤ria. No era tant un l¨ªder com una persona acostumada a manar¡±. Al Parlament, va accentuar la seva imatge de llop solitari: ¡°No s¨®c capa? de dirigir gent¡±.

Encara que s'apuntava amb normalitat a l'anomenat ¡°tercer partit¡± ¡ªel moment de compartir bromes i cerveses amb els altres jugadors¡ª J¨²nior ¡°tenia el seu grupet, en el qual manava¡±. ¡°Menyspreava els que li ballaven l'aigua als ulls¡±, recorda. Alguns d'aquests ¡°pilotes¡±, recorda, van comen?ar com a mossos i van acabar tenint c¨¤rrecs de responsabilitat a la Generalitat i en importants empreses privades. Fa tres anys, es van retrobar gaireb¨¦ tots en un pub irland¨¨s de Barcelona.

Com ?ngel Guimer¨¤ a Terra Baixa, Jordi Pujol Ferrusola distingeix amb claredat els conceptes ¡°a dalt¡± i ¡°a baix¡±. I, sobretot, sap on es troba ell. Al Parlament, va dir que va ser destinat per Converg¨¨ncia ¡°all¨¤ baix¡± ¡ªen al¡¤lusi¨® al casc antic de Barcelona-¡ª- i va afirmar que ¨¦s important crear ind¨²stria a l'?frica perqu¨¨ ¡°no pugin¡± i ¡°es guanyin la vida all¨¤¡±. Aquest classisme gaireb¨¦ innat, propi de qui ha vist la vida des de la zona alta de Barcelona i s'ha mogut en els cercles de poder, el va percebre tamb¨¦ el periodista que el va entrevistar el 1983. ?s ve¨ª de Singuerl¨ªn, un barri de l'extraradi d'una ciutat de l'extraradi: ¡°Em va dir: 'tu ets de Santa Coloma, no? Doncs all¨¤ ¨¦s on haurien de construir-se camps de rugbi. Aix¨ª tots els quinquis canalitzarien l'agressivitat en l'esport i hi hauria menys delinq¨¹¨¨ncia¡±.