L¡¯arxiu catal¨¤-valenci¨¤-balear

Vaig tenir la sort d¡¯entrevistar Pau Vidal per a les p¨¤gines del Quadern el mes passat, arran de la publicaci¨® del seu El biling¨¹isme mata. Entre les moltes coses dites (si poses dos ling¨¹istes a parlar del catal¨¤ pots acabar veient la sortida del sol), Vidal advocava per la necessitat de disposar d¡¯un estat propi per aturar l¡¯aven? del castell¨¤, no tan sols en q¨¹estions d¡¯¨²s social de la llengua, sin¨® tamb¨¦ per l¡¯enorme grau d¡¯interfer¨¨ncia que el catal¨¤ pateix i que podria acabar diluint la llengua en un catanyol que no seria ni carn ni peix. En aquest sentit, doncs, la independ¨¨ncia esdevindria un pas imprescindible per salvar l¡¯idioma.

La pregunta que conv¨¦ plantejar-se ¨¦s si, ultra esperar (en el doble sentit: el d¡¯anar esperant i el de tenir esperances) l¡¯arribada de l¡¯estat propi, es pot fer alguna cosa que, poc o molt, benefici? la llengua. I em refereixo a mesures de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, m¨¦s enll¨¤ del foment del voluntariat, lloable sempre, per¨° ens espera un escenari ben gald¨®s si l¡¯administraci¨® fa desistiment de funcions en els voluntaris. I una bona iniciativa estaria relacionada amb Internet. El 2005, la Unesco va celebrar la Cimera Mundial per la Societat de la Informaci¨®, en una de les pon¨¨ncies de la qual es plantejava de quina manera la xarxa podia ser d¡¯ajuda per mantenir i difondre la diversitat ling¨¹¨ªstica del planeta. I amb relaci¨® a les lleng¨¹es en perill d¡¯extinci¨® (no ¨¦s el nostre cas, per¨° no se sap mai), postulava Internet, ?en el pitjor dels casos, com una eina formidable de conservaci¨® del patrimoni escrit i oral; i en el millor, com un accelerador de pol¨ªtiques de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica?.

Internet serviria per abocar-hi tot el bagatge? del domini ling¨¹¨ªstic

La idea, doncs, seria fer un arxiu de la llengua catalana. Dit aix¨ª sona f¨¤cil, per¨° estem parlant d¡¯un projecte monumental: recollir a la xarxa totes les realitzacions culturalment rellevants en catal¨¤ a fi de dotar la llengua (ep!, amb estat propi o sense) d¡¯una eina de cohesi¨® i difusi¨® ¨²nica. A hores d¡¯ara, ¨²nica al m¨®n, que de moment no s¡¯ha fet res de semblant. Internet serviria per abocar-hi tot el bagatge escrit i oral del domini ling¨¹¨ªstic, a fi d¡¯organitzar-lo, difondre¡¯l i preservar-lo, amb uns criteris, aix¨° s¨ª, que haurien de ser com m¨¦s cient¨ªfics millor i desprove?ts de patriotisme. Salvant les dist¨¤ncies, seria un projecte tan ambici¨®s com en el seu moment ho va ser la Biblioteca de Catalunya.

Se m¡¯acuden formes diverses d¡¯organitzar tota la informaci¨®, i materials que s¡¯hi haurien d¡¯incloure. ?bviament, caldria arribar a acords amb els sectors afectats pels drets d¡¯autor perqu¨¨ no voldr¨ªem fomentar la pirateria, per molt catalana que fos, i trobar un sistema per fer desc¨¤rregues legals. La informaci¨® es podria organitzar en sis ¨¤rees tem¨¤tiques (o m¨¦s, suposo que ¨¦s q¨¹esti¨® de pensar-hi): 1. Literatura, amb els quatre grans g¨¨neres: poesia, narrativa, assaig i teatre. 2. Llengua, amb enlla?os a obres de consulta i enregistraments sonors de catal¨¤ oral. 3. M¨²sica, amb una ¨¤mplia discografia en llengua catalana. 4. Audiovisual, amb r¨¤dio, televisi¨® i cinema. 5. Premsa, amb els fons ja digitalitzats de la Biblioteca de Catalunya. 6. Arts gr¨¤fiques, amb cartellisme, publicitat i c¨°mic.

Internet garantiria que l¡¯abast de l¡¯arxiu fos prou ampli per poder-hi recollir totes les realitzacions culturals possibles, i l¡¯entorn multim¨¨dia i la possibilitat de fer enlla?os tra?arien connexions entre registres i ¨¤mbits diferents. Un poema d¡¯Ausi¨¤s March amb l¡¯enlla? a la versi¨® musicada de Raimon. Una obra de teatre de Sagarra amb l¡¯enregistrament que se¡¯n feia als anys seixanta a TVE. Tota la cultura en llengua catalana a l¡¯abast de tothom i de tot el m¨®n, de forma accessible, gratu?ta fins on fos possible i de pagament d¡¯acord amb les f¨®rmules que s¡¯acordessin. La narrativa de Jes¨²s Moncada, la poesia trobadoresca, tot el Cavall Fort digitalitzat, les retransmissions m¨¦s destacades d¡¯en Puyal, els mon¨°legs d¡¯en Capri, les p¨¤gines de La Veu de Catalunya, testimonis sonors de tot el domini ling¨¹¨ªstic, la discografia de Guillem d¡¯Efak, cap¨ªtols de Dallas i Bola de drac, diccionaris generals i tem¨¤tics de tot tipus, els poemes Salvat-Papasseit, les obres de Pitarra, i un etc¨¨tera llargu¨ªssim. Que no som una llengua petita.

Caldria posar-li un nom que no aixequ¨¦s suspic¨¤cies. Explica Joan Veny que Antoni M. Alcover, en buscar nom per al seu diccionari, va preferir ser oportunista per sumar adhesions, i d¡¯aqu¨ª la designaci¨® del Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear, amb una f¨®rmula que facilitava la integraci¨® de tots els parlars en un projecte que va acabar sent un monument a la unitat de la llengua. Potser ens convindria anar per aqu¨ª, no fos cas que ens gir¨¦ssim i vei¨¦ssim que al darrere no hi ha ning¨², i fracass¨¦ssim en l¡¯objectiu d¡¯encapsular la llengua per preservar-la i, a la vegada, projectar-la al m¨®n.

Ja veig les cr¨ªtiques, ?aix¨° ¨¦s un iTunes barretinaire?, on vas a parar. Per¨° mireu la Viquip¨¨dia: els primers de posar una pedreta fora de la llengua anglesa i ara tot de lleng¨¹es amb la seva versi¨®. Qui sap, potser lleng¨¹es m¨¦s potents i tot ens imitarien...