Un psicoanalista per a Lorca i Dal¨ª

Aquesta ¨¦s una hist¨°ria de lluminosos ¨Ci tr¨¤gics¨C encadenaments. Per resumir-ho: un jove alumne de psiquiatria a l'Espanya dels anys vint queda impactat per a tota la vida despr¨¦s del seu pas per la Residencia de Estudiantes. La sorpresa es deu, molt probablement, al proselitisme de dos companys: un fanatitzat Salvador Dal¨ª entorn de la figura de Freud i un Federico Garc¨ªa Lorca subjugat per la teoria dels somnis. Intenta convertir-se en pioner ¨Csense ¨¨xit¨C de la psicoan¨¤lisi a Espanya i acaba fundant, ni m¨¦s ni menys, que l'inici de les ter¨¤pies amb aquest m¨¨tode a l'Argentina.

Es deia ?ngel Garma i era de Bilbao. Va venir al m¨®n el 1904. Va passar per Madrid, Berl¨ªn, Par¨ªs i Buenos Aires, per¨° va voler, en morir el 1993, que les seves cendres fossin escampades per la ria bisca?na. Havia nascut en un ampli pis del pr¨°sper eixample, que avui ¨¦s la Gran Via, i a la seva tendra inf¨¤ncia va patir un trauma que probablement li obria les portes de les seves angoixes: el seu pare es va su?cidar, atenci¨®, de dos trets. Set mesos despr¨¦s, la seva mare va contreure matrimoni amb el seu cunyat. Estrany, si m¨¦s no.

Va ser alumne de Ram¨®n y Cajal i va compartir classes amb Severo Ochoa

Anys despr¨¦s es va topar amb una revelaci¨® que hauria de canviar la seva vida i la d'altres il¡¤lustres noms que l'envoltaven. Es formava a l'entorn de la Instituci¨®n Libre de Ense?anza i va ser alumne de Santiago Ram¨®n y Cajal. Va entrar a la Residencia de Estudiantes en plena ¨¨poca d'esplendor. Amb Bu?uel, Lorca, Dal¨ª de ve?ns i un Severo Ochoa incubant-se al m¨®n de la ci¨¨ncia, amb qui compartia hores al laboratori que tenien al soterrani.

A la meitat d'aquell ambient afamat de saber, lib¨¨rrim, on ning¨² evitava la hist¨¨ria de la seva pr¨°pia curiositat, va caure com una bomba la publicaci¨® de les Obres completes de Sigmund Freud. El mateix creador de la psicoan¨¤lisi semblava fascinat davant l'esdeveniment. ¡°Abans que a Fran?a!¡±, va exclamar quan es va assabentar de la not¨ªcia sobre la divulgaci¨® del seu treball, comenta l'hispanista Ian Gibson. L'Espanya preguerracivilista era aix¨ª: un luxe d'inquietuds connectades amb la modernitat que despr¨¦s van ser aniquilades per l'odi.

Lorca i ell van forjar gran amistat i interpretaven junts els somnis

Els llibres, prologats per Ortega y Gasset, van apar¨¨ixer a Biblioteca Nueva. Corrien per les habitacions de la Residencia, recorda Jos¨¦ Moreno Villa a les seves mem¨°ries. ¡°Per a ells va ser una revelaci¨® gaireb¨¦ religiosa¡±, apunta Gibson, bi¨°graf a tres bandes de la davantera que formaven llavors el poeta, el pintor i el cineasta.

Es passaven com si fos droga dura la Psicopatologia de la vida quotidiana, l'assaig sobre sexualitat infantil, La interpretaci¨® dels somnis, T¨°tem i tab¨²¡­ S'autoanalitzaven en ter¨¤pies de nits sense fi. Lorca i Garma entre ells. Van forjar gran amistat, es professaven estima m¨²tua de carisma a dues velocitats, coquetejos amb el surrealisme, temporades d'esqu¨ª primitiu per Sierra Nevada en escapades a Granada i afici¨® a espantar fantasmes.

Els somnis, els somnis sempre. Comentats i escodrinyats sense por del clarobscur de les seves ¨¤nimes nues mentre els envoltava el gel. Ara es pot contemplar a El p¨²blico, l'obra de Lorca transfigurada en ¨°pera i en cartell aquests dies al Teatro Real. La seva pe?a teatral m¨¦s autoterap¨¨utica. ¡°Pr¨¤cticament em trobava cada dia amb ells, menjava i conversava. Va ser una conviv¨¨ncia que em va brindar idees molt interessants que despr¨¦s em van servir molt¡±, va comentar Garma al seu bi¨°graf I?aki Markez. ¡°A Lorca l'apreciava molt i a Dal¨ª, contr¨¤riament, el menyspreava, jo crec que molt m¨¦s¡±, afirma l'autor d'El bilba¨ªno ?ngel Garma. Fundador del psicoanalisis en argentino, publicat per la BBK, amb pr¨°leg de Jos¨¦ Guim¨®n.

Del primer, que patia segons les seves pr¨°pies paraules, ¡°el que els psicoanalistes anomenarien complex agrari¡±, el terapeuta va comentar: ¡°Era encantador, simp¨¤tic, brillant i una mica neur¨°tic, tamb¨¦. Podia ser molt cruel amb els que l'estimaven. Per¨° va estimar molt i tamb¨¦ va patir per amor¡±.

Garma ho va saber de bona font. Perqu¨¨ despr¨¦s dels seus primers passos estudiantils amb ter¨¤pies de prova en les quals es va poder divertir al costat de Lorca, Dal¨ª o Pep¨ªn Bello, va viatjar a Berl¨ªn, va establir relacions entre l'entorn de la psicoan¨¤lisi i va rebre la benedicci¨® de Freud per ser pioner de les seves t¨¨cniques a Espanya. ¡°Els meus millors desitjos perqu¨¨ tingui ¨¨xit a la seva p¨¤tria¡±, li va escriure el guru. Ho va provar per¨° r¨¤pidament va sentir el rebuig dels cercles psiqui¨¤trics. Tot i aix¨°, recorda que el seu primer pacient en tornar d'Alemanya, tancant el cercle lorqui¨¤, ¡°va ser un jove que havia patit el rebuig del poeta¡±.

Mai en va revelar la identitat. Per¨° li va aportar grans pistes sobre les seves connexions psicosom¨¤tiques: ¡°Estava molt enamorat de Garc¨ªa Lorca, i ell no li feia gens de cas, i aix¨° li provocava enveges per les seves relacions amb altres nois joves. Quan aquesta situaci¨® va empitjorar, ja que el pacient va haver d'allunyar-se de la seva mare perqu¨¨ havia aconseguit una beca d'estudis a l'exterior, va comen?ar a patir intensos conflictes ps¨ªquics i una ¨²lcera duodenal¡±.

Si amb tot aix¨° no n'hi hagu¨¦s prou per justificar una vida, queda la gl¨°ria. Una gl¨°ria en la qual, com en gaireb¨¦ totes, influeix l'atzar. ?s a un bilba¨ª a qui en gran part es deuen tots els acudits sobre psicoanalistes argentins que se'ls acudeixin. O m¨¦s ben dit, una part crucial de la seva pr¨°pia identitat. Arnoldo Liberman, terapeuta lliurat a la m¨²sica i a la poesia, que entre els seus pacients hi va haver tres anys Rafael Alberti, ho afirma rotundament: ¡°Garma va ser, al costat d'Arnaldo Raskovsky, el fundador de la psicoan¨¤lisi a l'Argentina¡±. Al costat seu i d'altres com Pichon-Rivi¨¨re, van formar l'Associaci¨® de Psicoan¨¤lisi en aquest pa¨ªs cap al 1942. Es va convertir amb el temps en una de les m¨¦s importants del m¨®n, assegura Bertrand Gambier, director de la revista ¡®Intramuros¡¯ i gran seguidor de Garma.

Al basc l'assistia a m¨¦s l'autoritat de la seva formaci¨® alemanya al costat d'alguns dels pares del m¨¨tode com Max Eitingon o Theodor Reik. R¨¤pidament es van adonar que el camp d'acci¨® multiplicava la seva influ¨¨ncia en un pa¨ªs amb una classe mitjana ascendent, sense prejudicis i en una gran ciutat, amb sis milions d'habitants llavors.

Hi va desembarcar el 1938. Hi tenia lla?os familiars. S'hi va establir i va ampliar la seva influ¨¨ncia amb una vasta obra. Els joves es barallaven per estudiar al seu costat la teoria dels somnis i els seus avan?os en malalties psicosom¨¤tiques. El Parkinson va anar delmant les seves fortaleses, per¨° no per aix¨° va renunciar a rebre homenatges per tot el m¨®n. Ateu, anticlerical, lleialment republic¨¤ i al¡¤l¨¨rgic a l'obscurantisme que entre altres coses va impedir que tingu¨¦s acceptaci¨® la seva pr¨¨dica de la psicoan¨¤lisi a Espanya, en tornar a Bilbao, va voler que el portessin a la parr¨°quia de Sant Vicent a Abando i all¨¤ va tocar la seva pila baptismal¡­ Angoixes no resoltes de la psique?