Els enemics de Catalunya

Era formidable. Els enemics de Catalunya eren els de sempre, Madri-T, Espanya, l¡¯Estat espanyol i aix¨ª. Per¨° l¡¯episodi de la mort i enterrament (parcial) de les estructures d¡¯Estat (EDE) a c¨¤rrec del Consell de Garanties Estatut¨¤ries ens demostra que ens equivoc¨¤vem. Ens demostra que la cinquena columna, l'enemic intern, al capdavall el botiflerisme amagat a les nostres institucions, ¨¦s el pitjor enemic. Un enemic incomparablement m¨¦s perill¨®s que el rival exterior, perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcilment detectable.

A aquest Consell, de majoria sobiranista (Converg¨¨ncia i Esquerra: CiE) se li ha acudit donar la ra¨® a les protestes d¡¯inconstitucionalitat, ni m¨¦s ni menys que del Partit Popular. El dictamen desautoritza frontalment cinc esmenes que CiE havia fet als pressupostos per a l¡¯exercici de 2015. Far¨¤ historia perqu¨¨ desmunta, desarticula i anorrea un per un tots (menys un) els projectes d¡¯erigir, a corre-cuita, abans del 27-S, unes ¡°estructures d¡¯Estat¡± pensades per donar peu a creure que les eleccions convencionals anticipades tenen un lleuger vern¨ªs plebiscitari, una aur¨¨ola vagament autodeterminista.

Alguns hav¨ªem apuntat que aquesta hist¨°ria de crear de bell nou un Estat sense que se s¨¤piga si hi ha una majoria clara en favor de l'operaci¨® (pitjor: amb les enquestes oficials en contra) era una ¡°estafa pol¨ªtica¡± (?xtasi i par¨¤lisi del secessionisme, EL PAIS, 14 de febrer).

El dictamen historia perqu¨¨ desmunta, desarticula i anorrea? els projectes d¡¯erigir

Era tamb¨¦ ¡ªi ho ¨¦s¡ª una bajanada intel¡¤lectual, perqu¨¨ l'expressi¨® amaga dos conceptes contradictoris: el que acostuma a utilitzar el sobiranisme en la seva agitaci¨®, instruments administratius propis d¡¯un Estat independent; i el que conviu en programes electorals com el de CiU, el d¡¯estructures administratives auton¨°miques importants com els Mossos d¡¯Esquadra o el Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit (Catalunya 2020, 2012, p¨¤gina 14): aix¨° ¨¦s el que permet les simp¨¤tiques al¡¤lusions que una loteria com la Grossa ¨¦s una estructura d¡¯Estat, o que tamb¨¦ ho ¨¦s, com lletrejava un dia Felip Puig, el turisme catal¨¤.

I era i ¨¦s un contrasentit jur¨ªdic que es dediquin els impostos dels contribuents a finan?ar activitats administratives (inclosos sous de funcionaris i altres despeses corrents) en una Administraci¨® que no disposa de la compet¨¨ncia per fer-les: ¨¦s una malversaci¨® evident (o en una versi¨® m¨¦s suau, mal ¨²s) de fons p¨²blics.

Dons b¨¦, ara ve el Consell de Garanties Estatut¨¤ries i esguerra el tripijoc de les EDE, i reconeix que, efectivament, no hi ha base jur¨ªdica per construir-les de deb¨°. Que, atenci¨®, no nom¨¦s s¨®n anticonstitucionals, sin¨® que tampoc ¡°no troben empara¡± en l¡¯Estatut, ¨¦s a dir, que s¨®n contr¨¤ries a l¡¯Estatut, antiestatut¨¤ries. Quan un poder menysprea la llei vigent per¨° suposadament aliena (la Constituci¨®), ja es situa en un terreny com a m¨ªnim rellisc¨®s. Per¨° quan desafia obertament la seva pr¨°pia llei, l¡¯ordenament en qu¨¨ es basa la seva pr¨°pia exist¨¨ncia i la seva pr¨°pia legitimitat, en aquest cas l¡¯Estatut que el mateix Artur Mas va pactar amb Rodr¨ªguez Zapatero, el text que es coneix com a ¡°Constituci¨® interna de Catalunya¡±, aleshores ¨¦s que ha perdut l¡¯oremus.

Per¨° podr¨ªem explicar-ho d¡¯una altra manera: la forma de l¡¯enemic intern.

Sabeu qui ¨¦s el ponent del dictamen, que ha concitat la unanimitat en cinc conclusions, la majoria en dues, i no ha generat cap mena de vot particular, cap parer dissident? En Joan Ridao i Mart¨ªn, coautor de l¡¯Estatut, jurista reconegut, doctor en Dret, exportaveu d¡¯Esquerra Republicana. Ja ho tenim!

Si teniu la paci¨¨ncia de llegir el dictamen, comprovareu fins a quin punt el desballestament de les EDE, i de la filosofia d¡¯autodeterminaci¨® unilateralista que les inspira resulta aclaparador i irrecuperable:

1) El comprom¨ªs de legislar per tal que l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya pugui recaptar tots els impostos ¡°suportats¡± ¨¦s un disbarat, perqu¨¨ contraria la difer¨¨ncia normativa entre tributs propis i no propis; n¡¯hi ha que s¨®n compet¨¨ncia d¡¯altres Administracions, segons la Constituci¨®; i sobretot, l¡¯abast de la capacitat normativa difereix segons els tipus d¡¯ingressos, de manera que ¡°¨¦s plena pel que fa als tributs propis i en canvi ¨¦s m¨¦s limitada respecte als tributs estatals cedits¡± segons l¡¯article 203 de l¡¯Estatut (p¨¤gina 24 del dictamen).

2) La pretensi¨® que la llei de patrimoni de la Generalitat prevegi la divisi¨® de b¨¦ns entre el que quedi d¡¯Espanya i un nou Estat catal¨¤ tamb¨¦ ¨¦s contr¨¤ria a la llei, perqu¨¨ la norma que regula aquest tipus de pactes ve donada pels dos convenis de Viena ad-hoc (1978 i 1983), el darrer dels quals no est¨¤ signat pel Regne d¡¯Espanya, ¨²nic competent per responsabilitzar-se del seu compliment, en aplicaci¨® de la compet¨¨ncia exclusiva que li reserva l¡¯article 149 de la Constituci¨® (p¨¤gina 58).

3) L¡¯assumpci¨® de les funcions de regulaci¨® de la compet¨¨ncia, avui en mans de la Comissi¨® Nacional dels Mercats i de la Compet¨¨ncia, tot i que la Constituci¨® no en fa una reserva de dret molt directe en favor de l¡¯Administraci¨® central, ¡°no troba encaix en les compet¨¨ncies de la Generalitat previstes¡± en l¡¯article 154 de l¡¯Estatut.

4) Una cosa similar passa amb la supervisi¨® de la seguretat nuclear i l¡¯atorgament de llic¨¨ncies, el trasp¨¤s decidit unilateralment de les quals a la Generalitat va en contra de dues normes b¨¤siques.

Els juristes responsables de garantir la concordan?a de les lleis catalanes amb l¡¯Estatut nom¨¦s salven de la crema una de les esmenes sobiranistes, la que proposa crear una Ag¨¨ncia Catalana de la Seguretat Social. Nega a la Generalitat que ¡°a trav¨¦s d¡¯aquestes ag¨¨ncies assumeixi i gestioni compet¨¨ncies que no li s¨®n pr¨°pies d¡¯acord amb la Constituci¨® i l¡¯Estatut¡± (p¨¤gina 43) , per¨° li permet crear-la en aquets cas si ¡°no s¡¯erigeix en la norma per la qual la Generalitat assumir¨¤ directament compet¨¨ncies¡± alienes (p¨¤gina 49): ¨¦s a dir, si es tracta nom¨¦s de crear una ag¨¨ncia virtual, no operativa, que existeixi per¨° no faci res m¨¦s que existir.

Tan important com el que diuen les esmenes i el dictamen ¨¦s el que no hi figura, en aquest paquet.

No hi figuren dues de les EDE m¨¦s emblem¨¤tiques: la creaci¨® d'un banc p¨²blic, i l'organitzaci¨® d¡¯un banc central.

Aix¨° ens dirigeix les sospites cap a un altre enemic emboscat de Catalunya, el conseller d¡¯Economia, l¡¯Andreu Mas-Colell, inc¨°mode perqu¨¨ els nois d¡¯Esquerra li hagin retocat un pressupost que li havia costat tant de dotar d'una aparen?a de versemblan?a: i a sobre que s¡¯hagin de fer dotacions espec¨ªfiques (m¨¦s d¡¯onze milions d¡¯euros) per a aquest somni d¡¯una nit d¡¯hivern. Doncs b¨¦, la venjan?a del Mas que en sap era ex -ante: ha procurat des de temps enrere evitar el rid¨ªcul de patrocinar les EDE m¨¦s et¨¨ries i impossibles que li demanaven els hooligans.

En efecte, la conversi¨® de l¡¯Institut Catal¨¤ de Finances en un banc p¨²blic (ara ¨¦s poc m¨¦s que una finestreta de la conselleria) figura en el memorial de greuges convergents des de les eleccions de novembre de 2012. Des d¡¯aleshores no s¡¯hi ha fet, per sort, literalment res. B¨¦, res m¨¦s que encaixar amb displic¨¨ncia una moci¨® parlament¨¤ria dels republicans que estimulava a fer¡­ alguna cosa. I ¨¦s que la compet¨¨ncia per concedir una fitxa banc¨¤ria (abans de ser banc p¨²blic, s¡¯ha de ser banc) no l'exerceix, malauradament, l'Ajuntament de Sant Vicen? dels Horts, sin¨® el Banc d¡¯Espanya. B¨¦, el Mas que sap de qu¨¨ va la cosa, ni ho va intentar, perqu¨¨ a la instituci¨® de Cibeles no l¡¯entusiasmen les operacions que barregen patriotisme i diners. I ara que (des de l¡¯1 de novembre de 2014) la compet¨¨ncia per autoritzar noves entitats banc¨¤ries s¡¯ha traspassat al Mecanisme ?nic de Supervisi¨® (MUS), dependent del Banc Central Europeu amb seu a Frankfurt, la cosa no est¨¤ gaire m¨¦s clara, perqu¨¨ abans de concedir-les el MUS evacua les consultes preceptives amb els bancs centrals del Estats membres, o sigui, novament el Banc d¡¯Espanya.

Quant a la creaci¨® d¡¯un banc central de nou encuny, a Mas-Colell ja no li cal endossar l'obligaci¨® moral de boicotejar-la activament, per b¨¦ de preservar el prestigi residual de les nostres institucions: ho ha fet amb el dit petit l¡¯enemic p¨²blic n¨²mero 1 del secessionisme, en Josep Antoni Duran Lleida.

Queda per al final el pitjor dels enemics de Catalunya, la Carme Forcadell. Qu¨¨ hi toca, en aquest assumpte? L¡¯altra esmena rebutjada (sobre ¡°infraestructures cr¨ªtiques¡±) ¨¦s filla directa dels malsons sovietitzants d¡¯un sector de l¡¯Assemblea Nacional Catalana que ella presideix encara, somnis que no ha sabut imposar, la qual cosa acredita la seva enemistat a la p¨¤tria.

Anem a pams. La idea s¡¯eleva per primer cop a inst¨¤ncies oficials en l¡¯acord per a la desena legislatura signat el 19 de desembre de 2012 entre CiU i Esquerra. En el punt vuit¨¨ de l¡¯annex 2, que detalla les EDE a impulsar, hi figura la intenci¨® d' ¡°elaborar un pla per assumir la gesti¨® (¡­) de les principals infraestructures log¨ªstiques que son compet¨¨ncia de l¡¯Estat a Catalunya, aeroports, ports, ferrocarril¡±. Aquesta d¨¨ria de tonalitat expropiat¨°ria m¨¦s que no pas negociadora, es va oblidar feli?ment durant bastant de temps. Fins que l'ANC la va rescatar el mar? de 2014 per al seu projecte de Full de ruta 2014-2015, per¨° en tonalitat de cop de m¨¤: propugn¨¤ per a determinats moments del proc¨¦s sobiranista la realitzaci¨® d' ¡°actes d¡¯exercici de sobirania¡± com ara ¡°prendre el control efectiu del pa¨ªs¡±, ports aeroports i altres nusos de comunicaci¨® i poder, per part d¡¯uns organismes populars sense cap mena de base legal. El text definitiu del full de ruta va llimar les arestes m¨¦s agudes del projecte.

L¡¯Estat propi de Mas ¨¦s un n¨²vol. Les estructures d¡¯Estat han mort

I ara reapareix en forma d¡¯esmena de CiE, que proposa una nova disposici¨® legal ¡°contra les possibles amenaces envers aquestes infraestructures¡±, buscant empara en una Directiva de la Uni¨® Europea sobre la mat¨¨ria (la 2008/114). La destrossa que en fa el Consell de Garanties ¨¦s monumental. Recorda que la directiva es refereix a infraestructures ¡°la pertorbaci¨® i destrucci¨® de les quals afectaria greument dos o m¨¦s estats membres¡± (p¨¤gina 36), que no ¨¦s el cas; insisteix en el fet que la compet¨¨ncia de seguretat p¨²blica ¡°¨¦s compet¨¨ncia exclusiva de l¡¯Estat¡± (p¨¤gina 37); que ja ha estat exercida en la llei de 28 d¡¯abril de 2011; i que per tant ¡°el legislador catal¨¤ no pot requerir al Govern [de la Generalitat]¡± que legisli el que es pret¨¦n (p¨¤gina 41). L¡¯¨²nica cosa possible f¨®ra elaborar inventaris i cat¨¤legs. Cap acci¨® executiva.

Aquest ¨¦s el to general del dictamen. Ara el sobiranisme far¨¤ de les esmenes succedanis, aparen?a d¡¯aparences, declaracions de llengua de fusta, jocs de mans per adequar-s¡¯hi, com en la llei sobre la seguretat social: res d¡¯estructures d¡¯Estat reals; res operatiu; executivitat zero; nom¨¦s estudis, cat¨¤legs, etc. L¡¯Estat propi d¡¯Artur Mas ¨¦s un n¨²vol. Les estructures d¡¯Estat han mort. Visca els inventaris d¡¯Estat.