La Delegaci¨® del Govern central de Barcelona s¡¯obrir¨¤ al p¨²blic

El Palau de la Duana de Barcelona, a l'avinguda Marqu¨¨s de l'Argentera (al costat de la pla?a Palau), ¨¦s l'edifici que m¨¦s b¨¦ ha visualitzat la pres¨¨ncia del poder central a Catalunya. Seu durant 150 anys del Govern Civil, des de la restauraci¨® de la democr¨¤cia acull la Delegaci¨® del Govern central. Sense activitat des de fa gaireb¨¦ cinc anys per problemes estructurals, comen?ar¨¤ a ser restaurat aquest any i s'hi permetr¨¤ l'acc¨¦s per contemplar el seu patrimoni art¨ªstic.

El Palau de la Duana, que durant la breu Rep¨²blica va acollir el departament de Gobernaci¨® de la Generalitat, semblava condemnat a l'aband¨® i a la seva conseg¨¹ent deterioraci¨®. No obstant aix¨°, el seu propietari, l'actual Ministeri d'Hisenda i Administracions P¨²bliques, ja t¨¦ preparat per a aquest edifici, constru?t a finals del XVIII pel comte de Roncali, ministre, brigadier i enginyer de Carles IV, un pla per restaurar-lo i tornar-lo a l'activitat i a la possibilitat de ser visitable pel p¨²blic.

El 2008 van comen?ar-hi unes obres de reforma amb la intenci¨® de posar al dia les instal¡¤lacions, restaurar-ne les fa?anes i el bell pati interior. ¡°El volem m¨¦s funcional i amb un aspecte m¨¦s amable¡±, va arribar a afirmar el delegat del govern d'aleshores, el socialista Joan Rangel. Per¨° poc temps despr¨¦s les bastides a la fa?ana de l'edifici van desapar¨¨ixer sense que se'n perceb¨¦s cap millora. Els especialistes van comprovar que es necessitava un refor? estructural que va obligar a redactar un nou projecte i un nou contracte d'obra, ja que els treballs requerien un 20% m¨¦s de pressupost. La crisi va impedir disposar dels diners per dur a terme aquestes reformes; per aix¨°, despr¨¦s de fer-hi el 2010 les tasques imprescindibles per garantir la seguretat de l'edifici, es va tancar despr¨¦s de traslladar de forma provisional l'arxiu hist¨°ric del Govern Civil i el patrimoni mobiliari i les obres pict¨°riques a altres depend¨¨ncies de l'Estat a la ciutat.

Segons fonts de la delegaci¨® del Govern espanyol, ¡°ja est¨¤ redactat i aprovat el projecte b¨¤sic i est¨¤ pendent que s'acabi de fer el projecte executiu¡±. Les mateixes fonts asseguren que, ¡°en uns mesos¡±, es licitaran les obres i a finals d'aquest any comen?aran els treballs que han de retornar l'esplendor a l'edifici barroc. Quan aquests treballs finalitzin (no hi ha data prevista per a aix¨°), el projecte ¨¦s que ¡°com que ¨¦s un edifici emblem¨¤tic de la ciutat, en la mesura del possible i fent-lo compatible amb el seu ¨²s funcional, administratiu i institucional, i que els ciutadans puguin gaudir del seu valor art¨ªstic¡±. Sempre segons les mateixes fonts, s'hi organitzaran visites com les que permeten rec¨®rrer part del Palau Montaner ¡ª l'edifici modernista acabat de construir per Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, al 278 del carrer Mallorca i seu de la Subdelegaci¨® del Govern espanyol a Barcelona (a m¨¦s de la Delegaci¨®, des de 2010)¡ª determinats dies del mes. La visita a l'edifici del carrer Mallorca es realitza amb la col¡¤laboraci¨® amb la Fundaci¨® Antoni T¨¤pies.

A la fi del XVIII el Pla de Palau era el centre comercial de la ciutat i la seva pla?a m¨¦s gran. El Palau de la Duana va ser projectat el 1790 al costat del Portal del Mar, l'entrada mar¨ªtima de la ciutat, i es va acabar en dos anys. L'edifici, de 7.500 metres quadrats constru?ts, t¨¦ una planta quadrangular, amb un pati porticat. A l'interior, la planta baixa estava ocupada per les cotxeres i cavallerisses, mentre que al primer pis, el noble, disposa de luxoses sales decorades amb pintures, com el Sal¨® d'Actes, obres de Pere Pau Muntanya, que es mantenen a l'edifici protegides, afirmen des de la Delegaci¨®.

¡°Els temes representats en aquest sal¨® estan relacionats amb la pol¨ªtica comercial de Carles III, mentre que el central ¨¦s una al¡¤legoria de la pol¨ªtica internacional d'aquest rei¡±, explica Francesc Qu¨ªlez, conservador en cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, que va estudiar aquestes pintures de colors vius i expressius fa uns anys. ¡°?s un dels cicles m¨¦s importants de pintura fets en aquest moment a la ciutat", explica l'expert, que assegura que les pintures estan ben conservades. En altres depend¨¨ncies, les pintures, tamb¨¦ de Muntanya, fan refer¨¨ncia a episodis del Quixot, especialment el pas del cavaller per Barcelona, mentre que d'altres que mostren escenes de la vida a Gr¨¨cia i Roma van ser fetes per pintors, ara com ara, desconeguts.?