¡®Selfies¡¯ de carn i ossos

La presentadora dels Oscar 2014, Elle Degeneres, no va inventar els selfies en fotografiar-se amb part de les estrelles de Hollywood que participaven en la cerim¨°nia. Els autoretrats abunden en la hist¨°ria de l'art. Que li diguin a D¨¹rer, Goya, Rembrandt, Van Gogh, Frida Khalo o el mateix Vel¨¢zquez, que no van dubtar a pintar-se a si mateixos. Per¨° pocs com el cas de la pintora austr¨ªaca Maria Lassnig (Car¨ªntia, 1919), que va convertir el seu cos en l'objecte de tota la seva producci¨®. La Fundaci¨® Antoni T¨¤pies de Barcelona li dedica la primera gran exposici¨® a Espanya en la qual reuneix quaranta-cinc obres dels anys quaranta fins poc abans de morir, l'abril del 2014, en la qual ella ¨¦s la protagonista absoluta.

Algunes de les impactants, estranyes i fins i tot burletes pintures en les quals Lassnig apareix parcialment o totalment nua s¨®n icones de l'art, com Tu o jo, feta el 2005, en la qual la pintora, amb rostre desesperat i mirant al p¨²blic, com fa en la majoria de les seves obres, s'apunta al cap amb una pistola i amb una altra a l'espectador. D'altres s¨®n completament in¨¨dites, com l'espl¨¨ndida Jo mateixa amb la Silvia, del 1972; Jo com a vaca alpina, del 1987, o Autoretrat com a ¨®s polar, del 1996, que han sortit per primera vegada del taller de l'artista a Viena, aix¨ª com una selecci¨® d'aquarel¡¤les i dues pel¡¤l¨ªcules, a m¨¦s de cartes, dibuixos, escrits i materials dels seus arxius personals i de feina. Partint dels seus primers treballs, com Autoretrat expressiu, del 1945, en el qual ja estan presents alguns dels elements, postures i rictus que desenvolupar¨¤ despr¨¦s, la Fundaci¨® T¨¤pies incideix, sobretot, en els treballs posteriors a l'arribada de l'artista a Nova York el 1968. ¡°?s el moment en el qual aconsegueix la m¨¤xima expressi¨® creativa en l'exploraci¨® del seu cos mitjan?ant la consci¨¨ncia corporal, el body-awareness¡±, assegura la directora de la Fundaci¨®, Laurence Rassel, que ha comissariat la mostra en col¡¤laboraci¨® amb Hans Werner Poschauko, que va ser alumne de Lassnig a Viena durant la d¨¨cada dels anys vuitanta. ¡°Lassnig i T¨¤pies eren de la mateixa generaci¨® i compartien l'obsessi¨® pel cos i la introspecci¨®, encara que amb resultats diferents¡±, va explicar Rassel.

Les obres s¨®n plenes de colors lluminosos, diferents segons les parts del cos o les seves sensacions. Tots intensos. Verds, roses, violetes i blaus, inunden els cossos fantasmag¨°rics, mig humans, mig animals, o amb aspecte d'¨¦ssers tecnol¨°gics en els quals no sol representar-se el p¨¨l o les orelles. ¡°En una de les seves fotografies apareix estirada a terra, pintant amb els ulls tancats d'esquena a la tela¡±, destaca Poschauko, que no deixa de llegir fragments dels escrits conservats de l'artista on va plasmar els seus pensaments. ¡°Pinto la suma dels meus estats¡±, va escriure. Tamb¨¦, el 1970: ¡°La consci¨¨ncia del propi cos es pot aconseguir per mitj¨¤ de la pressi¨®, de la tensi¨® o sotmetent una part del cos a l'esfor? derivat d'una postura determinada¡±.

Malgrat ser una gran desconeguda per al p¨²blic, Lassnig ¨¦s una imprescindible de l'art, amb diversos reconeixements, com haver estat l'artista convidada a la Documenta X de Kassel, premiada amb el Lle¨® d'Or a tota la seva carrera per la Biennal de Ven¨¨cia del 2013 i una gran retrospectiva al MoMa de Nova York quan ja tenia 94 anys i que estava en marxa quan va morir l'abril de l'any passat.