Per qu¨¨ no va cremar Barcelona?

Explicar la hist¨°ria del germ¨¤ del seu besavi no era nom¨¦s una q¨¹esti¨® personal per Guillem Mart¨ª (Barcelona,?1988), sin¨® ¡°un acte de just¨ªcia¡±. L'¨°pera primera d'aquest jove escriptor, Cremeu Barcelona!, resultar¨¤ sorprenentment lluminosa per als afeccionats a la hist¨°ria i la literatura. Es tracta d'una ficci¨® basada en fets reals que arrenquen quan el 1939 Miquel Serra i P¨¤mies, llavors conseller d'Obres P¨²bliques de la Generalitat i dirigent del comunista PSUC, rep l'ordre de la Komintern sovi¨¨tica d'arrasar Barcelona abans de l'entrada de les tropes de Franco: les ind¨²stries, els transports, els edificis principals... Tot havia de ser cendres perqu¨¨ els nacionals trobessin una ciutat destru?da. Era la pol¨ªtica ¡°de terra cremada per a l'enemic¡±, com va explicar en una carta el mateix P¨¤mies al seu germ¨¤ el 1949. La novel¡¤la, que Destino publica aquest divendres en catal¨¤ (l'idioma original) i en castell¨¤, narra aquest episodi hist¨°ric.

L'ordre mai no es va executar. P¨¤mies es va oposar al fet que Barcelona es convert¨ªs en una foguera gegantina. ¡°Vaig tenir un cop d'aud¨¤cia¡±, explica el protagonista en aquesta mateixa carta sobre la reuni¨® entre els militars encarregats de les demolicions, el PCE, el PSUC. ¡°Vaig dir que hauria de ser un home del m¨®n civil i amb responsabilitat pol¨ªtica el que havia de decidir el moment. Tots hi van estar d'acord. La meva actuaci¨®, en aparen?a entusiasta i decidida, va ser dilatoria¡±, continua en la missiva. Tant que al final va entrar l'ex¨¨rcit franquista sense que es destru¨ªs Barcelona.

¡°Qui manava llavors?¡±, es pregunta l'autor del llibre: ¡°Doncs hi havia tres governs, per dir-ho aix¨ª: un era la Generalitat catalana, que era un element residual; el segon era el govern de la Rep¨²blica; i el tercer, ¨°bviament, era el Partit Comunista d'Espanya, el que donava les ordres amb el suport de la Internacional Comunista i els seus agents¡±, es respon Mart¨ª, jove llicenciat en Administraci¨® d'Empreses i Dret que durant una d¨¨cada ha estudiat la hist¨°ria del seu avantpassat.

P¨¤mies va ser condu?t a Moscou i jutjat com a tra?dor per no obeir ordres directes i enviat al gulag. ¡°Se'l va acusar de ser un agent doble, d'agent franquista, de ser el culpable de la caiguda de Barcelona, de fer que l'ex¨¨rcit republic¨¤ perd¨¦s la Guerra Civil. No obstant aix¨°, quan va arribar l'hora del judici se li va comunicar que la pena consistia a anar a Xile per ajudar el partit all¨¤. Quan hores despr¨¦s va agafar un tren que es dirigia al nord va comprendre que la seva destinaci¨® no era Xile¡±, explica l'autor.

La seva destinaci¨® era el gulag. Per¨° Miquel Serra i P¨¤mies es va escapar, va travessar Sib¨¨ria, va arribar fins al Jap¨®, va travessar Los Angeles i d'all¨¤ va rec¨®rrer el continent americ¨¤ fins a Xile. Les pressions van fer que finalment opt¨¦s per exiliar-se a M¨¨xic. Una odissea que va atrapar Mart¨ª fins a obligar-lo a escriure una novel¡¤la que cont¨¦, a m¨¦s, una hist¨°ria d'amor m¨¦s forta que la vida amb el rerefons d'una Barcelona que ja no existeix: ¡°M'interessava molt aquesta hist¨°ria d'amor entre la Teresa i en Miquel, i aquest retrobament quan tots dos es donaven per morts. Ella va rebre una carta de la Internacional Comunista que l'informava que el seu marit havia mort en un hospital militar i ell va llegir en un diari que el refugi aeri de Par¨ªs en el qual ella es protegia dels bombardejos a la Segona Guerra Mundial havia estat destru?t per l'impacte directe d'una bomba¡±, diu Mart¨ª. ¡°Com seria aquest retrobament, amb la filla que ell no sabia que tenia i l'esposa que donava per morta!¡±, afegeix.

La hist¨°ria, tossuda, es va obstinar a ocultar aquest episodi de la Guerra Civil que d'haver-se concretat hagu¨¦s deixat un paisatge aterridor: ¡°Si la postguerra ja va ser dif¨ªcil a Barcelona, com hauria estat amb una ciutat arrasada. B¨¦, suposo que la gent se n'hagu¨¦s anat a llocs com Badalona o Sabadell i avui serien grans nuclis urbans¡±.

Mart¨ª reconeix en el seu familiar la figura d'un idealista que no encaixava en una ciutat en qu¨¨ Moscou dictava les normes i on es respirava aquesta sensaci¨® que tot s'enfonsaria en qualsevol moment: ¡°El germ¨¤ del meu besavi creia que els ideals estaven al servei de la gent i no a l'inrev¨¦s i per aix¨° es va negar a complir les ordres. Crec que era una concepci¨® totalment diferent de la pol¨ªtica que es tenia en aquella ¨¨poca¡±, sost¨¦.

El llibre, ¡°un petit homenatge a Miquel Serra i P¨¤mies¡±, serveix tamb¨¦ com a recordatori que a les guerres cap b¨¤ndol es deslliura de la barb¨¤rie: ¡°Molts et diuen que aix¨° ¨¦s impossible que pass¨¦s, que molts dels defensors de Barcelona eren bones persones incapaces de fer alguna cosa aix¨ª. Jo els dic: les ordres van sortir de Moscou i no es van executar, per¨° la pol¨ªtica de terra cremada es va aplicar a Girona, Figueres i la prov¨ªncia de Lleida, per exemple; es van dinamitar esgl¨¦sies, es van fer volar ponts, es van fer saltar polvorins¡­ A Barcelona aix¨° no va passar perqu¨¨ no es van seguir les ordres. No q¨¹estiono la bondat o la bona voluntat d'aquelles persones, per¨° la pol¨ªtica era la que era¡±, remata Mart¨ª, que espera que ¡°el llibre serveixi perqu¨¨ els historiadors s'interessin m¨¦s pel que va passar aqu¨ª el 1939. Aquesta seria la millor recompensa¡±.