Verdaguer ¡®far¨¤¡¯ de Vil¡¤la Joana la Casa de la Literatura

El mateix dia que feia 57 anys, el 17 de maig de 1902, un Jacint Verdaguer m¨¦s malalt de tuberculosi del que ning¨² no imaginava acaba sent traslladat a Vil¡¤la Joana, espectacular vila d'estiueig propietat del seu amic Ramon Miralles, exalcalde de Sarri¨¤ i constructor influent, que el convida perqu¨¨ respiri els aires de la muntanya i es recuperi. No estava previst, per¨° el gran poeta de la Renaixen?a morir¨¤ aqu¨ª 24 dies despr¨¦s. Propietat de l'Ajuntament de Barcelona des de 1922 (que hi va instal¡¤lar una escola un temps), l'edifici, cimentat en una masia del XVII, va anar llanguint com a museu del poeta des de 1963. ¡°Com a construcci¨® s'estava acabant i com a lloc fetitxe de Verdaguer s'extingia¡±, resumeix el regidor de Cultura del Consistori Jaume Ciurana. Resultat, un pla de xoc. Amb la cobertura del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA), Vil¡¤la Joana tindr¨¤ ara un ¨²s doble: com a museu ¡°no fetitxista¡± de l'autor de L¡¯Atl¨¤ntida per¨° tamb¨¦ com a difusor de la paraula liter¨¤ria al m¨®n contemporani. Amb aquesta idea, i cinc milions de pressupost, naixer¨¤ La Casa Verdaguer de la Literatura el primer semestre de 2016, formant part aix¨ª de les propostes que Barcelona afegir¨¤ a la seva candidatura de Ciutat Creativa UNESCO de la Literatura, designaci¨® que l'organisme internacional decidir¨¤ aquestes dates.

La conjunci¨® de superar ¡°la fase cr¨ªtica de la rehabilitaci¨®¡± m¨¦s la proximitat de les eleccions municipals al maig va facilitar ahir un visita d'obres als 1.700 metres quadrats constru?ts d'una Vil¡¤la Joana imponent malgrat l'apuntalament d'un dels murs del seu per¨ªmetre o de la immensa grua que dificulta la contemplaci¨® del bell rellotge de la seva fa?ana principal, orlat de cer¨¤mica i amb la inscripci¨® ¡°Quinta Juana¡±. ¡°L'edifici estava en un estat de prerru?na t¨¨cnica¡±, admet l'arquitecte Tom¨¤s Morat¨®, responsable del projecte. Per l'estat actual de les obres, sembla que no exagera: anys d'aband¨® i un atac sever?de t¨¨rmits va deixar bona part de les bigues de fusta, per exemple, en un estat que ¡°peces de quatre metres les podies aixecar amb una m¨¤ sense esfor?¡±. Aquests problemes no previstos, si b¨¦ van encarir i van retardar molt¨ªssim les obres, van obligar a anar molt a fons en l'estructura de l'edifici, la qual cosa ha facilitat descobriments arqueol¨°gics ¡°emmascarats¡±, com un cert substrat baixmedieval (segle XV), quatre sitges usades d'abocadors amb material cer¨¤mic del XVI, una b¨®ta de vi, una mina d'aigua, bastants fragments de murs originals del Mas Ferrer del XVII, que el bon afany conservador del director del MUHBA, Jordi Roca, ha facilitat integrar en el projecte.

La planta baixa de l'edifici es destinar¨¤ a explicar tant la vila com la seva etapa com a escola innovadora durant gaireb¨¦ mig segle, fet que permetr¨¤ enlla?ar l'ensenyament de la paraula amb les grans fites de la literatura universal a trav¨¦s de planisferis tridimensionals i mapes t¨¤ctils i espais interactius amb seleccions d'obres cl¨¤ssiques de tots els temps, des d'Homer, Llull i Cervantes a Shakespeare o Kafka). Una sala acollir¨¤ un auditori per unes 70 persones. La sala que va ser l'antiga cuina de l'escola (les peces originals de la qual estan sent restaurades) justificar¨¤ deixar un espai als sentits de la lectura, gust, olfacte i tacte a partir de dispensadors d'olors i gustos d'aliments a la possibilitat de tocar diferents tipus de paper.

La primera planta tindr¨¤ un regust m¨¦s verdagueri¨¤: la capella, l'habitaci¨® on va morir i l'anomenada sala dels metges (l'antic menjador de la vila que va servir de centre d'operacions diari dels metges que tractaven al poeta) estan sent rehabilitats amb la m¨¤xima cura, fins a l'extrem de fer motlles per completar l' ¡°espectacular¡± terra hidr¨¤ulic d'aquestes zones. La Barcelona de Verdaguer i el seu lloc en la literatura universal, ben salpebrat amb edicions i objectes de l'autor.

La segona i ¨²ltima planta, impossible de visitar ara mateix per la fragilitat del terra, acollir¨¤ l'anomenada Sala del Rellotge, de les m¨¦s maques de la casa, i una barreja d'usos entre aules i tallers, am¨¦n de l'administraci¨®, en qu¨¨ s'impartiran cursos i seminaris que avui ja programa el MHUBA. L'altra sorpresa ¨¦s que tamb¨¦ s'hi situaran les estances de la fam¨ªlia de Dolors Xufr¨¦, quarta generaci¨® dels masovers que cuiden les instal¡¤lacions. La seva bes¨¤via era la que portava el bol de brou a un Verdaguer que aqu¨ª?nom¨¦s va compondre un poema i per insist¨¨ncia de l'amo de la casa: A la Verge Maria de Vallvidrera de l'esgl¨¦sia propera. L'escriptor tenia, am¨¦n dels de salut, m¨¦s problemes: una disputa per les seves ¨²ltimes voluntats entre la seva germana i els seus n¨¦ts i la seva fam¨ªlia adoptiva, la Duran. Moss¨¨n Cinto va fer testament dues vegades de Vil¡¤la Joana, canviant el 9 de juny en favor dels Duran. L'endem¨¤, despr¨¦s de pronunciar les paraules ¡°Jes¨²s, Jes¨²s, empareu-me!¡±, moria. Plovia o ho havia fet feia poc. La llegenda diu que un raig de llum va il¡¤luminar les fulles mullades del bosc frond¨®s?de la muntanya de Collserola que embolica la casa. Ahir tamb¨¦ va ploure una mica i potser, en algun moment, un raig de llum va il¡¤luminar la Casa Verdaguer de la Literatura.