El bloc blanc dels desnonats

Les hist¨°ries que arrosseguen els protagonistes d'aquesta p¨¤gina tenen molts punts en com¨². Comen?a a barris dispars de Barcelona ¡ªSants, Sagrada Fam¨ªlia, Poble-sec, Roquetes, Via J¨²lia...¡ª quan van perdre la feina; empitjora dos anys despr¨¦s quan se'ls va acabar l'atur; segueix amb ¡°el subsidi dels 426 euros¡± i toca fons quan van perdre els seus pisos. Ara com ara, la fi del periple est¨¤ en el que tothom al barri de Bar¨® de Viver anomena ¡°el bloc blanc¡±, l'edifici en qu¨¨ l'Ajuntament els ha assignat un pis d'emerg¨¨ncia o del fons de lloguers socials. El 23% dels 380 pisos de lloguer del barri estan habitats per fam¨ªlies desnonades. Algunes van apar¨¨ixer en el reportatge sobre la pobresa infantil que va emetre TV3 la setmana passada.

De fet, els blocs blancs s¨®n tres, als carrers de Tiana i de Quito. Contrasten amb la resta de fa?anes, de ma¨®. El primer ¨¦s un edifici de 1999 del Patronat de l'Habitatge. Quan l'empresa p¨²blica els va oferir, poca gent es va interessar per anar a viure a un barri de 2.500 habitants la renda dels quals ¨¦s de 62 sobre un ¨ªndex de 100, amb una majoria aclaparadora de lloguers socials, i que est¨¤ en un extrem del districte de Sant Andreu, a?llat entre el Bon Pastor i Santa Coloma.

Per a les fam¨ªlies que ja acumulen p¨¨rdues, arribar aqu¨ª ¨¦s un xoc

Molts pisos van ser ocupats. A poc a poc els okupes?se'n van anar i l'Ajuntament els va tornar a tenir: ara una gran borsa en la qual avui viuen fam¨ªlies que han perdut casa seva. Els altres dos blocs blancs s¨®n al carrer de Quito i origin¨¤riament estaven destinats a lloguer per a joves. S¨®n gaireb¨¦ 150 pisos amb residents originaris, fam¨ªlies amb pocs ingressos o desnonades.

Amb una suma bestial?de p¨¨rdues a l'esquena, per a les fam¨ªlies desnonades arribar aqu¨ª ¨¦s un xoc. Per comen?ar, ni tan sols la parada del metro ¨¦s al barri. ?s sota el nus viari de la Trinitat. A Bar¨® de Viver amb prou feines hi ha bars o botigues. No hi ha supermercat, cal anar a Santa Coloma o a La Maquinista, explica una de les ve?nes noves. ¡°La primera vegada que vaig venir estava tan espantada!¡±, recorda aquesta dona que prefereix que no aparegui el seu nom. ¡°Per¨° no hi havia opci¨®¡±, sospira.

¡°Ens desplacen a la perif¨¨ria perqu¨¨ molestem¡±, diu una ve?na

De les persones que han arribat, ning¨² no ha tingut l'opci¨® de triar. Mohamed el-Hmidi dijous passat estava de mudan?a, descarregant els mobles del pis del qual va ser desnonat al desembre al Poble-sec. Ha estat unes setmanes en un pis pont al carrer de Navas. I d'all¨¤, aqu¨ª. ¡°Haurem d'adaptar-nos-hi¡±, diu despr¨¦s de 27 anys a Espanya treballant de transportista fins que la crisi ho va capgirar tot. Despr¨¦s de la mudan?a, el primer que far¨¤ el-Hmidi ser¨¤ tramitar la matr¨ªcula del seu fill.

L'escola p¨²blica del barri ¨¦s testimoniatge de l'elevada mobilitat dels ve?ns. Amb 160 alumnes, des de setembre ha tingut 23 incorporacions. ¡°No nom¨¦s de pisos d'emerg¨¨ncia¡±, matisa la directora, Eli Aznar. Amb un projecte educatiu basat en les comunitats d'aprenentatge ¡ªque impliquen tot el barri¡ª, ¡°l'escola ¨¦s una illa de confort, esperan?a i apoderament¡± entre les v¨ªctimes de la ¡°pobresa sobrevinguda¡±. ¡°Cal trencar l'estigma, els nous alumnes tamb¨¦ s¨®n un element d'enriquiment¡±, diu Aznar, que celebra que el consorci d'Educaci¨® els t¨¦ ¡°molt en compte: perqu¨¨ som molt pesats, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ saben que som un mur de contenci¨® i que en un context tan complex aix¨° ¨¦s una microbombolla¡±.

L'escola del barri, amb 160 alumnes, ha tingut 23 incorporacions des del setembre

A la directora i la resta de la comunitat educativa els va doldre la imatge del barri que va apar¨¨ixer a la televisi¨®, i defensen en un comunicat ¡°la potencialitat educativa, creativitat social i capacitat de lluita [de l'escola] per oferir una educaci¨® de qualitat i un barri digne als nens¡±. Defensa ¡°una mirada optimista, vital i apoderada davant el fenomen de la pobresa infantil¡±. ¡°Una vegada vist el t¨²nel, per qu¨¨ no ensenyar la llum?¡± pregunta.

Susana Mulero ¨¦s una de les mares del reportatge. I una veu molt cr¨ªtica amb l'administraci¨®: ¡°Ens desplacen aqu¨ª perqu¨¨ molestem, s¨®n barris marginals perqu¨¨ ells els converteixen en marginals a?llant-los a la perif¨¨ria¡±. Mulero reivindica ¡°les ganes de tirar endavant¡± i q¨¹estiona tamb¨¦ els serveis socials, a qui retreu ¡°la falta d'empatia¡±.

Un treballador social q¨¹estiona el model "assistencialista, que no est¨¤ pensat per a una situaci¨® cronificada¡±

Des dels serveis socials del districte, un treballador que no vol ser identificat explica el proc¨¦s de ¡°p¨¨rdua d'estatus socioecon¨°mic i d'impacte en la salut¡± que viuen les fam¨ªlies desnonades a les quals atenen. ¡°La seva situaci¨® ha empitjorat i costa que puguin remuntar: al barri on vivien tenien xarxes socials; a Bar¨® de Viver el nivell de renda ¨¦s un altre, hi ha pocs serveis, el barri est¨¤ a?llat¡±.

El treballador critica ¡°l'urbanisme que concentra l'habitatge social i el model asistencialista que no est¨¤ pensat per a una situaci¨® cronificada¡±. Compr¨¨n el malestar d'unes fam¨ªlies ¡°les demandes de les quals es cronifican i es multipliquen¡±. Demandes com la d'un altre ve¨ª del carrer de Tiana, on assegura que ¡°fa un fred i una humitat insuportables¡±. Encendre la calefacci¨® no entra en les seves possibilitats i amb un nen amb una discapacitat del 83% que cada dia va a una escola de Montju?c, demana ¡°un pis que estigui m¨¦s a prop¡±.