Les lli?ons d¡¯un debat

El debat sobre la sanitat p¨²blica em¨¨s per TV3 dijous passat, malgrat totes les cr¨ªtiques rebudes, va tenir una gran virtut: amb tan sols una hora i mitja va mostrar amb tota la seva cruesa els problemes que amenacen el sistema. A continuaci¨® hi ha set lli?ons que poden extreure's del programa:

1.- L'autocomplaen?a. Els responsables sanitaris estan instal¡¤lats en l'autocomplaen?a des de fa d¨¨cades. S'aplaudeixen i es feliciten per un model del futur del qual depenen. Ho fan sense manies i en directe davant els ulls dels qui pateixen llistes d'espera eternes, passadissos atape?ts i retallades de sou. El lema, sense aportar una sola dada, ¨¦s que ¡°Catalunya t¨¦ la millor sanitat d'Europa¡±, i qui no ho entengui ha de ser un demagog o un ignorant. Tant se val que un treballador aut¨°nom expliqui que el seu hospital ¨Cel de Palam¨®s¨C li ajorna un any l'operaci¨® pel sistema p¨²blic mentre li obre la porta del quir¨°fan dem¨¤ mateix si paga el que ¡°costa un cotxe¡±. La culpa, en realitat, ¨¦s del pacient, perqu¨¨ no sap reclamar a la finestreta que toca. I si us indigneu ja ho sabeu: a Gr¨¨cia estan pitjor

2.- La socioverg¨¨ncia. Boi Ruiz i Marina Geli fan broma i es piquen l'ullet. Han estat els consellers de Salut dels ¨²ltims 12 anys, un per CiU i l'altra pel PSC. Dos partits cridats (fins ara) a rellevar-se en el poder i, per tant, a marcar-se en una fero? oposici¨®. Per¨° fan gala d'haver fet just el contrari. I si no hi ha oposici¨®, hi ha complicitat i repartiment de prebendes. El PSC viu des de fa un temps ¨Cper fi, encara que potser ja sigui tard¨C canvis interns en els quals guanyen for?a els que volen plantar cara a les privatitzacions, l'opacitat i la sanitat entesa com una cadena de muntatge. El canvi, coincideix amb l'acostament de Geli a ERC, el nou gran partit de l'esquerra. La hist¨°ria, de vegades, t¨¦ tend¨¨ncia a repetir-se.

?3.- El Col¡¤legi de Metges al rescat. Boi Ruiz va xerrant en un plat¨® sense gaireb¨¦ veus cr¨ªtiques. Per¨° vet aqu¨ª el president del Col¡¤legi de Metges, Jaume Padr¨®s ¨Cexdiputat de CiU¨C, que li d¨®na un cop de m¨¤. L'an¨¨cdota mostra el paper d'una instituci¨® convertida en crossa del poder mentre fa cr¨¦ixer el seu holding empresarial (SICAV incloses). Les comparacions s¨®n odioses, per¨° a Madrid van ser els metges els qui van frenar les privatitzacions del PP.

4.- Infermeres excloses. El paper clau de la infermeria (i els auxiliars) en la sanitat va tenir poca pres¨¨ncia en el debat i va experimentar un lleig truc televisiu: una declaraci¨® gravada que va ser despatxada, sense dret a r¨¨plica, per un displicent Boi Ruiz. La intervenci¨® de la (subvencionada) representant dels usuaris va ser tan irrellevant com el seu paper en defensa dels pacients en temps de retallades.

5.- La corrupci¨®. Seria un error dir que la corrupci¨® ¨¦s el primer problema de la sanitat. Per¨° haver-la ignorat engrandeix la sospita que darrere de les portes girat¨°ries s'hi amaguen armaris plens de cad¨¤vers. Dos dels tres ¨²ltims directors del CatSalut estan a punt de ser jutjats per greus delictes. A Carles Mant¨¦ el va nomenar Marina Geli. A Josep Prat el va recuperar Boi Ruiz per trossejar l'ICS. Sense oposici¨® tampoc hi ha exig¨¨ncia de responsabilitats.

6.- L'escenari. Organitzar avui un debat sobre la sanitat nom¨¦s amb poders establerts i sense gaireb¨¦ veus cr¨ªtiques revela moltes coses. No s'ha aconseguit imposar el missatge hegem¨°nic sense haver teixit durant anys una vasta xarxa de complicitats. Els encomiables esfor?os d'Ariadna Oltra per posar ordre a la barrabassada estaven abocats al frac¨¤s. El programa estava viciat de bon principi. Qui va fer la llista d'assistents va demostrar tanta ignor¨¤ncia sobre la situaci¨® de la sanitat que el debat ¨Co el malintencionat exercici de propaganda¨C es va acabar convertint en un bumerang.

7.- La fi dels eufemismes. Des de despatxos i escoles de negocis, els dirigents del sistema han escrit un relat farcit d'eufemismes. Fins que pacients i treballadors n'han comen?at a sofrir els efectes. La sanitat ja no ser¨¤ m¨¦s la bassa d'oli que va ser. Associacions i entitats fan bullir el carrer i els centres de treball. Hi ha nous partits i els vells es renoven. L'omert¨¤ que va tapar el cas Crespo seria avui inconcebible. La sanitat p¨²blica ha passat a ser un noble camp de batalla en el qual es lluita per la salut de tots els ciutadans.