Rosa Novell, all¨¤ dalt

En com¨¨dia, Rosa Novell tenia la gr¨¤cia elegant de Conchita Montes i la mal¨ªcia moderna d'Annette Bening. La recordo brillant¨ªssima, amb una barreja de lleugeresa i ironia amarga La marquesa Rosalinda, de Valle, que va muntar Alfredo Arias; i en les funcions de Garc¨ªa Vald¨¦s, la graciosa i inquietant endevina d'El viaje, de V¨¢zquez Montalb¨¢n, i, amb un encant estel¡¤lar, a?Restauraci¨®n, de Mendoza, dansant en la fina maroma del bulevard. Va ser a finals dels vuitanta, al Romea, quan ja hi havia fet molt de teatre.

D'aquell escenari me'n torna tamb¨¦ el seu gran dibuix tr¨¤gic de Romy Schneider, en la pe?a escrita i dirigida per Belbel: n'hi havia prou de recolzar un dit a l'embocadura, tirar-se enrere el cabell, murmurar amb la seva fascinant veu rauca, per creure en la pantera austr¨ªaca. De Rosa Novell en deien que era altiva i dif¨ªcil, i tamb¨¦ fr¨¤gil, capa? de posar-se a plorar perqu¨¨ els clavells d'una funci¨® eren blancs en comptes de vermells. Jo sempre la vaig con¨¨ixer c¨¤lida, lluminosa, riallera. I, s¨ª, extremament fr¨¤gil, ultrasensible.

El 1996 va arrencar el vol, molt alt, a?De poble en poble, un enorme text de Handke i una enorme posada en escena d'Oll¨¦, al Mercat: ella era Nova, la maga que buscava ¡°la m¨²sica del m¨®n reconstitu?t¡±, el que s'ofereix als ulls i al cor quan es torna a entrar ¡°al riu de la tendra lentitud¡±, un mon¨°leg?impressionant?de 25 minuts que interpretava com una Tit¨¤nia perduda, amb l'exacta modulaci¨® de dolor i r¨¤bia, de for?a i vulnerabilitat.

Penso en Rosa Novell i penso en els seus grans, resplendents mon¨°legs. Havia estat la Winnie de Dies feli?os el 1984, a les ordres de?Sanchis Sinisterra, i el 2000 va escalar dos cims successius. Un altre cop amb Garc¨ªa Vald¨¦s va ser la inoblidable senyora Zittel, el millor de Plaza dels herois, de Thomas Bernhard, una majordoma que, mentre selecciona i planxa les peces del mort professor Schuster, evoca les vides de l'amo i de la seva fam¨ªlia, i la Viena de postguerra. I?despr¨¦s?va ser Molly Bloom guiada per Lourdes Barba, posant els punts i les comes i la rialla i el plor en el torrent de Joyce, amb el cabell regirat i les mitges caigudes, insomne, vulgar i sublim, teixint i desteixint el mantell de la seva vida, parlant-nos, mentre Leopold ronca, de trens perduts, d'amants passats i presents, de la mort del seu fill i del record del seu primer n¨°vio endurint-se en un mocador que durant mesos va guardar sota el coix¨ª per aspirar la seva olor.

Winnie, Zittel, Molly, tres dones enterrades vives, lluitant per tirar endavant, a les quals cal sumar, per lligar el p¨°quer, deu anys m¨¦s tard, la ¡°dona justa¡± de S¨¢ndor M¨¢rai, una adaptaci¨® firmada per Mendoza i posada en escena per Bernu¨¦s, en qu¨¨ ella tra?ava el perfil d'una alta dama que troba a la cartera del seu esp¨°s una misteriosa, inequ¨ªvoca cinta violeta. Magistral Novell, atrapant l'espectador des del comen?ament de cada relat, submergint-lo en el clima i el temps, guiant-lo pels becs i pous de la serralada emotiva.

Va ser Winnie, Zittel, Molly, tres dones lluitant per tirar endavant

En aquesta d¨¨cada hi va haver m¨¦s funcions memorables, per descomptat. La recordo gracios¨ªssima, sulf¨²rica i m¨¦s brit¨¤nica que mai, a Casa i jard¨ª, aquella doble joia d'Alan Ayckbourn que va muntar Madico a Reus, i em tornen centelleigs dels seus treballs amb Lavaudant al TNC i el Grec: la Volumnia de Coriol¨¤, omplint d'emoci¨® el seu discurs final; la Iocasta d'?dip, amb aquell crit m¨¦s aviat col¡¤locat que un ol¨¦ flamenc, i el superb control gestual de l'Arsino¨¦ d'El misantrop, que responia, muda, a l'andanada de Celim¨¨ne amb esbala?ts al?aments de cella, cap lleument inclinat, mans que intentaven aletejar. Recordo tamb¨¦ les seves estupendes direccions de Moli¨¨re (Les dones s¨¤vies), Guimer¨¤ (Maria Rosa), Brossa (Olga sola), Beckett (Fi de partida), Mendoza (Greus q¨¹estions) i Pinter (Vells temps).

Se'm va escapar Els missatgers no arribaran mai (2012), de Biel Mesquida, en qu¨¨ simultanejava per ¨²ltima vegada l'actuaci¨® (en el rol de Clitemnestra) i la direcci¨®. Em queden dos preciosos records de la seva ¨²ltima ¨¨poca. En el primer ¨¦s Agn¨¨s, la summa sacerdotessa de Delicat equilibri, d'Albee: a les ordres de Mario Gas, al Mercat, llan?a els seus dif¨ªcils parlaments en clau d'alt¨ªssima com¨¨dia, com si trac¨¦s arabescs de fum, per¨° sense frivolitzar en cap moment el seu personatge. En el segon ¨¦s Nin¨ª, la vella nodrissa de Henrik en L'¨²ltima cita, la versi¨® que Christopher Hampton va fer de la novel¡¤la de S¨¢ndor M¨¢rai i que va dirigir, en catal¨¤, Abel Folk, al Romea.

Una noia condueix Rosa Novell fins al centre de l'escenari. Contemplo el seu cos, fr¨¤gil i ple de coratge. El p¨¨l molt curt, blanc. Els passos lents. Escolto la seva evocaci¨® de la Polonaise Fantaisie, la pe?a que tocaven Henrik i la seva mare. Escolto la mateixa veu, c¨¤lida, elegant, flexible, amb p¨°sit. I, encara que costi de creure, els seus ulls cecs segueixen brillant. Aix¨ª la recordo. All¨¤ a dalt. Al capdamunt.