A la rereguarda d¡¯Ann¨ªbal

¡°Sis mil enemics van morir, dos mil es van capturar, juntament amb la guarnici¨® del campament, ja que tamb¨¦ va ser atacat. El general mateix i molts cabdills van ser fets presoners i Cissa, una ciutat que es trobava prop del campament, va ser presa per assalt¡±. Heus aqu¨ª en un llenguatge conc¨ªs?digne de la secci¨® d'Internacional , sense floritures, un sobri comunicat de guerra de ni m¨¦s ni menys que de Titus Livi?(Hist¨°ria de Roma, Llibre 21). El text fa refer¨¨ncia a un episodi b¨¨l¡¤lic al nord-est d'Hispania, a l'actual Catalunya, de la segona de les tres guerres que van enfrontar Roma i Cartago pel domini del m¨®n mediterrani.

Va passar el 218 abans de Crist: Gneu Corneli Escipi¨® Calb (ho era) va v¨¨ncer un dels contingents cartaginesos deixat enrere per Ann¨ªbal Barca per assegurar-se al corredor mediterrani les l¨ªnies de comunicaci¨® i subministraments durant la seva marxa sobre It¨¤lia a trav¨¦s dels Alps. Els romans van aconseguir una vict¨°ria f¨¤cil sobre els cartaginesos, van saquejar el campament enemic i la ciutat ib¨¨rica ve?na aliada de Cartago, Cissa, que va donar nom a la batalla. Entre l¨ªnies, si es para atenci¨® al text de Livi, se sent el fragor de la lluita.

Alguna cosa semblant van haver de sentir els alumnes d'arqueologia en pr¨¤ctiques de la Universitat de Barcelona que durant el treball sobre el terreny de l'assignatura metodologia arqueol¨°gica 1, supervisat pels seus professors i investigadors, van descobrir el que podrien ser vestigis de la hist¨°ria relatada per Livi. La troballa, que es va produir a l'octubre gr¨¤cies al sistema no invasiu de la tomografia el¨¨ctrica per¨° que va ser anunciat aquest mateix any, consisteix en un gran fossat defensiu de m¨¦s de 2.200 anys d'antiguitat, 14 metres d'ample, 5 de profunditat i 400 de longitud, que defensava l'oppidum (ciutat fortificada) ib¨¨ric de Vilar de Valls, sota l'actual municipi de Valls, a Tarragona.

Vilar de Valls pot ser Cissa, el poblat iber que va donar nom a la hist¨°rica batalla

¡°Sense excavar no podem dir que Vilar de Valls sigui Cissa, per¨° hi ha moltes coincid¨¨ncies, i a la zona, al nord, hi hem trobat indicis de la pres¨¨ncia de tropes cartagineses o els seus mercenaris com projectils de plom de les fones o monedes p¨²niques¡±, explica Jaume Noguera, director del projecte d'investigaci¨® Guerra i conflicte al nord-est de la pen¨ªnsula Ib¨¦rica en ¨¨poca romana-republicana (segle III aC), que fa prospeccions sistem¨¤tiques a l'¨¤rea. ¡°La q¨¹esti¨® ¨¦s saber qui va destruir el poblat de Vilar de Valls: si ho van fer els cartaginesos pot ser que fos Ann¨ªbal en marxa cap al nord, i llavors no seria Cissa; si van ser els romans, segur que s¨ª. Aix¨° nom¨¦s es respondr¨¤ amb la prova del cot¨® de l'excavaci¨®¡±. Noguera d¨®na per segur que darrere del fossat apareixer¨¤ la muralla de la poblaci¨®.

Titus Livi i Polibi diuen que els romans van obtenir un gran bot¨ª del campament cartagin¨¨s (que estaria als afores de Cissa), ja que Ann¨ªbal havia deixat el gruix dels fardatges per marxar alleugerit cap a la seva epopeia alpina i It¨¤lia. En canvi, recorda Noguera, la presa de la ciutat ibera va tenir com a resultat un bot¨ª decebedor. ¡°Livi el descriu com a pobre, aixovar b¨¤rbar i roba d'esclaus¡±. En l'episodi de Cissa, segons Polibi, els romans van fer presoner un l¨ªder iber procartagin¨¨s que els donaria despr¨¦s problemes: Ind¨ªbil. Noguera recalca el paper que han tingut en els treballs arqueol¨°gics els estudiants, un centenar dels quals han fet prospeccions a peu per ajudar a esclarir qu¨¨ va passar en aquests vells paratges vetllats per la boira del temps.