JV Aleixandre jugava al truc amb Di St¨¦fano

Hi estiguessis d'acord o no, a Jos¨¦ Vicente Aleixandre, mort als 64 anys diumenge passat v¨ªctima d'un c¨¤ncer, calia llegir-lo sempre. Primer pel plaer de la lectura. Despr¨¦s per saber qu¨¨ hi havia darrere de les aparences. Sabia gratar i explicar all¨° ocult sota les catifes. Ho va fer, a m¨¦s, amb un estil ¨²nic, una barreja de mordacitat, recursos literaris i mala llet. Pertanyia a la vella escola dels periodistes compromesos amb l'article elaborat, lent i punyent.

El Nano, com l'anomenaven els seus amics per la baixa estatura, era un defensor ferm?del dinarot, el menjar copi¨®s a casa Maipi, la copa i un puro que li durava gaireb¨¦ tot el dia. ¡°No pensis, escriu¡±, etzibava als seus redactors al diari Levante- EMV cada vegada que els veia a la lluna. Els seus companys el recorden com un home ¡°valent, independent, sense rendir comptes a ning¨²¡±. A pesar que la seva cr¨ªtica setmanal del Val¨¨ncia CF li fes guanyar for?a enemics, alguns dels quals van pressionar el diari en l'¨²ltima etapa perqu¨¨ li retir¨¦s el c¨¤rrec de redactor cap. Ho van aconseguir i ell va patir un xoc emocional. Va ser arran d'un text que q¨¹estionava la planificaci¨® esportiva del club de Mestalla.

Res seri¨®s comparat amb altres diatribes molt¨ªssim m¨¦s ferotges al llarg dels seus molts anys de signatura estrella al Levante-EMV. Parafrasejant un dels seus ¨ªdols, Luis Aragon¨¦s, Aleixandre tenia ¡°el cul pelat¡± de suportar pressions, per¨° ning¨² no est¨¤ preparat per a aquesta estocada final. El Nano venia d'un llarg viatge. Havia jugat al truc amb Di St¨¦fano quan el mite argent¨ª entrenava el Val¨¨ncia als 80: el col¡¤lega Paco Nadal i Aleixandre contra Paco Reig (massatgista) i don Alfredo. Di St¨¦fano va ser m¨¦s que un amic per Aleixandre, partidari dels futbolistes creatius (Solsona) i dels d'una personalitat acusada (Repp). En el seu museu de valencianistes il¡¤lustres tamb¨¦ van figurar Eizaguirre, Pasieguito, Puchades i Subirats.

Quan veia un partit del Val¨¨ncia, Aleixandre preferia la solitud per anotar minuciosament les jugades. En una altra ¨¨poca, li havia agradat amagar-se pels estadis amb Pasieguito per analitzar els partits. Llicenciat en Ci¨¨ncies de la Informaci¨® a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona el 1975, va treballar a Radio Nacional, a?La Hoja del Lunes, EL PA?S, Cartelera Turia i la Cadena SER, en qu¨¨ va compartir programa i aventures amb Paco Nadal, que ahir recordava un viatge junts a Buenos Aires per assistir a un duel novel¡¤lesc: la selecci¨® argentina juvenil de Maradona contra el Val¨¨ncia de Mario Kempes, acabat de proclamar campi¨® del m¨®n el 1979. Era un homenatge a Di St¨¦fano organitzat pel diari Clar¨ªn.

El 1989, Aleixandre es va convertir en el primer redactor cap d'Esports de RTVV. ¡°Va engegar el Minut a Minut [programa emblem¨¤tic de resum de la jornada de Lliga]¡±, evoca el seu amic i company en aquella aventura Paco Lloret. ¡°Era intel¡¤ligent, intu?tiu i amb un talent espectacular. Les tert¨²lies amb Pasieguito i Di St¨¦fano, fins a altes hores, eren una her¨¨ncia de coneixements¡±, afegeix, emocionat, Lloret. ¡°Va marcar les directrius de les retransmissions esportives en valenci¨¤¡±, abunda Miguel ?ngel Picornell, un altre redactor d'aquella televisi¨® incipient. Picornell conserva a la mem¨°ria un article prodigi¨®s d'Aleixandre: Que canti Penev, un al¡¤legat a favor del davanter b¨²lgar, q¨¹estionat per les seves sortides nocturnes malgrat el seu talent golejador. Aquesta va ser la seva filosofia. Contra beats i censors, ell i els seus futbolistes preferits seguien cantant gols.