Neus Catal¨¤, mem¨°ria viva de l¡¯horror nazi, recull la seva Medalla d¡¯Or

Neus Catal¨¤ (els Guiamets, 1915), ¨²ltima supervivent catalana del camp d'extermini nazi per a dones de Ravensbr¨¹k, es va fer una promesa quan va aconseguir sobreviure l'infern de les SS, amb prou feines 30 anys: No esborrar mai la mem¨°ria dels milers de persones que sota un cel de plom ¨C aix¨ª es va titular la seva biografia¨C es van convertir en cendres als crematoris de l'Alemanya nazi. A punt de fer 100 anys, amb tota una vida a sobre dedicada a preservar el testimoniatge dels deportats i en favor de les llibertats democr¨¤tiques, el Govern catal¨¤ va atorgar ahir a Catal¨¤ la Medalla d'Or.

¡°Ensenya la lluita per l'exist¨¨ncia, la superviv¨¨ncia. No solament es tracta de viure en condicions molt dures, extremes, sin¨® que ¨¦s la lluita per la vida, el record¡±, va afirmar sobre Catal¨¤ anit el president de la Generalitat, Artur Mas, durant el lliurament de la m¨¤xima distinci¨® de la instituci¨®. Al costat de Catal¨¤ van ser premiats l'escriptor i periodista Josep Maria Espin¨¤s, i el metge especialitzat en hepatologia Joan Rod¨¦s. Mas va elogiar les traject¨°ries dels tres en el camp del comprom¨ªs pels drets humans, la literatura, i la medicina, respectivament. Catal¨¤, Espin¨¤s i Rod¨¦s s¨®n ¡°aut¨¨ntiques caixes de vitamines¡± per a la societat perqu¨¨ ajuden des de les seves disciplines al progr¨¦s i a no ¡°esborrar la mem¨°ria¡±, va afirmar el president de l'Executiu catal¨¤. Mas, alhora, va destacar ¡°el talent, const¨¤ncia i optimisme¡± dels homenatjats.

Carme Mart¨ª, autora dels records novel¡¤lats de Catal¨¤, va ser l'encarregada de llegir la seva glossa. Durant el parlament va relatar com als 14 anys va amena?ar amb fer vaga al Priorat perqu¨¨ no cobrava com els homes per fer feines de camp. Despr¨¦s va ajudar a crear ¡°una mil¨ªcia popular armada per salvar les collites¡± i als 21 anys va marxar a Barcelona per convertir-se en infermera. Tenia al seu c¨¤rrec en una col¨°nia de Premi¨¤ de Dalt ¡°182 criatures, treballava 7 dies a la setmana i dormia 3 hores. No va permetre que separessin cap germ¨¤¡±, va explicar Mart¨ª, qui va recordar el comprom¨ªs pol¨ªtic de Catal¨¤, l'exili per la Guerra Civil, la clandestinitat a la Resist¨¨ncia francesa, la deportaci¨® el 1943 per la seva col¡¤laboraci¨® amb els maquis, i el seu incansable afany per preservar la mem¨°ria dels desapareguts a causa del feixisme.

Catal¨¤, asseguda en una cadira de rodes al costat de Mas i amb les seves caracter¨ªstiques ulleres de pasta negres, va escoltar somrient els records de quan inutilitzava armament a Ravensbr¨¹ck. Per¨° els anys pesen i va ser la seva filla Margarita qui va pronunciar en el seu nom unes paraules d'agra?ment. ¡°Vull que el premi sigui extensiu a totes les dones que han format part de la meva vida. Les que es van quedar en els camps de la mort i les que van sortir per testimoniar all¨° que havia passat¡±, va dir Margarita. ¡°Ella t¨¦ una traject¨°ria militant d'esquerres, va compaginar la lluita antifranquista amb Catalunya¡±, va relatar el seu fill Llu¨ªs emparat per ve?ns dels Guiamets, on Catal¨¤ viu en un geri¨¤tric, i per membres d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), formaci¨® en la qual milita.

Despr¨¦s del reconeixement a Catal¨¤ el periodista i productor Toni Soler va ser l'encarregat de llegir la glossa a Espin¨¤s (Barcelona, 1927). ¡°Ser¨¤ un escriptor tan normal, insignificant i modest com ell vulgui, per¨° ¨¦s exemplar, com el seu llegat period¨ªstic¡±, va dir Soler, qui va citar el seu amic quan va afirmar que ¡°mirar ¨¦s com estimar. Cada segon ha de ser un tornar a comen?ar¡±.

Soler va lloar la manera en la qual Espin¨¤s defuig de l'¨¨pica ¡°fent el tafaner des del balc¨® o caminant per comarques perdudes de Catalunya¡±. Espin¨¤s, autor d'un prol¨ªfic llegat literari des que es va donar a con¨¨ixer en aquest camp el 1953 mitjan?ant Com ganivets o flames, mant¨¦ a la premsa catalana la columna m¨¦s longeva de manera pr¨¤cticament interrompuda. Ahir el secretari del Govern catal¨¤, Jordi Baiget, es va referir tamb¨¦ al seu paper com a integrant d'Els Setze Jutges en la g¨¨nesi de la Nova Can?¨®. Baiget, al seu torn, va recordar que Espin¨¤s ¨¦s autor de l'himne del FC Barcelona i com la seva obstinaci¨® per la cultura el va portar a fundar l'editorial La Campana. ¡°Quan tenia 11 o 12 anys em vaig trobar escrivint uns versos sobre orenetes. Encara no sabia que existia el m¨®n i despr¨¦s vaig descobrir una cosa anomenada vida. I aqu¨ª em vaig quedar¡±, va expressar Espin¨¤s. ¡°La vida la vaig aprendre escrivint. L'escriptura com a treball diari. Aix¨° ¨¦s el que s¨®c¡±, va afegir.

Finalment, el doctor Rod¨¦s (Barcelona, 1938) va tenir un record per als professionals que durant les ¨²ltimes quatre d¨¨cades han format part de la unitat d'hematologia de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona, que ell va impulsar el 1968 despr¨¦s de formar-se a Par¨ªs i que avui ¨¦s un referent internacional en el seu camp.

Baiget es va referir als m¨¦s de 500 articles en revistes especialitzades escrits per Rod¨¦s, i al seu afany per la investigaci¨® sobre les malalties hep¨¤tiques, el c¨¤ncer de fetge o les complicacions per la cirrosi. Rod¨¦s actualment ¨¦s tamb¨¦ coordinador del Pla estrat¨¨gic contra l'hepatitis C del Ministeri de Sanitat. "Han canviat les persones, per¨° perduren les idees i la filosofia de treball", va concloure Rod¨¦s sobre el seu treball al Cl¨ªnic.