Ovidi, cinc can?ons per a vint anys de vacances indefinides

Deia fa poc Pere Camps, director del BarnaSants, que no toca fer un homenatge a l¡¯Ovidi perqu¨¨ hagin passat 20 anys de les seves ¡°vacances indefinides¡±. I no toca ara "perqu¨¨ toca sempre", es justificava aquest agitador cultural: perqu¨¨ la seva manera d¡¯entendre la vida, de lluitar, de criticar des d¡¯un vessant constructiu ha seguit vigent durant la seva abs¨¨ncia. Un c¨¤ncer d¡¯es¨°fag es va endur el cantautor Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995) fa 20 anys, per¨° la vig¨¨ncia dels textos de l'artista, del cantant, del pallasso, no ha mort.

Fill d'obrer i pr¨¤cticament autodidacte (va haver de deixar l'escola i va treballar en mil oficis), l'Ovidi venia de la indignaci¨®. "Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer", llegim entre els seus versos. M¨¦s clarivident, m¨¦s actual, impossible. Per aix¨°, l'Ovidi, com els seus admirats i amics Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, Paco Ib¨¢?ez, Sisa, Enric Hern¨¤ez, Serrat i tants altres, est¨¤ per sobre de modes i tend¨¨ncies.?

Triar algunes (i no altres) can?ons de tota l'obra del cantanutor pot semblar agosarat, per¨° n'hem destacat cinc en les quals es pot assaborir i comprendre l'Ovidi.

La fera ferotge (1968). Ell ho tenia molt clar: ¡°El m¨®n no avan?a, gira!¡±, deia. En una de les can?ons m¨¦s famoses i exemplars de l'univers de l'Ovidi, trobem repetits (valgui la redund¨¤ncia) problemes socials que vivim avui dia: "Per ordre de l¡¯alcalde / es fa saber a tothom / que la fera ferotge / ja no ens traur¨¤ la son. / I gr¨¤cies a la for?a / no ha passat res de nou / tot ¨¦s normal i maco / i el poble resta en pau".

Homenatge a Teresa (1974). Aquest vespre, a la sala que porta el seu nom al Mercat de les Flors, viurem un homenatge a l'Ovidi, organitzat pel BarnaSants amb el t¨ªtol, precisament, d'aquesta can?¨®, en qu¨¨ se'ns mostra transgressor i, fins i tot, antisocial en recordar l'obertura a la vida de tants nens porucs i innocents en una ¨¨poca tan fosca com el ple franquisme. "Ens parlava de l¡¯amor / com la cosa m¨¦s preciosa / i bonica. / Sense pecats". Igual que Serrat, l¡¯Ovidi tamb¨¦ va descobrir d¡¯on v¨¦nen els Reis: "Ella ens va dir d'on ven¨ªem i que els Reis de l'Orient no existien", canta.

Autocr¨ªtica i cr¨ªtica (1979). Qui ¨¦s amic de llepar? Estem plens de llepaculs, deia l'Ovidi i, de ben segur, ho seguiria dient... "Tancat a casa la major part del temps, / no s¨®c amant de llepar. No tinc d¨¦us, / ni pensaments de trobar-me en tal cas. / Jo s¨®c qui s¨®c. Si vols veure'm, em veus. (¡­) De mi mateix poc m¨¦s puc explicar. / Jo s¨®c l'artista, el cantant, el pallasso. / Som els artistes: el cantant, el pallasso".

Perqu¨¨ vull (1972). L¡¯escriptor i cr¨ªtic teatral Marcos Ord¨®?ez va demanar en un recital al Romea, fa un mes, que Perqu¨¨ vull sigui l¡¯himne de Catalunya. El m¨®n ovidi¨¤, per¨°, ¨¦s a anys llum de la "Catalunya rica i plena": "Vam volar pel m¨®n. Perqu¨¨ vull! / Perqu¨¨ tinc ganes de volar! / Vam sentir un m¨®n nou. Perqu¨¨ vull! / Perqu¨¨ no m'agrada aquest! / I el vam veure millor. Perqu¨¨ vull! / Perqu¨¨ s¨¦ que ¨¦s millor!"

Ser¨¤ un dia que durar¨¤ anys (1973). Una de les can?ons, potser, m¨¦s ¨ªntimes. Sempre amb l'accent posat en l'inconformisme, l'Ovidi fa un cant a la il¡¤lusi¨®... "Ser¨¤ blava i tranquil¡¤la la mar. / Ser¨¤ espessa i verda la vall. / Ser¨¤ gran i dol?a la muntanya. / Ser¨¤ un dia que durar¨¤ anys".