Carta blanca per al diner negre

L¡¯escriptor Roberto Saviano estava assegut a la sala de premsa de l¡¯Ajuntament de Barcelona, amb qui era llavors l¡¯alcalde, Jordi Hereu. Dirigint-se al grup de periodistes que l¡¯escoltava, va explicar la hist¨°ria seg¨¹ent: ¡°Raffaele Amato va ser engarjolat per la policia espanyola a Barcelona el 2005, quan estava jugant al blackjack, en un local a prop d¡¯aqu¨ª. La part divertida ¨¦s que, quan vaig venir fa un any a presentar el meu llibre, el meu escorta em va dir: ¡®No surtis a la Rambla, perqu¨¨ en un d¡¯aquests locals et trobar¨¤s el Raffaelle Amato¡¯¡±. Aix¨° va passar el 2009. Amato va ser detingut altra vegada poc despr¨¦s a Marbella.

Gaireb¨¦ sis anys despr¨¦s, un altre p¨²blic, a l¡¯auditori del Conservatori del Liceu, va escoltar el cap¨ªtol seg¨¹ent de la mateixa s¨¨rie criminal. Qui parlava era Carlos Qu¨ªlez, l¡¯excap d¡¯an¨¤lisi de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya, en una taula rodona de la BCNegra. Qu¨ªlez va alertar de la perillositat del moment que viu Barcelona, on els mafiosos ¡°s¡¯intenten abra?ar a estaments institucionals, que ¨¦s quan es crea la veritable m¨¤fia, un Estat dins l¡¯Estat¡±. Qu¨ªlez no feia gaire que havia estat tamb¨¦ a la Rambla, en un bar molt c¨¨ntric. Consumia una beguda quan un home es va apropar a saludar-lo. Va trigar uns segons a recon¨¨ixer-lo: era Malchas Tetruashvili, detingut el 2006 en l¡¯operaci¨® m¨¦s gran que s¡¯ha fet mai contra la m¨¤fia russa a Espanya, l¡¯Operaci¨® Vespa. Tetruashivili era suposadament el responsable del blanqueig de l¡¯organitzaci¨® criminal. Qu¨ªlez va marxar del bar.

?s la Rambla un niu de criminals que emmascaren els seus negocis amb restaurants? Ho ¨¦s Barcelona en general? ¡°Darrere de moltes tasques basques de la Rambla hi ha capital rus, tot i que no es pot afirmar sense cap mena de dubte la il¡¤licitud de l¡¯origen dels diners amb els quals es van obrir¡±, afirma un fiscal anticorrupci¨® expert en crim organitzat, que demana l¡¯anonimat precisament per les amenaces de les m¨¤fies.

El 2006, amb l¡¯Operaci¨® Vespa, es va comprovar que Tetruashvili tenia 16 restaurants, bona part d¡¯ells a la Rambla. Una realitat que no ha canviat amb els anys. Les inversions immobili¨¤ries, la restauraci¨®, els hotels... ¡°Les xarxes d¡¯exsovi¨¨tics estan molt professionalitzades en el blanqueig¡±, assegura l¡¯inspector en cap de l¡¯¨¤rea central en la lluita contra el crim organitzat dels Mossos, Toni Rodr¨ªguez. Ni pel fiscal ni per Rodr¨ªguez hi ha dubtes que els diners del crim organitzat corren per Barcelona. Per¨° ¨¦s molt complicat passar de la convicci¨® a la materialitzaci¨®. ¡°El principal problema ¨¦s determinar que els diners v¨¦nen d¡¯una activitat criminal, que s¡¯ha com¨¨s ja sigui a l¡¯?ndia, ?frica o Turquia¡±, raona Rodr¨ªguez. I afegeix: ¡°Com demanes a R¨²ssia determinada informaci¨® de Tetruashvili?¡±.

Una de les caracter¨ªstiques principals del crim organitzat ¨¦s que ¨¦s transnacional. A Barcelona, trobem tres grans grups: els xinesos, els exsovi¨¨tics i els italians. ¡°Els primers que donen senyals s¨®n els italians, que ens comencen a sortir en investigacions sobre drogues als noranta¡±, explica l¡¯inspector Antonio Jim¨¦nez, ja retirat, que estava especialitzat en la lluita contra el crim organitzat, i que va dur a terme alguna de les operacions m¨¦s importants contra aquesta mena de mafiosos.

L¡¯inter¨¨s per Barcelona, la seva ¨¤rea metropolitana i la costa va ser progressiu. ¡°Al 97 i 98 comencen a arribar russos, georgians, ucra?nesos, armenis...¡±, explica el fiscal. Molts d¡¯ells primer compren mansions a la zona alta de la ciutat, on passen per¨ªodes curts, sobretot estivals, fins que s¡¯acaben establint definitivament.

En aquell moment, a m¨¦s, troben una ciutat on els delinq¨¹ents que preocupaven i ocupaven els policies eren sobretot els atracadors i lladres. L¡¯elit policial estava dedicada a aix¨°. ¡°Fins a principis d¡¯aquest segle no es consoliden les grans estructures policials contra el crim organitzat¡±, explica el professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona, expert en organitzacions i seguretat ciutadana, Diego Torrente. Una realitat que admet l¡¯inspector Jim¨¦nez, que va ser pioner en aquesta lluita.

En l¡¯actualitat l¡¯estructura judicial per lluitar contra aquestes trames continua sent molt escassa, amb tres fiscals especialitzats a tot Espanya, i sense jutjats espec¨ªfics. ¡°On un dia estan fent casaments i divorcis, l¡¯endem¨¤ arribes amb una causa gegantina, demanant m¨¦s de 15 intervencions telef¨°niques, i amb els col¡¤lapses¡±, afegeix l¡¯inspector de Mossos, Toni Rodr¨ªguez.

Rodr¨ªguez recorda els primers anys de les m¨¤fies com una ¨¨poca d¡¯ostentaci¨®. Ja era principis dels anys 2000. Llavors no era estrany veure Lamborghinis al passeig de Gr¨¤cia o concentracions de Ferraris a Platja d¡¯Aro. ¡°Per¨° mai els vam agafar diners¡±, assegura Jim¨¦nez.

Ara la clau ¨¦s passar desapercebut, una cosa f¨¤cil d¡¯aconseguir en una ciutat com Barcelona, amb m¨¦s de set milions de turistes a l¡¯any. ¡°Per¨° qui coneix l¡¯entorn criminal pot entrar en algun dels hotels de luxe de la ciutat i recon¨¨ixer grans representants del crim organitzat¡±, lamenta el fiscal Anticorrupci¨®.

Per¨° no ¨¦s l¡¯¨²nica condici¨® que fa que la ciutat sigui llaminera. ¡°Una caracter¨ªstica del seu atractiu ¨¦s l¡¯enorme activitat immobili¨¤ria¡± que tenia i encara t¨¦, explica Torrente, per a qui el crim organitzat s¡¯ha d¡¯entendre com una ¡°activitat econ¨°mica¡±, i, per tant, all¨° que la fa interessant per a una ¡°una empresa l¨ªcita, la fa atractiva tamb¨¦ per a una empresa il¡¤l¨ªcita¡±. Per¨° si pensem nom¨¦s en la part il¡¤legal, Barcelona juga un paper fonamental com a porta d¡¯entrada a dos mercats de la droga: l¡¯espanyol i l¡¯europeu.

¡°En algunes intervencions telef¨°niques els hem sentit dir ¡°aix¨° ¨¦s un chollo¡±, afegeix el fiscal Anticorrupci¨®. I est¨¤ conven?ut que es referien tamb¨¦ a les condicions de les presons, i, en un sentit m¨¦s ampli, del Codi Penal. Tot aix¨° sense tenir en compte les q¨¹estions m¨¦s materials i evidents, com poden ser el clima i la gastronomia.

El port encarna en aquest context la joia de la corona. Des de les seves terminals entren i surten mercaderies legals i il¡¤legals. Un dels cops policials m¨¦s dram¨¤tics que s¡¯hi va viure va ser la detenci¨®, el 2010, de Jos¨¦ Mestre, l¡¯amo de la Tercat, una de les terminals del port i persona de l¡¯alta societat catalana, que havia estat premiat per l¡¯expresident Montilla com el millor empresari de l¡¯any. Mestre ha estat condemnat a 12 anys de pres¨® per haver entrat 186 quilos de coca?na al port. Els policies, quan van entrar a escorcollar la seva enorme mansi¨®, al carrer Espasa, que va posar a la venda per 30 milions, van quedar impressionats, entre altres coses, per les fotos de Mestre amb el rei Joan Carles.

L¡¯operaci¨® la va portar el Cos Nacional de Policia, des de Madrid. ¡°Dif¨ªcilment s¡¯hauria pogut dur des d¡¯aqu¨ª¡±, admet l¡¯inspector Jim¨¦nez, que no parla directament que hi hagu¨¦s una delaci¨®, sin¨® de la possibilitat que amb una persona connectada a totes les esferes socials, econ¨°miques i pol¨ªtiques s¡¯acab¨¦s filtrant alguna informaci¨®. Al port encara el troben a faltar. I ¨¦s dif¨ªcil arrencar una paraula en contra de Mestre als estibadors. ¡°Ens comprava maquin¨¤ria, estava preocupat perqu¨¨ tot an¨¦s b¨¦¡±, asseguren fonts dels estibadors.

L¡¯any passat el port va moure 1,7 milions de contenidors. D¡¯aquests, se¡¯n van inspeccionar 5.700. ¡°?s impossible mirar-ho tot¡±, admet un portaveu de la Gu¨¤rdia Civil que t¨¦ compet¨¨ncies dins del recinte. Com a lloc d¡¯entrada de mat¨¨ries l¨ªcites, ¨¦s tamb¨¦ centre de mat¨¨ries il¡¤l¨ªcites. Per¨° Rodr¨ªguez apunta a un element m¨¦s: ¡°La brutal eclosi¨® dels creuers, on hi ha l¡¯estereotip de persones d¡¯elevat nivell adquisitiu¡±, explica. La Policia Nacional va desarticular una xarxa que utilitzava dones jubilades, a qui feien passar com a creueristes, per transportar droga. A la cabina els van trobar 27 quilos de coca?na.

L¡¯¨²ltim episodi que ha posat en alerta les autoritats ha estat la construcci¨® de la nova marina de luxe a la Marina del Port Vell, on segons l¡¯Oficina Antifrau es podria haver donat blanqueig de capitals d¡¯origen rus, a trav¨¦s de paradisos fiscals, i un possible tracte de favor de l¡¯Ajuntament a l¡¯empresa que va aconseguir el projecte, tot i que aquesta ¨²ltima part va quedar arxivada.

Els ve?ns de la ciutat viuen aquesta realitat amb aut¨¨ntica milit¨¤ncia. A la Barceloneta es van aixecar en peu de guerra contra la Marina, els responsables de la qual es van acabar apropant al barri. Per Nadal van oferir responsabilitzar-se de la recollida de joguines i ajudes aliment¨¤ries. ¡°Aquest any a la Barceloneta els Reis ja no s¨®n els pares, ni els ve?ns, els Reis s¨®n la m¨¤fia¡±, va recollir en la seva web l¡¯associaci¨® de ve?ns l¡¯?stia. ¡°Tot i que, per ara, el que m¨¦s ens preocupa ¨¦s el m¨°bing als ve?ns¡±, explica una de les representants de l¡¯entitat, Pepa Picas, que denuncia pressi¨® a finques senceres per aixecar hotels.

L¡¯obsessi¨® de la Charo Mart¨ªnez ¨¦s una altra: les xarxes de xinesos a l¡¯Eixample. ¡°Primer van ser les perruqueries amb final feli?, i ara s¨®n els centres de massatges¡±, explica per tel¨¨fon. Ha estudiat que des d¡¯Urquinaona fins al passeig de Sant Joan hi ha cinc centres de massatges, on hi passa alguna cosa. ¡°Em va dir un intendent de Mossos que aix¨° era nom¨¦s una percepci¨® ve?nal, aix¨ª que me¡¯n vaig anar a la porta del centre de massatges¡±, explica. Mart¨ªnez s¡¯hi va passar la tarda. ¡°Els homes s¡¯hi estan tres quarts d¡¯hores i en sortir jo els preguntava qu¨¨ tal. Una de les respostes m¨¦s bones va ser: ¡®Ui, de conya, i amb el que cobren i com ho fan, vindria cada dia¡±, recorda. Tamb¨¦ visita els pisos encoberts que funcionen com bordells, sobretot als principals d¡¯algunes finques de l¡¯Eixample. Quan comprova que es tracta d¡¯un puticlub, ho denuncia.

¡°Els xinesos mouen molts diners. Han fet una compra massiva de bars i basars. Molts d¡¯aquests establiments s¨®n perfectament legals. Per¨° d¡¯altres no. Com destriar-ne l¡¯origen? Tamb¨¦ sabem que tenen una cobertura paral¡¤lela del sistema legal¡±, explica l¡¯inspector de Mossos, Toni Rodr¨ªguez. Tot i que, per ara, la fiscalia no ha detectat aqu¨ª el que es coneix com triades (les organitzacions criminals).

En aquest context, quina ¨¦s la permeabilitat amb la classe pol¨ªtica? Del total de les investigacions de Mossos el 2013, van trobar corrupci¨® en un 13%, de funcionaris i a nivell nom¨¦s t¨¨cnic. Per ara, els casos de pol¨ªtics afectats han estat molt pocs i notoris, com el de l¡¯exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, imputat per les seves relacions amb el rus Andrei Petrov. Tot i aix¨ª, el fiscal Anticorrupci¨® demana que no ens confiem: ¡°Quan tens molt poder econ¨°mic tens molta facilitat per parlar amb pol¨ªtics i empresaris¡±.

Trobar una xifra del volum que pot moure el crim organitzat a Barcelona ¨¦s impossible. No existeix. ¡°En el blanqueig es diuen aut¨¨ntiques barbaritats, com la xifra que pot suposar l¡¯1,5% del PIB mundial. Aquesta xifra no s¡¯ha comprovat, ¨¦s una veritat per repetici¨®. Si la vas a buscar, l¡¯informe de les Nacions Unides et d¨®na la xifra amb tanta cautela que quasi no l¡¯uses¡±, explica el professor de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, ??igo Ortiz. Al seu parer, en el crim organitzat el gran problema no ¨¦s que el diner arribi a Barcelona, ¡°¨¦s que es cometin els delictes al lloc d¡¯origen¡±.

Afirma que Barcelona ¨¦s tan parad¨ªs per al blanqueig com qualsevol altra capital, plena d¡¯oportunitats. ¡°La city de Londres ¨¦s una claveguera del blanqueig, per exemple. El que ¨¦s un error ¨¦s pensar que ¨¦s una q¨¹esti¨® de legislaci¨®. Espanya ¨¦s en qualsevol cas un dest¨ª interessant per a molta gent, amb independ¨¨ncia de si el seu diner prov¨¦ d¡¯activitats delictives o no: ho demostra que ¨¦s un dels pa?sos amb m¨¦s turistes del m¨®n¡±, afegeix.

Per¨° podrien fer alguna cosa m¨¦s els pol¨ªtics? L¡¯Ajuntament de Barcelona ha declinat pronunciar-se. Fonts de la Fiscalia asseguren que s¡¯haurien de vigilar algunes llic¨¨ncies que s¡¯atorguen. ¡°Si hi ha una zona en declivi, i a l¡¯Ajuntament li arriba una proposta de dinamitzaci¨®, segurament ho propiciar¨¤. Per¨° no ens ha d¡¯interessar nom¨¦s que aportin capital¡±, reflexiona Rodr¨ªguez. ¡°O ¨¦s que determinats notaris no poden ensumar d¡¯on v¨¦nen els diners?¡±, es pregunta. ¡°?s d¡¯esperar que els representants d¡¯organitzacions criminals vulguin obtenir avantatges competitius, per¨° tampoc s¡¯han identificat grans penetracions¡±, diu el professor Torrente. Ortiz va m¨¦s enll¨¤: ¡°Hi ha d¡¯haver verificaci¨® de l¡¯origen del diner, per¨° aix¨° t¨¦ els seus riscos. Al meu ric local no li exigeixo cap explicaci¨®, i a l¡¯estranger s¨ª?¡±. ¡°Mai pregunto d¡¯on surten els diners¡±, va resumir en una entrevista a Vanity Fair, el 8 de gener, l¡¯alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

?