De l¡¯Opus a Tavertet

La biografia de Raimon Panikkar feta per Maciej Bielawaski, amb traducci¨® de Jordi Pigem, ¨¦s espl¨¨ndida: amena, documentada, excitant i imaginativa. Bielawski, te¨°leg, escriptor i traductor al polon¨¨s de la obra del biografiat, ¨¦s un entusiasta dels textos de Panikkar i del personatge. Aix¨° fa que el llibre sigui una meditada barreja de l¡¯obra i la vida, partint de la tesi que Panikkar era tant creador quan escrivia com quan vivia: inventava la vida, incl¨°s el nom, el cognom i fins i tot la data de naixement.

Panikkar (Barcelona, 1918 - Tavertet, 2010) va ser el fill gran de Ramuni Paniker (nascut a l¡¯?ndia i establert a Barcelona) i de la catalana Merc¨¨ Alemany. Havia de ser qu¨ªmic i dirigir la ind¨²stria familiar, per¨° es va topar amb Jos¨¦ Mar¨ªa Escriv¨¢ de Balaguer, i Raimon, que llavors es deia Raimundo, va entrar a l¡¯Opus Dei. En va ser expulsat el 1966. El fundador no l¡¯estimava potser perqu¨¨ era massa intel¡¤ligent. Diu Bielawski que eren ¡°dos galls en un galliner¡± i el ¡°pare¡± va for?ar que el ¡°fill¡± estigu¨¦s ben lluny i no li fes ombra. Primer el va enviar a Salamanca; despr¨¦s a Roma, i, finalment, a l¡¯?ndia. Quan va morir, va dir Panikkar: ¡°Si el fan sant me¡¯n vaig de l¡¯Esgl¨¦sia¡±. El van fer sant, per¨° Panikkar va seguir a l¡¯Esgl¨¦sia, fidel fins a la mort i l¡¯enterrament.

Va tenir dos funerals. Un de privat a Tavertet. El va oficiar el bisbe de Vic. El segon, multitudinari, a Montserrat. El primer no deixa de ser una mostra del que va ser la seva vida: pura contradicci¨®. Quan s¡¯instal¡¤la a Tavertet ho fa amb Mar¨ªa Gonz¨¢lez-Haba, amb qui s¡¯havia casat el 6 de desembre de 1984. El bisbat de Vic el va comminar a penedir-se p¨²blicament del matrimoni. Ho va fer llegint un paperet a Tavertet i va seguir vivint amb la senyora. El bisbe, cobertes les aparences, en va tenir prou.

No era el primer problema de Panikkar per q¨¹estions de faldilles. Les relacions amb qui acabaria sent la seva esposa es van prolongar durant d¨¨cades abans de ser santificades (no suficientment, als ulls del bisbat de Vic). Bielawaski suggereix que un dels motius d¡¯ella per casar-se va ser l¡¯intent d¡¯apartar-lo d¡¯altres dones. Darrere el primer c¨¤stig (el trasllat de Madrid a Salamanca) hi havia la sospita que les seves relacions amb les noies anaven m¨¦s enll¨¤ de la direcci¨® espiritual. Quan Bielawski va a l¡¯?ndia a parlar amb el bisbe de qui depenia Panikkar, ho fa per con¨¨ixer les seves activitats pastorals i intel¡¤lectuals, per¨° el bisbe es passa l¡¯estona parlant dels problemes de Panikkar amb les dones, inclosa aquesta ¡°ximpleria¡±, l¡¯expressi¨® ¨¦s del bisbe, de casar-se.

La biografia rastreja les aportacions te¨°riques de Panikkar, en especial els treballs relacionats amb el di¨¤leg interreligi¨®s entre Orient i Occident. Bielawski aprecia tant les seves obres que defensa que s¨®n tan importants com les d¡¯Agust¨ª d¡¯Hipona, Tom¨¤s d¡¯Aquino i Martin Heidegger. Una hip¨¨rbole.

La biografia de Panikkar permet seguir el rastre tant de l¡¯home com de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica posterior al Concili Vatic¨¤ II, incloses algunes actituds episcopals definides com ¡°c¨ªniques¡± al llibre. Actituds que expliquen que Panikkar triomf¨¦s amb els seus llibres i fracass¨¦s en els intents d¡¯aconseguir una pla?a en institucions vinculades a l¡¯Esgl¨¦sia romana. Unes vegades pel fet de ser de l¡¯Opus i altres per no ser-ho, el resultat va ser sempre la negativa.

S¡¯ha dit abans que la biografia ¨¦s imaginativa. Literalment. L¡¯autor reconeix que no ha tingut acc¨¦s ni als documents de Tavertet, ni als arxius de l¡¯Opus ni als del Vatic¨¤. Tampoc a la correspond¨¨ncia familiar. De manera que, si li cal, imagina qu¨¨ pot haver passat. Aix¨° s¨ª, sempre ho anuncia pr¨¨viament al lector, la qual cosa ¨¦s d¡¯agrair.

El llibre cont¨¦ errors. Alguns de poca import¨¤ncia. Per exemple, Panikkar vivia a la Bonanova i va estudiar als Jesu?tes de Sarri¨¤; per tant, ¨¦s dif¨ªcil que un grup de nois li digu¨¦s res al Tur¨® Park mentre anava de casa a l¡¯escola. I d¡¯altres de m¨¦s seriosos, com ara atribuir al Colegio Mayor de la Moncloa un prestigi intel¡¤lectual que ni tenia ni ha tingut m¨¦s enll¨¤ dels mateixos adeptes de l¡¯Opus Dei, organitzaci¨® de la qual un dels amics cat¨°lics de Panikkar assegura que no t¨¦ dubtes que es tracta d¡¯una ¡°opus¡± (obra), per¨° no t¨¦ la mateixa seguretat que sigui ¡°Dei¡± (de D¨¦u).

L¡¯aparici¨® d¡¯aquesta biografia coincideix amb la imminent publicaci¨® d¡¯un parell de volums de l¡¯Opera omnia de Panikkar per l¡¯editorial Herder, que inclouen textos publicats originalment en altres lleng¨¹es i, fins ara, no tradu?ts al castell¨¤. Fragmenta n¡¯est¨¤ editant la versi¨® catalana.

?