El Gran Germ¨¤ va a l¡¯escola

Fa nom¨¦s uns dies, el Consell Escolar de Catalunya publicava un document en qu¨¨ encoratjava a l'¨²s dels m¨°bils a les aules. La publicaci¨® d'aquest informe coincidint amb el Mobile World Congress apostava, encertadament, per relacionar els debats educatius amb l'actualitat tecnol¨°gica. No obstant aix¨°, aquest debat sembla arribar-nos quan la comunitat educativa global ja es troba a anys llum de l'enfocament que planteja el consell. Obrim un debat que ja ha caducat.

La relaci¨® entre la tecnologia i els processos d'aprenentatge ha pres des de fa temps camins molt m¨¦s innovadors alhora que preocupants, en els quals els reptes del Big Data, l'EdTech, les tecnologies intel¡¤ligents i la vigil¨¤ncia s'enfronten al desafiament de bregar amb menors i respectar el dret dels nens i nenes a desenvolupar la seva autonomia sense ser sotmesos a la vigil¨¤ncia constant de les seves activitats ni exposar-se a l'explotaci¨® privada de les seves dades acad¨¨miques i personals.

Als Estats Units el debat ¨¦s tan intens que ja ha derivat en propostes legislatives. Al gener Obama va anunciar la Llei de Privacitat Digital per als Estudiants, i recentment empreses com Google, Apple, Microsoft i les grans prove?dores de tecnologies vinculades a l'aprenentatge han signat el Comprom¨ªs amb la Privacitat dels Estudiants per abordar espec¨ªficament aquests temes. En realitat la preocupaci¨® per com es recullen i gestionen les dades dels i les alumnes va esclatar fa gaireb¨¦ un any, quan una de les hist¨°ries empresarials d'¨¨xit de l'era de les dades, l'emergent InBloom, va fer fallida entre acusacions de vulnerar la privadesa d'alumnat i escoles.

InBloom s'havia creat pocs anys abans per proporcionar als centres educatius un espai al n¨²vol per emmagatzemar totes les dades resultants de la vinculaci¨® entre l'alumnat i l'escola. Un Dropbox massiu per a escoles que va ser adoptat per districtes sencers fins que alguns pares i mares van comen?ar a preguntar sobre la seguretat i la privadesa d'aquestes dades. Podien acabar els expedients acad¨¨mics en mans de terceres empreses i determinar el futur dels fills? Com es protegien dades personals sensibles, com les dificultats d'aprenentatge o esdeveniments familiars rellevants? Preveia InBloom emmagatzemar les dades eternament? Quines decisions sobre les criatures s'estaven prenent sobre la base de les dades generades pel comportament en l¨ªnia, sense parlar amb l'alumnat ni tenir en compte les difer¨¨ncies amb els entorns en l¨ªnia i fora de l¨ªnia?

?s evident que en nom de l'autonomia, l'alfabetitzaci¨® digital i la innovaci¨®, hem convertit els joves en ciutadans hipercontrolats

El cas InBloom va revelar l'inter¨¨s comercial per aquesta quantitat ingent de dades personals, aix¨ª com la ubiq¨¹itat de les tecnologies a l'aula: des de videovigil¨¤ncia a controls biom¨¨trics de l'empremta digital en entrar a classe, passant pel control per tecnologia NFC als nens i nenes que es desplacen sols, i les plataformes d'aprenentatge i avaluaci¨® en l¨ªnia que registren com apr¨¨n cada estudiant: quan accedeix a la plataforma, qu¨¨ tecleja mentre hi navega, quins documents obre i durant quant temps, quins webs visita durant i despr¨¦s, i com afecta l'aprenentatge al comportament en l¨ªnia dels menors. Un Gran Germ¨¤ espec¨ªfic per a estudiants.

En molts pa?sos ¨¦s ja evident que en nom de l'autonomia, l'alfabetitzaci¨® digital i la innovaci¨®, hem convertit els joves en ciutadans hipercontrolats als quals mai se'ls demana el consentiment ni se'ls pregunta si s¨®n conscients de les conseq¨¹¨¨ncies sobre la seva privadesa de les decisions tecnol¨°giques de (les institucions de) les persones adultes. Mentre que als adults se'ns demana que sacrifiquem privadesa a canvi de llibertat, els estudiants perden tant l'una com l'altra. Recollim les seves dades des que s'aixequen fins que es fiquen al llit, els fem participar involunt¨¤riament en experiments d'an¨¤lisis de pautes d'aprenentatge sense que ni adults ni supervisors puguin adonar-se de com es recullen i gestionen les dades, ni a quins usos es destinen quan acaben en mans de tercers. I quan els estudis ens diuen que la consci¨¨ncia d'aquesta vigil¨¤ncia fa els joves m¨¦s desconfiats cap a les institucions, mirem cap a una altra banda.

Avancem somn¨¤mbuls cap a un futur tecnol¨°gic al qual no interroguem mai sobre els seus efectes negatius. Quan el m¨®n demana solucions d'EdTech innovadores, responsables, auditables, que respectin la privadesa i l'autonomia dels i les estudiants, nosaltres continuem fascinats per les maquinetes i ens conformem amb un debat sobre l'¨²s del m¨°bil a l'aula que sembla tan antic com desenfocat.

Potenciar l'¨²s de la tecnologia a l'aula hauria de passar tamb¨¦ per desenvolupar i potenciar les solucions que respecten la privadesa i els drets de l'alumnat al qual diuen servir. Podr¨ªem, per una vegada, aspirar a aportar aquestes solucions al m¨®n. Podr¨ªem, per qu¨¨ no, deixar de conformar-nos amb reproduir debats antics i apostar per ser protagonistes dels desenvolupaments tecnol¨°gics que permetran maximitzar el potencial de les noves tecnologies sense desdenyar la privadesa dels usuaris.

Gemma Galdon Clavell ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques