Neus Catal¨¤ porta la seva vida al teatre

La intensa vida de Neus Catal¨¤ (Els Guiamets, 1915), ¨²ltima supervivent catalana del camp d'extermini nazi per a dones de Ravensbr¨¹ck, ser¨¤ portada al teatre. L'actriu Merc¨¨ Ar¨¤nega encarnar¨¤ aquesta dona valenta que dilluns passat va rebre de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, la Medalla d'Or, la m¨¤xima distinci¨® de la instituci¨®, per la seva lluita per salvaguardar la mem¨°ria dels deportats i en favor dels drets democr¨¤tics.

El muntatge, que s'estrenar¨¤ al Festival Grec d'aquest any, es representar¨¤ durant el mes de juliol a la Sala Muntaner i despr¨¦s marxar¨¤ de gira. L'obra ser¨¤ una adaptaci¨® de la biografia novelada Un cel de plom, en la qual Carme Mart¨ª va plasmar les viv¨¨ncies de Catal¨¤. L'adaptaci¨® l'est¨¤ duent a terme Josep Maria Mir¨®, la direcci¨® ser¨¤ a c¨¤rrec de Rafael Duran, amb qui Ar¨¤nega ja ha treballat en moltes ocasions, i de la producci¨® se n'encarregar¨¤ Carles Manrique, explica l'actriu. El mon¨°leg ¡°¨¦s un orgull i un regal¡±, afirma Ar¨¤nega. ¡°Tinc la sensaci¨® que pel fet de donar a con¨¨ixer el testimoniatge de Catal¨¤ aquesta obra implica una gran responsabilitat ¨¨tica i social¡±, afegeix l'actriu.

De fet, Ar¨¤nega va voler estar present en l'homenatge celebrat al Palau de la Generalitat. Precisament durant l'acte, Mart¨ª va ser l'encarregada de pronunciar la glossa d'homenatge a la supervivent i lluitadora antifeixista. Com en Un cel de plom, Mart¨ª va viatjar amb les seves paraules fins als Guiamets, el petit poble del Priorat ple de vinyes on Catal¨¤ va n¨¦ixer, en el si d'una fam¨ªlia de pageses, i on ara viu, al geri¨¤tric local. ¡°Ning¨² no est¨¤ per sobre de ning¨², no abaixis mai els ulls per ning¨²¡±, li deia el seu pare, va recordar Mart¨ª.

Ar¨¤nega reviur¨¤ la trepidant vida de Catal¨¤, que amb nom¨¦s 14 anys va guanyar la seva primera vaga quan va exigir cobrar com els homes. Despr¨¦s, amb l'esclat de la Guerra Civil, els ve?ns van crear una mil¨ªcia popular per salvar les collites i m¨¦s tard va marxar amb un grup del PSUC a Barcelona, on va estudiar infermeria, la seva professi¨® somiada.

Amb nom¨¦s 20 anys es va fer c¨¤rrec de m¨¦s de 180 nens en una col¨°nia de refugiats a Premi¨¤ de Dalt i quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona van fugir a Fran?a. Un Cel de plom recorre tamb¨¦ les pen¨²ries en l'exili passades per Catal¨¤ durant la Segona Guerra Mundial i com durant la seva nit de noces ella i el seu marit van acollir els dos primers guerrillers. L'activista feia d'enlla? dels maquis i els passava missatges despr¨¦s d'un llarg recorregut amb bicicleta, amb barca, amb autob¨²s, fins que el matrimoni va ser descobert. Despr¨¦s de dos mesos de pres¨®, la van deportar. La seva vida, relata Un cel de plom, estaria marcada sempre pel viatge cap a l'infern del camp d'extermini recorregut al costat de 80 dones, durant cinc dies, en un vag¨® de tren.

El seu primer record en arribar al camp, l'olor de carn cremada que inundava un cel de plom, d¨®na t¨ªtol a la novel¡¤la escrita per Mart¨ª. Catal¨¤ va sabotejar els nazis inutilitzant armament i com que va ser testimoni dels milers de dones que van morir a mans dels nazis va fer una promesa: que les vides de les persones desaparegudes als crematoris no fossin mai oblidades.

Per aquest motiu Catal¨¤, amb nom¨¦s 30 anys, va iniciar una altra lluita; la de la mem¨°ria, va recordar Mart¨ª en la seva glossa. Va tornar a casar-se (el seu primer marit no va sobreviure a la barb¨¤rie) i des de Fran?a va treballar incansablement per enderrocar el franquisme. Va tenir dos fills, i aix¨° que va pensar que els nazis l'havien esterilitzat. Durant la dictadura va passar documentaci¨® clandestina i no va deixar mai la milit¨¤ncia comunista. Despr¨¦s va recollir el testimoni de 50 dones espanyoles en el llibre De la resist¨¨ncia a la deportaci¨®. Perqu¨¨ les dones, ha defensat sempre, van ser la gran infraestructura de la resist¨¨ncia.

¡°Amb el projecte en marxa vam anar con¨¨ixer-la als Guiamets, al costat del geri¨¤tric¡±, diu Ar¨¤nega recordant la primera vegada que la va veure en persona. Els fantasmes van tornar a Catal¨¤ despr¨¦s d'ingressar, amb 95 anys, a l'asil quan veure els llen?ols del seu llit de ratlles. La seva filla va exigir que els canviessin. Amb l'estrena de l'adaptaci¨®, Catal¨¤, a punt de fer els 100 anys, tornar¨¤ a ser part¨ªcip de la seva gran afici¨® de joventut, el teatre.