La hist¨°ria no val per a aix¨°

Que vivim en societats plurals ¨¦s un lloc com¨² que est¨¤ lluny de constituir una afirmaci¨® inn¨°cua o exempta de conseq¨¹¨¨ncies. I encara que molta gent, per l'alegria amb la qual fa anar el t¨°pic, sembli creure-hi, la veritat ¨¦s que qui mantingui aquesta afirmaci¨® hi queda vinculat. Perqu¨¨ si acceptem, per exemple, l'exist¨¨ncia d'una pluralitat de perspectives ¨¨tiques coexistint en el si d'una mateixa societat, immediatament es perceben els problemes d'ordre pr¨¤ctic que aix¨° planteja.

La toler¨¤ncia va ser durant una ¨¨poca el concepte-b¨¤lsam que intentava suavitzar els conflictes?inevitables entre les diverses perspectives per¨°, per la seva mateixa naturalesa, tot i que potser result¨¦s d'utilitat perqu¨¨ ¡ªen sentit figurat, ¨¦s clar¡ª no arrib¨¦s la sang al riu, no permetia resoldre el problema efectiu de dilucidar quina normativitat ha de ser la que s'imposi per resoldre aquests conflictes quan aquests abandonen l'estatut de mers debats te¨°ric-doctrinals (per exemple, sobre el multiculturalisme) i donen lloc a dificultats reals.

Sens dubte com a reacci¨® a all¨° que b¨¦ podr¨ªem anomenar aquest desfonament normatiu (o, per desplegar el contingut de la formulaci¨®, aquesta abs¨¨ncia d'un fonament ¨²ltim universalment acceptable en el qual basar les nostres normes de qualsevol ordre) han sorgit moltes inst¨¤ncies disposades a prendre el relleu d'aquelles velles transcend¨¨ncies teol¨°giques que tan efica?ment complien en el passat la funci¨® de dir-nos el que hav¨ªem de fer, especialment en cas de dubte o confusi¨®. Una de les que ha obtingut m¨¦s predicament d'un temps en?¨¤ ha estat la hist¨°ria. Aix¨ª, un altre t¨°pic, tan generalitzat com l'assenyalat al principi, ¨¦s el que, per justificar-ne la utilitat, sost¨¦ que els pobles que obliden el seu passat estan condemnats a repetir-lo (una m¨¤xima de Santayana, en realitat).

Despr¨¦s de la traca historicista del 2014 passat (precedida, per escalfar motors, de l'inefable simposi Espanya contra Catalunya), tothom entendr¨¤ per aquestes latituds de qu¨¨ estem parlant. Fa la sensaci¨® que se li est¨¤ atribuint un lloc normatiu-tutelar, mai del tot explicitat com a tal, a la hist¨°ria, a la qual alguns han arribat fins i tot a convertir en un nou deure, el fam¨®s ¡°deure de mem¨°ria¡±, ara justificat en termes pragm¨¤tics, de tal manera que al pecat de la manca de mem¨°ria li correspondria la penit¨¨ncia de la repetici¨® dels errors.

La mem¨°ria no ¨¦s un fi en si mateix. Ni tan sols un b¨¦ en si mateix. Es podria afirmar que una evocaci¨® del passat que ens carrega de ra¨® ¨¦s una evocaci¨® de la qual haur¨ªem de recelar

Que aquesta justificaci¨® de la hist¨°ria aparentment pragm¨¤tica no acaba de resultar convincent ho acredita el fet que no est¨¤ gens clar que els records ens evitin la reiteraci¨® (hi ha fins i tot refranys sobre aquest tema sobre homes, pedres i ensopegades persistents). En el fons, despr¨¦s de la reconvenci¨® a recordar hi ha un sup¨°sit que resulta dif¨ªcil d'acceptar, i ¨¦s el que el record ¨¦s com un objecte f¨ªsic que es pot mostrar i el signe del qual resulta evident per complet, de tal manera que si el record ¨¦s, posem per cas, d'alguna cosa horrorosa, resulta autom¨¤ticament dissuasiu.

Disposem de massa mostres de l'incompliment de l'anterior com perqu¨¨ calgui demorar-se en l'assumpte. El car¨¤cter de construcci¨® dels nostres relats del passat, la seva vinculaci¨® amb la nostra necessitat de coher¨¨ncia, s¨®n trets coneguts, que, encara que no haurien d'arrossegar-nos a un relativisme banal (model ¡°mai no plou a gust de tothom¡±), s¨ª que almenys haurien de fer-nos estar previnguts per no seguir referint-nos a la hist¨°ria en termes grollerament realistes que no s¨®n el cas.

La mem¨°ria no ¨¦s un fi en si mateix. Ni tan sols un b¨¦ en si mateix. Gaireb¨¦ a manera de principi general podria afirmar-se que una evocaci¨® del passat que ens carrega de ra¨®, que ratifica el gruix de les nostres actituds i decisions pret¨¨rites, ¨¦s una evocaci¨® de la qual haur¨ªem de recelar. En primer lloc, perqu¨¨, si nom¨¦s compleix aquesta funci¨®, no es pot dir que aporti coneixement, sin¨® que, com a m¨¤xim, ens proveeix de reconeixement. Per¨°, a m¨¦s, perqu¨¨ incompleix all¨° perqu¨¨ se suposa que va ser activada, aix¨° ¨¦s, evitar que persever¨¦ssim en l'error. Aix¨° ¨²ltim solament ¨¦s possible quan l'evocaci¨® deixa de ser tan sospitosament reconfortant i passa a ser directament inquietant, aix¨° ¨¦s, quan ens sobresalta, ens q¨¹estiona, ens fa dubtar del que fins aquest moment don¨¤vem per segur.

El que equival a dir, en definitiva, que en temps d'incertesa convocar la hist¨°ria perqu¨¨ sigui la font d'una nova normativitat ¨¦s errar per complet el tret. Una tasca semblant la poden dur a terme les caricatures de la hist¨°ria, per¨° no la hist¨°ria mateixa. Caricatures de les quals, d'altra banda, anem sobrats per aqu¨ª. Potser sigui per aix¨° que l'Ajuntament de Barcelona va decidir en el seu moment designar com a m¨¤xim responsable de la programaci¨® commemorativa del Tricentenari de 1714 el director d'un conegut programa d'humor, i que la Generalitat fes el mateix, per a les mateixes celebracions, amb alg¨² que es feia dir Mikimoto i era aix¨ª mateix molt conegut per la vis c¨°mica de la qual feia gala en les seves aparicions televisives.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.