Microsoft jubila Internet Explorer

Internet Explorer, el navegador m¨¦s veter¨¤, t¨¦ els dies comptats. Microsoft ha decidit jubilar-lo i no tindr¨¤ cabuda en el Windows 10, el seu proper sistema operatiu que sortir¨¤ al mercat a la tardor. No prescindeixen del navegador, per¨° s¨ª d'una marca gastada i motiu de mofa, especialment entre els desenvolupadors. El seu substitut ser¨¤ Spartan, m¨¦s modern, amb un disseny net, sense cap vora gaireb¨¦ i amb el reconeixement de veu com a novetat en la seva utilitzaci¨®.

Entre les novetats de Spartan, nom temporal, hi ha l'opci¨® d'agafar una imatge en temps real de la p¨¤gina que s'est¨¤ visitant i fer anotacions sobre la mateixa per compartir-la amb amics, contactes o col¡¤legues de feina. Un altre dels punts millorats ¨¦s la manera de lectura, que tracta de potenciar el temps en p¨¤gina, un dels factors clau en les negociacions publicit¨¤ries als EUA; servir¨¤ per potenciar el text sense distraccions. Les extensions s¨®n la porta oberta als desenvolupadors, una cosa que ja fan els competidors i Microsoft ha decidit abra?ar. A les seves mans quedar¨¤ dotar de funcions especials el programa. Finalment, per primera vegada es tindr¨¤ la mateixa interf¨ªcie en m¨°bil, tauleta i PC, la idea ¨¦s que, com passa amb el sistema operatiu amb el qual neix, Windows 10, l'experi¨¨ncia sigui molt semblant sigui el format que sigui.

Chris Capossela, director de m¨¤rqueting de Microsoft, ha certificat la seva fi durant una confer¨¨ncia de la firma. Tan sols hi haur¨¤ una excepci¨®, les empreses. Es mantindr¨¤ nom¨¦s si les companyies ho demanen i sempre que argumentin motius de compatibilitat que impedeixin el funcionament normal de la companyia. ?s a dir, que posen al client davant de l'inter¨¨s de la marca.

Durant els noranta, l'Explorer va ser el navegador est¨¤ndard, despr¨¦s de destronar Netscape, el gran rei de la primera explosi¨® de programari a Silicon Valley, al comen?ament de la d¨¨cada. Marc Andreessen, el seu fundador, ¨¦s avui una de les grans fortunes del m¨®n tecnol¨°gic i un dels inversors m¨¦s visionaris.

L'Explorer 6 ser¨¤ especialment recordat, sense cap mena d'afecte. Va ser el gran trencaclosques per als dissenyadors web, lluny dels est¨¤ndards i especialista a deformar webs.

La inclusi¨® de l'Explorer com a navegador per defecte en els ordinadors Windows va ser clau per a la seva expansi¨®. Era el que venia instal¡¤lat, un avantatge competitiu que li va costar no nom¨¦s cr¨ªtiques dels competidors, sin¨® tamb¨¦ multes de Brussel¡¤les, que ho va considerar una clara forma d'ab¨²s de posici¨® dominant al mercat.

El seu declivi ha estat gradual, per¨° sense fre. Primer, amb l'enlairament dels ordinadors Mac, que van imitar el seu t¨¨cnic usant Safari com el navegador per defecte. Despr¨¦s, amb l'arribada de Firefox, creat per una fundaci¨® sense ¨¤nim de lucre i molt escrupol¨®s amb els est¨¤ndards de la ind¨²stria. La seva gran innovaci¨® va arribar en forma de pestanyes, un m¨¨tode per tenir diverses p¨¤gines obertes sense necessitat de tenir diverses sessions, que consumien un gran nombre de recursos de l'ordinador.

L'¨²ltim a sumar-s'hi va ser Google, amb Chrome. Lleuger, amb un men¨² m¨ªnim i r¨¤pid en la c¨¤rrega, per¨° tamb¨¦ pol¨¨mic. La seva barra ¨²nica servia tant per teclejar adreces web com per fer recerques en el seu servei sense una distinci¨® clara per als usuaris menys avan?ats. En l'actualitat, segons NetMarketShare, l'Explorer, sumant les diferents versions, arribava al 57% de quota mundial el febrer d'aquest any. Seguit per Chrome amb un 25% i amb un 11% per Firefox.