L¨®pez Burniol, un senyor d¡¯ordre

Un dels columnistes de cap?alera de la meva ¨¤via ¨Csenyora de Sant Gervasi que nom¨¦s llegeix La Vanguardia¨C ¨¦s Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol. El coneix per afers notarials i aix¨° ja ¨¦s prou garantia que ¨¦s un senyor com cal. Per¨°, a m¨¦s a m¨¦s, els seus articles al diari ¨Cquan l¡¯¨¤via diu ¡°diari¡±, nom¨¦s en pot ser un¨C li transmeten tranquil¡¤litat, la sensaci¨® que el m¨®n en qu¨¨ viuen els seus n¨¦ts ¨¦s convuls per¨° que est¨¤ en mans de gent assenyada.

L¨®pez Burniol ¨¦s un fenomen estrany en el m¨®n de les tert¨²lies. T¨¦ un despatx notarial, forma part de diversos consells d¡¯administraci¨®, entre els quals hi ha el de La Caixa, ¨¦s membre de la Comissi¨® General de Codificaci¨® del Ministeri de Just¨ªcia i ha estat membre del Tribunal Constitucional d¡¯Andorra. S¨®n les medalles d¡¯un home d¡¯ordre. ?s una excepci¨® que alg¨² d¡¯aquesta categoria professional baixi a l¡¯arena medi¨¤tica, i amb una addicci¨® peri¨°dica. Esther Gim¨¦nez-Salinas, tamb¨¦ jurista i consellera en un banc ¨Cal Santander¨C, ¨¦s el personatge opinador m¨¦s semblant al tarann¨¤ de L¨®pez Burniol, per¨° t¨¦ una participaci¨® menys intensa en el debat p¨²blic. A L¨®pez Burniol te¡¯l trobes en m¨²ltiples plataformes: escriu a La Vanguardia, participa setmanalment a la tert¨²lia d'El mat¨ª de Catalunya R¨¤dio, a la dels Matins de TV3 i a la de 8TV.

L¨®pez Burniol ¨¦s una de les veus m¨¦s potents de la tercera via. Va ser un dels primers membres de l¡¯elit dels sem¨¤fors verds que va defensar la necessitat d¡¯un refer¨¨ndum. El debat sobre la democr¨¤cia que ha suscitat el proc¨¦s ¨¦s un cap¨ªtol recurrent en les seves valoracions p¨²bliques, un fet curi¨®s tenint en compte que si fos per personalitats com ell, Catalunya probablement no s¡¯hauria arribat a plantejar mai la consulta.

La independ¨¨ncia, inexorable

L¨®pez Burniol no ¨¦s independentista per¨° no clama contra la independ¨¨ncia, no la considera cap desastre: el que intenta ¨¦s advertir Espanya que el desastre seria per a ella, i tenint en compte com actua el Govern espanyol, el desastre sembla inevitable. Ho va escriure en un fam¨®s article del setembre del 2013: ¡°Si el front independentista guanya aquestes eleccions [plebiscit¨¤ries] ¨Ccosa que ¨¦s molt possible¨C, el Parlament proclamar¨¤ unilateralment la independ¨¨ncia de Catalunya... Quedar¨¤ expedida la internacionalitzaci¨® del conflicte, sense prejudici que el Govern central pugui suspendre l¡¯autonomia. En tot cas, s¡¯haur¨¤ superat amb escreix el punt de no retorn, motiu pel qual la independ¨¨ncia ser¨¤ inevitable... Nom¨¦s la franca acceptaci¨® de la consulta pel Govern d¡¯Espanya podria encara impedir aquest proc¨¦s inexorable¡±. El seu discurs ¨¦s semblant al del Cercle d¡¯Economia i al d¡¯altres prohoms catalanistes com Miquel Roca: el serm¨® del di¨¤leg i entendre la consulta com la manera per tancar d¡¯una vegada el problema. La difer¨¨ncia amb Roca ¨¦s que L¨®pez Burniol, quan escriu, no avorreix les ovelles; quan parla, Roca pot ser m¨¦s engrescador.

Socialdem¨°crata de l¡¯Ibex

L¨®pez Burniol t¨¦ aquell perfil de la socialdemocr¨¤cia plenament integrada a la pla?a Francesc Maci¨¤ o al Tennis Barcelona, a l¡¯Ibex-35 o a l¡¯OTAN. Ell mateix va escriure el gener del 2014 a La Vanguardia que el seu partit, despr¨¦s de l¡¯extinci¨® de la UCD, va passar a ser el PSC: ¡°Quan va desfer-se la UCD, em vaig quedar sense partit a qui votar. En vaig haver de buscar un altre: vaig trobar el PSC. No els avorrir¨¦ amb les meves raons. Nom¨¦s dir¨¦ com el veia aleshores: com un partit socialdem¨°crata que era, a m¨¦s, el canalitzador adient per aconseguir la plena integraci¨® en la pol¨ªtica catalana de la massa d¡¯immigrants espanyols, aix¨ª com l¡¯instrument m¨¦s efica? per aconseguir ¨Cd¡¯una vegada!¨C l¡¯encaix de Catalunya a Espanya¡±.

L¨®pez Burniol sembla una persona austera. Moderadament progressista i cristi¨¤, cal llegir, per con¨¨ixer millor el personatge, una entrevista que li van fer el 2014 a la revista Catalunya Franciscana: ¡°Per mi, el sentit de la vida ¨¦s viure de manera que compleixis dues obligacions b¨¤siques. La primera ¨¦s la que jo anomeno ¡®lleialtats animals¡¯, ¨¦s a dir, la lleialtat als pares, als fills, a la parella, als parents m¨¦s immediats... fins al punt que jo defenso que qui falla en les lleialtats animals ¨¦s poc fiable perqu¨¨ pot fallar en qualsevol altre ¨¤mbit. I, en segon terme, que un no es pot tancar en aquestes lleialtats immediates, no es pot tancar en la caseta i l¡¯hortet, i t¨¦ una obligaci¨® de participar en la gesti¨® dels afers col¡¤lectius.¡±

La fi de l¡¯oasi

El vot conservador i catal¨¤ ha sigut tradicionalment per a CiU. Ara, i mentre Uni¨® o Duran no s¡¯apartin de la CDC independentista, els ciutadans que simpatitzen amb L¨®pez Burniol s¨®n orfes pol¨ªtics. Sembla que s¨®n pocs, potser per aix¨° CiU els ha sacrificat. Dif¨ªcilment aniran cap al socialisme o al PP, encara menys a opcions espanyolistes com Ciutadans. S¨®n orfes que troben a faltar aquella ¨¨poca, no gaire llunyana, quan la societat civil encara va poder fer pinya amb aquella editorial conjunta als diaris catalans en defensa del fallit estatut d¡¯autonomia. Aquella editorial del 2009 va ser coredactada per L¨®pez Burniol, participaci¨® que t¨¦ molta l¨°gica en el seu discurs de preveure el xoc en qu¨¨ ens trobem. Aquell acte conjunt sembla avui impensable, perqu¨¨ l¡¯oasi catal¨¤ ha esclatat, no nom¨¦s pel dualisme que provoca l¡¯opci¨® de la independ¨¨ncia sin¨® tamb¨¦ per la mort pol¨ªtica de Jordi Pujol i per una crisi econ¨°mica que est¨¤ for?ant la regeneraci¨® institucional. ¡°Sabeu quina ¨¦s la virtut jur¨ªdica per excel¡¤l¨¨ncia? La prud¨¨ncia, fer all¨° que conv¨¦ en cada moment¡±, va dir L¨®pez Burniol a la revista dels franciscans. La prud¨¨ncia tamb¨¦ ha fet que L¨®pez Burniol, a difer¨¨ncia de molts altres, hagi mantingut el mateix discurs, sense esquerdes, durant tot el proc¨¦s.