Mossos reben 22 den¨²ncies per segrestos virtuals en un mes i mig

Els Mossos d'Esquadra han rebut en un mes i mig 22 den¨²ncies de segrestos virtuals, una modalitat delictiva on a trav¨¦s d'una trucada telef¨°nica uns estafadors fan creure que tenen segrestat un familiar de qui respon al tel¨¨fon. La policia catalana va detectar per primer cop aquest tipus de delicte el passat 3 de febrer, amb un cas a Sant Feliu de Gu¨ªxols (Baix Empord¨¤).

Des de llavors la xifra ha crescut exponencialment, tot i que fins ara la?policia?no t¨¦ const¨¤ncia que cap de les v¨ªctimes hagi arribat a pagar. Els falsos segrestadors s¨®n sempre els mateixos, un grup de persones que viuen a Xile, des d'on aleat¨°riament marquen n¨²meros de tel¨¨fon a Espanya. La xifra a tot l'Estat arriba al centenar de persones que han patit aquesta estafa i, fora de Catalunya, en alguns casos s¨ª que s'ha arribat a pagar.

La t¨¨cnica dels estafadors ¨¦s no deixar parlar les v¨ªctimes. Quan la persona despenja el tel¨¨fon li diuen que formen part d'una banda llatina, i comencen a escoltar crits i plors de fons, i coaccions verbals perqu¨¨ la v¨ªctima no pengi en cap moment. Llavors asseguren que tenen el seu fill segrestat, i pregunten: "A vost¨¨ li sembla b¨¦ pagar 5.000 euros per la vida del seu fill?".

Els delinq¨¹ents inicien una negociaci¨®, que pot portar-los a baixar la xifra tant com faci falta. L'objectiu ¨¦s cobrar tan r¨¤pidament com sigui possible, ja sigui a trav¨¦s d'una transfer¨¨ncia banc¨¤ria, o a trav¨¦s d'un ingr¨¦s a l'estranger en met¨¤l¡¤lic per empreses que es dediquen a enviar aquesta mena de remeses.

Mossos ha batejat aquesta estafa com a "segrest extorsiu", i recomanen que la persona que rep aquesta mena de trucades no doni cap informaci¨® personal que puguin fer servir contra ell. ?s habitual que en els primers moments, quan senten uns crits a trav¨¦s del tel¨¨fon, les v¨ªctimes cridin pel nom el seu fill, gaireb¨¦ sense adonar-se'n. Aquesta informaci¨® la utilitzen els segrestadors per donar credibilitat a la seva mentida. Tamb¨¦ recomanen als ciutadans que si reben aquesta mena de trucades, ho denunci?n, i sospiten que hi ha una xifra negra de persones que pengen el tel¨¨fon, per¨° no fan res m¨¦s.

Segrestos a M¨¨xic

Aquesta modalitat de segrestos virtuals t¨¦ el seu origen a M¨¨xic. Per¨° all¨¤ els estafadors utilitzen una t¨¨cnica m¨¦s depurada, on fan creure a la mateixa persona que est¨¤ segrestada. La policia catalana, juntament amb la Gu¨¤rdia Civil, van intervenir l'octubre del 2013 en el cas d'un empresari de Parets de Vall¨¨s, que va estar 20 hores al tel¨¨fon, creient que estava segrestat.

L'home va ser v¨ªctima d'un grup de persones, que primer es van fer passar per policies, i el van conv¨¨ncer perqu¨¨ canvi¨¦s d'hotel a un altre de m¨¦s segur. Un cop el van tenir ubicat en un nou hotel, van dir que formaven part del c¨¤rtel dels Zetas, i van demanar 60.000 euros per la seva llibertat.

Els Mossos tamb¨¦ van actuar en el cas d'una esteticista a qui reclamaven un deute a Acapulco, i el d'un altre empresari, que finalment va pagar. L'Ertzaintza va intervenir tamb¨¦ en el segrest virtual a M¨¨xic del grup de m¨²sica indie Delorean.?

Vene?uela, Xile i l'Argentina s¨®n altres pa?sos on es donen aquest tipus de segrestos, que encara no han arribat a l'Estat espanyol, sobretot perqu¨¨ la persona dif¨ªcilment creur¨¤ que est¨¤ segrestada per un grup de narcotraficants. A M¨¨xic, per exemple, es donen uns 220 segrestos al mes, segons fonts policials. En un any a Catalunya se'n produeixen entre 7 i 8 de mitjana, i el 2014 no se'n va produir cap.