¡°La bala va impactar primer contra el bus i despr¨¦s em va rebotar a la cara¡±

Molt a poc a poc, amb els ulls vidriosos i un blau a la parpella inferior dreta, Galina Vronskayb surt del cotxe que l'acaba de recollir a la terminal de creuers del port de Barcelona. Un n¨²vol de c¨¤meres i micr¨°fons l'envolten, a ella i a la seva filla Victoria. Acaben d'arribar a Barcelona procedents del creuer MSC Splendida, el vaixell en el qual viatjaven dues de les v¨ªctimes mortals de l'atemptat de dimecres a Tunis. Totes dues eren a l'autob¨²s de turistes que va sortir d'excursi¨® al Museu Nacional del Bardo de la capital tunisiana en el moment en qu¨¨ es va perpetrar l'atac. Mare i filla van ser testimonis directes de l'atac. L'hematoma que la Galina t¨¦ a l'ull ¨¦s resultat del producte del rebot d'una bala que van disparar els terroristes cap a l'autob¨²s on es trobaven. ¡°Estic contenta perqu¨¨ per fi som aqu¨ª, a casa. Estem vives de miracle¡±, ha assenyalat la dona.

L'MSC Splendida ha arribat aquest mat¨ª a Barcelona al voltant de les vuit del mat¨ª. Un fort dispositiu de seguretat, amb membres de la policia portu¨¤ria i la Gu¨¤rdia Civil custodiant els accessos al port, supervisava l'arribada dels m¨¦s de 3.700 creueristes que viatgen al vaixell i, especialment, la de les 16 persones que anaven en aquest autob¨²s d'excursi¨® al Museu del Bardo dimecres passat i van presenciar l'atac terrorista en primera persona.

La Galina amb prou feines pot contenir els plors d'emoci¨®. ¡°Hav¨ªem sortit del museu i justament en el moment que comen?aven a disparar ens trob¨¤vem al bus bevent i menjant alguna cosa¡±, recorda la dona. La seva filla acompanya el seu relat mentre l'abra?a amb tendresa. ¡°Primer no t'ho creus. Vam sentir trets per¨° pens¨¤vem que eren petards. Quan ens vam girar, vam veure dues persones disparant i ens vam tirar a terra¡±, afegeix la Victoria amb veu ferma.

Les dues dones, origin¨¤ries de Bielor¨²ssia i residents a Barcelona des de fa 13 anys, repeteixen, una vegada i una altra, com se senten d'afortunades ¡°per estar vives¡±. ¡°Vam veure com a dues persones que volien tornar a entrar al bus els disparaven per l'esquena. De fet, els que tenien les metralladores no van entrar a l'autob¨²s perqu¨¨ hi havia aquestes dues persones mortes a l'escala¡±, explica la Galina, aquesta vegada s¨ª, sense poder reprimir l'emoci¨® de recordar aquests moments.

La Galina mostra amb el tel¨¨fon m¨°bil la gran taca de sang d'una altra de les v¨ªctimes als pantalons de la Victoria. ¡°Jo estava tota plena de sang¡±, recorda. I torna a tocar-se, amb cura, el blau de l'ull dret, ple de ll¨¤grimes. ¡°Gr¨¤cies a D¨¦u que la bala no va entrar directament. Va xocar primer contra el bus i despr¨¦s em va rebotar a la cara¡±, recorda.

Mare i filla asseguren que els militars tunisians van arribar ¡°bastant r¨¤pid¡± al lloc de l'atemptat. Els van treure de l'autob¨²s i els van portar a dins del museu durant quatre hores. ¡°Ens van tractar b¨¦, oferint-nos aigua, i una mica de menjar¡­¡±, expliquen amb calma. Per¨° un plor emocionat torna a brollar dels ulls de la Galina quan recorda la seva sortida del museu. ¡°Milers de persones, gent humil de Tunis, ens estava esperant a les portes del museu, aplaudint i demanant perd¨®. De la gent de Tunis no podem dir res de dolent, sin¨® tot el contrari¡±.

M¨¦s amarga va ser, no obstant aix¨°, la tornada al vaixell. ¡°Ens sentim sols. Potser ens hauria agradat que el primer que fessin fos abra?ar-nos¡±, assenyala la Victoria en refer¨¨ncia a l'organitzaci¨® i als responsables del creuer. Coincideixen les v¨ªctimes i molts dels altres creueristes que l'actitud d'alguns dels encarregats de la nau va ser bastant passiva. Mentre els turistes que no havien sortit del vaixell es queixen de la falta d'informaci¨® sobre l'atemptat i l'estat dels altres passatgers en els moments de caos, la Galina i la Victoria subratllen que, des del primer moment, van sentir l'abs¨¨ncia de l'organitzaci¨®. ¡°Hav¨ªem d'anar nosaltres a preguntar pel metge, a demanar-ho tot. S¨®n ximpleries com, per exemple, que vol¨ªem trucar per tel¨¨fon i en cap moment ens van oferir trucar des de la cabina. S¨®n coses que comences a valorar despr¨¦s del que t'ha passat¡±, critica la Victoria, i afegeix: ¡°La gent del vaixell, cambrers, gent de neteja, eren els que estaven de deb¨° m¨¦s atents. Quan tot el grup, 16 persones, de M¨¨xic, Miami¡­ demanem parlar amb alg¨², la noia que ens va atendre va ser molt prepotent i aix¨° ¨¦s el que ens fa mal. No vol¨ªem diners, nom¨¦s sentir-nos acompanyats per ells. I no ens n'hem sentit en cap moment¡±, conclou.

Les dues dones van recon¨¨ixer la parella de joves valencians ¡ªella estava embarassada¡ª que es va quedar 24 hores amagada en un magatzem del museu i van aconseguir localitzar-los sans i estalvis. ¡°La parella anava amb nosaltres al bus. I tamb¨¦ un senyor colombi¨¤ que va perdre el seu fill i la seva dona. ?s molt dur¡±, explica la mare. La seva filla revela que els primers dies estaven ¡°amb for?a¡± per¨° ara, ¡°cada dia ¨¦s pitjor¡±. ¡°Suposo que ¨¦s normal, ho vas assimilant¡­¡±.

No volen concedir m¨¦s entrevistes ni parlar amb m¨¦s mitjans de comunicaci¨®, nom¨¦s anar cap a casa, ¡°per fi¡±. ¡°Quan parlo d'aix¨°, recordo el que va passar amb molta intensitat i no vull¡±, es justifica la Galina mentre torna a pujar al cotxe. Saluda i torna a donar les gr¨¤cies, una vegada i una altra, amb els ulls encara plens de ll¨¤grimes.